Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

L’impressionant Beethoven de Dudamel conquista el Palau

El director i la Simfònica Simón Bolívar inicien amb èxit la interpretació a Barcelona de la integral de les nou simfonies

Gustavo Dudamel, al Palau al capdavant de la Simfònica Simón Bolívar de Veneçuela.
Gustavo Dudamel, al Palau al capdavant de la Simfònica Simón Bolívar de Veneçuela.

Una descàrrega d'energia i entusiasme musical va captivar el Palau de la Música Catalana, a Barcelona, en les dues primeres sessions de la integral de les nou simfonies de Beethoven que dirigeix Gustavo Dudamel. L'excitant aventura musical va tenir en la força dramàtica de l'obertura d'Egmont una arrencada espectacular, en una sessió matinal centrada en les dues primeres simfonies. A la tarda, la càrrega dramàtica i la tensió rítmica de l'Heroica van mostrar l'immens potencial de l'Orquestra Simfònica Simón Bolívar de Veneçuela.

Té aspectes de gesta, aquesta integral de les simfonies sota la batuta del carismàtic director veneçolà en cinc concerts programats en quatre dies consecutius. Al programa matinal, integrat per la Primera i Segona simfonies, més les obertures d'Egmont i Coriolà, Dudamel va posar l'accent en els llaços amb la tradició d'un Beethoven encara en deute amb Mozart i Haydn; a la tarda, les troballes revolucionàries de la Tercera i les innovacions de la Quarta van mostrar la poderosa personalitat del geni.

Una gran gesta és, sens dubte, veure una orquestra llatinoamericana trencant estereotips; després d'aquesta marató Beethoven de Barcelona, oferiran el cicle del 19 al 23 de març a l'Elbphilharmonie d'Hamburg i tancaran la seva gira europea del 26 al 30 amb cinc concerts més al Musikverein de Viena. Abans —dijous— recalaran a l'Auditori Nacional de Madrid per interpretar la Novena amb els cors del Palau, dirigits per Simon Halsey, en el marc d'un concert commemoratiu dels 20 anys del cicle Grans Intèrprets i els 30 de la revista Scherzo.

Els concerts, en directe a la web d'EL PAÍS

El programa de Gustavo Dudamel i la Simfònica Simón Bolívar segueix aquesta setmana al Palau de la Música de Barcelona fins a completar la integral de les nou simfonies de Beethoven.

Els concerts de dilluns, dimarts i dimecres, en els quals interpretaran de la Cinquena a la Novena se celebraran a les 20.30. Malgrat que des de fa temps ja no queda cap entrada per poder veure'ls en el temple barceloní de la música modernista, EL PAÍS ofereix la possibilitat de seguir tots els concerts en directe a través del seu web.

S'apunta un èxit el Palau en acollir l'estrena de la gira de la formació estrella del sistema fundat per José Antonio Abreu. Gira amb un repte majúscul, ja que interpretar les nou simfonies de Beethoven és un pas de gegant per a qualsevol orquestra. Fa 10 anys, una empresa artística com aquesta hauria estat impossible; ara, la Simfònica Simón Bolívar ofereix una qualitat professional equiparable a la de les bones orquestres centreeuropees.

Un altre llenguatge

La corda va sonar amb densitat i calidesa, potser amb massa contundència en els episodis més cambrístics de les dues primeres simfonies, en les quals Dudamel va modelar un so més transparent i adequat a l'herència del classicisme que planeja en aquestes lluminoses partitures.

L'orquestra va exhibir múscul en les obertures, amb accents més dramàtics, i va ser més brillant en els metalls. Les fustes van mostrar finesa i agilitat; les cordes van guanyar flexibilitat i el so de la formació va ser cada vegada més rodó, sense perdre mai aquesta energia rítmica marca de la casa.

L'afirmació del pensament simfònic de Beethoven converteix la Tercera en la porta d'accés a un nou llenguatge que marcarà i canviarà completament el gènere. La música ja és vehicle d'emocions i anhels amb un significat espiritual que commociona els oients per la seva força interior. I Dudamel va explorar els mil matisos de la nova i revolucionària escriptura simfònica amb un pols dramàtic i una eloqüència narrativa fora de sèrie.

En l'obstinació el van seguir amb entusiasme els músics. No han perdut l'entusiasme juvenil, però la plantilla afegeix a la seva imparable energia altres reflexos més professionals i competitius. Tècnicament, la seva resposta en la Tercera i la Quarta va ser molt bona, més equilibrada i precisa que durant la sessió matinal. Però el secret de la força comunicativa d'aquest Beethoven és l'actitud i l'entrega; davant del tedi funcionarial de tantes orquestres, es deixen la pell en cada nota. I aquest compromís, aquesta felicitat a compartir la força de la música, va acabar seduint el públic del Palau en una festa musical de les que no s'obliden.

MÉS INFORMACIÓ