Un Barça inofensiu es desploma a Riazor davant del Deportivo

Aferrat amb fe a la Champions, al Barça li ha faltat futbol i li ha sobrat cansament per mantenir les seves aspiracions a la Lliga. No hi ha hagut remuntada a Riazor. La victòria del Deportivo ha estat tan meritòria com indiscutible, per més que els seus gols hagin arribat des del córner, sempre mal defensat pel FC Barcelona. L’actuació blaugrana ha estat inofensiva, circumstància que torna a assenyalar els suplents, els fitxatges i també Messi, especialment absent a Riazor. El desgast del dimecres ha pesat més que la dinàmica guanyadora en un equip poc fi, abatut sense excusa a Riazor.

Sense Neymar i Rafinha, Denis Suárez i Arda han obert el camp, el gallec de forma inèdita per l’extrem dret i el turc per l’esquerre, mentre la posició de Sergi Roberto variava en funció de si l’equip tenia la pilota o no: lateral en defensa (4-3-3 o 4-4-2), es convertia en volant en atac (3-4-3), la variant clàssica del Barça des de la visita al Calderón. El pla semblava innegociable, en tot cas varien els jugadors en funció de les rotacions i les lesions, com ha passat a Riazor. I els suplents no funcionen igual que els titulars, tampoc a la Lliga.

L’absència de Neymar exigia l’activació de Messi després que el 10 fos més notícia davant el PSG per celebrar l’èxit de l’equip amb els afeccionats de la Graderia d’Animació que per la seva actuació a la pista del Camp Nou. El futbol festiu del brasiler, espurnejant i desequilibrant, ha estat determinant per al joc blaugrana, sobretot en les tardes de tristesa del 10. Al Barça li costa aprofundir i accelerar, trencar línies, quan Neymar falta i Arda i André Gomes s’ajunten amb Messi, la malenconia dels quals s’ha estès fins a Riazor.

La pausa s’imposa sovint a la velocitat, i els barcelonistes es mouen millor en la pressió i la recuperació que en l’elaboració, sense energia i de puntes de joc, fàcils de defensar per al Deportivo. Malgrat les baixes, els nois de Mel s’han recollit bé i amb prou feines han concedit ocasions, excepte en alguna transició, després de la pèrdua de la pilota, ben atacada un parell de vegades per Denis Suárez i Busquets. El xàfec caigut obligava d’altra banda a extremar la concentració pel temor a un error, fatal amb 0-0.

Sergi Roberto no ha encertat al centre després d’una penetració per la banda dreta i, en canvi, Joselu no ha perdonat a la sortida d’un córner provocat per una excel·lent intervenció de Ter Stegen a xut del propi ariet del Deportivo. El porter no l’ha encertat en canvi quan ha volgut agafar la pilota al terra en el servei de banda i Joselu ha rematat a la xarxa: 1-0. El gol ha expressat la solidaritat i determinació del planter gallec enfront de l’atonia del Barça, lent, innocu i avorrit, més acadèmic que resolutiu a la Corunya.

Davant la falta de precisió en l’última passada, Busquets s’ha acostat i Denis Suárez ha perseverat. El gallec ha posat un bon centre que Albentosa no ha arribat a rebutjar, en pugna amb André Gomes, i la pilota ha quedat morta, a la mercè del gallet de Luis Suárez. Encara que els gols de l’uruguaià acostumaven a ser l’anunci d’un resultat positiu en el Barça, el Deportivo no s’ha arrugat per res, sempre disposat a buscar l’intercanvi de cops, més ràpid en el desplegament que els blaugrana en el replegament, millor al camp, més equip que Barça un erràtic.

El Deportivo ha protagonitzat una excel·lent segona part, fins i tot després que Luis Enrique posés en escena Rakitic i Iniesta pels insubstancials Arda i André Gomes. Davant la falta d’ordre i control, el tècnic ha recuperat a més la vella camisa del 4-3-3. Al Barça li convenia activar els laterals, i especialment la banda esquerra, òrfena fins llavors d’interior i extrem, només defensada per Jordi Alba. Els blaugrana han guanyat estabilitat al mateix temps que el Deportivo millorava ofensivament amb l’entrada del talentós Emre Çolak. Al Barça, no obstant això, li seguia faltant Messi.

Així que el Deportivo ha insistit, ferm en defensa i ràpid a l’hora d’atacar els espais, i no ha deixat d’estrènyer el Barça. El partit s’ha obert per sort dels afeccionats, orgullosos del seu equip, atrevit i verinós des de la banderola de córner, com s’ha vist en el 2-1, amb cop de cap Bergantiños. El balanç local en els serveis de banda ha estat magnífic: dos gols i un pal (d’Arribas) en quatre llançaments. Absent el trident, el problema no l’ha arreglat Messi ni Alcácer. Les ocasions s’han succeït en ambdues àrees i el Deportivo ha estat més a prop del 3-1 que el Barça del 2-2.

Ni tan sols una última falta a la frontal de l’àrea ha redimit el 10 del Barça, habitualment una mina golejadora a Riazor. Res serà segurament igual després de la remuntada contra el PSG, ni a la Champions ni a la Lliga, o almenys el 6-1 del dimecres va pesar més que els nombres que portava l’equip blaugrana en el torneig domèstic: no perdia des que va caure a Balaídos (19 partits), sumava sis victòries consecutives i feia cinc temporades que triomfava a Riazor.