Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El pes de l’èxit passa factura a Ivan Vassiliev a Terrassa

El ballarí rus sí que va complir les expectatives en el pas de dos d’‘El Quixot’

Vassiliev en un dels seus salts, en una foto de promoció.
Vassiliev en un dels seus salts, en una foto de promoció.

El nombrós públic que omplia a vessar el Centre Cultural de Terrassa i que recordava l'última actuació d'Ivan Vassiliev al Gran Teatre del Liceu el 2012, va quedar perplex quan el va veure sortir a escena. El ballarí rus s'ha engreixat perillosament, la seva mirada simpàtica i múrria s'ha tornat dura i el seu ball ha perdut disciplina. El pes de l'èxit li ha passat factura i després de l'actuació es dubta que aquest intèrpret esdevingui un mite de la dansa, com ho són Nuréiev o Baríxnikov.

La primera peça que l'artista va interpretar a Terrassa va ser el pas de dos Amadeus, una estrena mundial amb música de Mozart de l'andante del Concert per a piano núm. 21, que va ser interpretada en directe pel compositor i músic català Albert Guinovart. Vassiliev, que també signa la coreografia, va ballar aquesta peça amb Oxana Bondareva, del Teatre Mariinski de Sant Petersburg. Es tracta d'una peça d'estil contemporani sense interès creatiu, i que va evidenciar certs desajustaments en la interpretació. En un afany de ser original, els ballarins van abandonar l'escenari pel pati de butaques, bevent aigua d'una ampolla de plàstic.

On Vassiliev realment va brillar, com era d'esperar, va ser en el pas de dos d'El Quixot, de nou amb una correcta Bondareva, peça amb la qual va finalitzar el programa. El ballarí va hipnotitzar al públic amb el seu gran salt alat i els seus múltiples girs, no tan nítids com en altres ocasions. La seva actuació va pecar d'afectada, però no cal escatimar elogis a les seves grans condicions tècniques, gairebé sobrenaturals, tot i que últimament s'ha deixat estar.

No obstant això, el millor d'aquesta gala d'estrelles russes va ser la qualitat i el virtuosisme de les quatre parelles participants, procedents del Ballet Bolxoi, el Ballet Mariinsky, el Ballet Nacional de Polònia i el Teatre Russian State Ballet, i l'agilitat amb qual es va desenvolupar. Una de les parelles més aplaudides va ser la formada per Diana Kosireva i Alexandr Smolianinov, magnífics en Les flames de París i en l'Adagio de La Bayadera. Ell va ser el rei de la nit. Maria Mixina i Andrei Bolotin van brillar a El Corsari per rendir al públic amb la seva sublim interpretació a La Sílfide. Una delicada Anna Xerbakova amb Dmitri Kotermin van captivar a Palitra Zhizni i en la variació del Cigne negre del Llac, mentre que Txinara Alizade i Vladímir Iaroxenko van mostrar una tècnica matemàtica a La bella dorment i La tempestat.