La pobresa energètica topa amb els tribunals

La decisió de l’Ajuntament de Barcelona de recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’anul·lació del contracte de subministrament d’energia –sol·licitada per Endesa i Gas Natural– és l’últim capítol de la judicialització de la lluita contra la pobresa energètica. Totes les iniciatives legislatives o els intents de multar les subministradores que no s’acullen a l’estipulat en la llei catalana creada per protegir els consumidors vulnerables –la Llei 24/2015– han estat o es troben en mans de la justícia.

Les elèctriques sempre han argumentat que aquesta llei, sorgida d’una Iniciativa de Legislació Popular (ILP), no té seguretat jurídica per al seu compliment. La veritat és que es tracta d’una norma que xoca amb el paradigma de les lleis estatals sobre energia i gas i, sobretot, pretén que les empreses paguin amb els seus resultats milionaris la lluita contra un mal que, segons experts de la Generalitat, afecta més de 325.000 llars catalanes.

Si bé la llei sobre pobresa energètica finalment no va ser suspesa pel Tribunal Constitucional, les empreses sí que han aconseguit frenar el protocol amb el qual Generalitat i Ajuntament la van desenvolupar. Endesa i Gas Natural no veuen en aquest text un reglament concorde a la llei. La decisió judicial respecte a aquest punt serà vital. També han aconseguit que el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic anul·li el plec del concurs de subministrament amb el qual l’equip d’Ada Colau volia obligar-les a signar en cas que aconseguís la licitació.

La treva hivernal. Just abans del Nadal del 2013, la Generalitat va aprovar una reforma del Codi de Consum de Catalunya, que garantia el subministrament elèctric entre novembre i març a les famílies que certifiquessin la seva vulnerabilitat amb un informe dels Serveis Socials. El deute es postergava a la primavera i la forma per pagar-lo s’havia d’acordar entre empresa i família, la qual cosa va limitar-ne l’efectivitat i va rebre crítiques per part de les entitats socials. El Govern de Mariano Rajoy la va recórrer el setembre del 2014 per considerar que la definició de client vulnerable és una potestat estatal i que la treva de pagament repercutia en tots els clients. El Tribunal Constitucional (TC) la va suspendre.

El Fons per a les factures. El Govern català va insistir amb una altra reforma del Codi de Consum i a finals del 2014 va engegar el Fons contra la Pobresa Energètica per fer front a les factures impagades de famílies vulnerables. La idea de l’Executiu català era que les subministradores posessin almenys la mateixa quantitat de diners que aportessin les administracions, però aquests recursos mai van arribar. Només es van executar el 22% d’aquest fons i la Generalitat va acceptar que el sistema no funcionava. A l’octubre del 2015, una vegada el Govern central va recórrer davant el TC la modificació realitzada per l’Executiu català, el mecanisme va quedar suspès.

La llei vigent. L’estiu del 2015, el Parlament va aprovar la ILP que va donar vida a la llei contra la pobresa energètica. El Govern central va intentar recórrer-la però un dictamen del Consell d’Estat va desestimar aquesta via. Segons l’informe, a diferència dels altres dos intents legislatius, la nova llei només donava “directrius d’actuació” i no fixava obligacions a les empreses subministradores en tant havien de posar diners per pagar la factura de la pobresa energètica. La signatura d’acords als quals fa referència la Llei 24/2015 són, en essència, de caràcter voluntari entre les parts.

Protocols. Després d’aprovar la llei contra la pobresa energètica, la Generalitat va publicar al web de l’Agència de Consum un protocol amb el seu desenvolupament. Unesa, la patronal elèctrica, la va recórrer al novembre de l’any passat, per considerar que sobrepassava l’àmbit de la llei catalana. Un jutjat de Barcelona no va acceptar la petició de suspensió cautelar. Un altre sí que va acceptar una petició posterior d’Endesa. Així, hi ha dues decisions judicials contradictòries. Les subministradores no li veuen pes legal al protocol i en demanen un que sigui aprovat per l’Executiu català i publicat als diaris oficials. La defensa de Gas Natural en el cas de la dona morta a Reus per un incendi quan tenia el servei tallat i que els Serveis Socials no la tenien en les seves llistes com a vulnerable, es basa precisament en la falta d’un reglament que doni seguretat jurídica. La decisió del jutge en aquests dos recursos és clau perquè la seva interpretació de l’extensió de la norma configura la resta de casos pendents.

Multes. La Llei 24/2015 estableix la possibilitat de multar les empreses que tallin el subministrament a famílies vulnerables. Cap d’aquestes sancions han estat cobrades i les empreses han mostrat la seva disposició a recórrer-les per via contenciosa administrativa. Barcelona va obrir l’any passat 74 expedients i va imposar 27 multes a Endesa. L’elèctrica diu que es tracta de requeriments d’informació i que l’única multa imposada ha estat recorreguda. Barcelona no ha complert amb el seu ultimàtum de deixar de pagar les empreses si no col·laboren. La Generalitat, per la seva banda, fins al desembre passat havia obert 125 expedients sancionadors contra subministradores, 57 dels quals ja estan tancats. Cap s’ha cobrat perquè totes tenen recursos.