Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El PP segueix líder però penalitzat per la seva gestió de la corrupció

Els votants de Rajoy desaproven també la seva política amb Catalunya o els immigrants

Mariano Rajoy té dos ancores electorals sòlides i un rival històric, el PSOE, en procés de reconstrucció. La fidelitat de l'electorat del PP, i l'alta valoració per part dels seus votants de la manera en què ha gestionat l'economia, li permeten mantenir la primera posició, amb un suport del 31,2%, segons l'enquesta de Metroscopia elaborada per EL PAÍS. Aquests mateixos votants, no obstant això, suspenen el Govern per la manera en què ha afrontat els tres grans temes polítics del moment: la corrupció, la immigració i el desafiament català.

El president del Govern i del PP, Mariano Rajoy. pulsa en la foto
El president del Govern i del PP, Mariano Rajoy. EFE

En teoria, Mariano Rajoy podria convocar legalment eleccions a partir del 3 de maig. I la incertesa al voltant de l'aprovació de nous Pressupostos o a la disponibilitat negociadora d'un futur PSOE —que dependrà molt de qui aconsegueixi finalment el lideratge del partit— conviden a especular amb un avançament electoral. La veritat és que aquesta possibilitat no està ni tan sols remotament a la ment dels ciutadans, per la qual cosa el valor de l'enquesta de Metroscopia resideix únicament en el que té de reflex de l'estat d'ànim actual. Avui aquest estat d'ànim és una foto fixa que amb prou feines castiga el PP i el manté en primera posició; consolida com a segona força Podem sense passar-li gairebé factura pel seu enfrontament fratricida al congrés de Vistalegre 2; reté en un dubtós lloc el PSOE a l'espera que resolgui la seva crisi; i sosté, i fins i tot premia lleugerament el suport a Ciutadans.

Si se celebressin avui eleccions generals, el Partit Popular obtindria un suport del 31,2%, molt per davant del seu més directe rival però dos punts menys que els que va obtenir en l'enquesta realitzada el 12 de gener, i 1,8 punts per sota dels seus resultats del 26 de juny del 2016.

Es posicionaria en segon lloc Podem, amb un 21,5%. La formació de Pablo Iglesias només perd dues desenes respecte al sondeig del gener. Els seus votants es mantenen fidels (el percentatge de fidelitat és del 71%), malgrat tot el que va  passar a Vistalegre a mitjans de febrer, quan l'enfrontament entre Iglesias i Íñigo Errejón, airejat als mitjans i les xarxes socials fins a l'extrem, va arribar a la seva culminació al congrés del partit, que va suposar la laminació del segon.

El PSOE resisteix en tercera posició, en un estat hibernat. Amb un 19% de suport, només una desena menys que al gener encara que gairebé quatre punts per sota dels seus resultats del 26-J, fa l'efecte que els socialistes han tocat fons. Amb els votants que, malgrat tot, els guarden fidelitat (un 54%, la menor fidelitat declarada de vot), existeix una bossa de seguidors molt àmplia —fins a un 25%— que s'ha concedit a si mateixa un temps d'espera abans de decidir si segueix donant suport al PSOE quan s'aclareixi la seva direcció i el seu projecte polític.

Només Ciutadans sosté, segons Metroscopia, una lenta però ascendent línia des de les eleccions del juny. Rebria un suport del 16,5%, un punt més que en el sondeig de gener i 3,4 punts més que el 26-J.

Economia, la basa del PP

El sondeig de Metroscopia segueix reflectint com se suavitza d'una manera gradual la percepció negativa que els ciutadans tenen de la situació econòmica (un 75% segueix mostrant-se pessimista) enfront de la duresa amb què desaproven la situació econòmica (negativa, per un 96%). I d'aquesta dicotomia no se n'escapa ningú, però és particularment cridanera en el cas del PP. Si els votants de Rajoy valoren especialment la manera en què ha estat capaç de gestionar la sortida de la crisi (un 63%) o la manera en què fa front a la delicada situació laboral del país (un 56%), el suspenen clarament per la manera en què està abordant els tres grans desafiaments polítics de l'actualitat. Un 49% (enfront d'un 45%) dels quals li donen suport es mostra descontent amb la seva resposta davant el repte independentista de Catalunya; un 77% desaprova la seva resposta davant la crisi dels refugiats. I un 89%, la xifra negativa més alta, mostra el seu desgrat per la manera en què ha reaccionat enfront de la corrupció.