Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El ‘súmmum’ d’un col·leccionista de postals

La Fundació Tàpies acull venedors del Mercat de Sant Antoni, on Oriol Vilanova ha comprat moltes de les seves 34.000 targetes

Paradistes i compradors durant la perfomance a la Fundació Tàpies amb motiu de l'exposició d'Oriol Vilanova.

Oriol Vilanova (Manresa, 1980) ha comprat durant anys postals als Encants i mercats de Barcelona, però també a les ciutats on ha viscut. Una pràctica que ha desenvolupat de forma repetitiva en els matins dels diumenges, quan aquest tipus de mercats funcionen. Al final, aquesta passió col·leccionista li ha suposat reunir 34.000 postals de tot el món que classifica segons determinades categories. El que Vilanova no s'imaginava és que les persones que durant anys li han venut targetes al Mercat de Sant Antoni el visitarien a ell i instal·larien les seves parades al costat de la seva enorme col·lecció. És el que va passar ahir durant la perfomance anomenada Nou, programada dins de l'exposició Diumenge de la Fundació Tàpies que exposa 27.000 de les postals de Vilanova.

Va ser com el súmmum del col·leccionista i Vilanova no ho va desaprofitar. Per això, a les dotze del migdia ja havia comprat una vintena de postals, que portava a la butxaca dels seus pantalons: “Aquesta és per a la sèrie de parcs en miniatura, aquesta per a reflexos, per a les arquitectures desconegudes, per a les postes de sol, aquesta no sé perquè l'he comprat… però m'agrada, per la de vaixells i per la de gatets”, descriu, mentre les passa, una a una. “I aquest és un pack que m'ha portat un dels venedors que sabia que tenia una sèrie de les Torres Bessones”.

Pocs dels que van decidir passar el matí en aquest mercat improvisat es van adonar que la sala principal de la Tàpies s'ha transformat, s'han eliminat diversos envans del pis superior i s'han col·locat un parell de columnes falses per aconseguir un equilibri a l'espai que acompanyi la perfecció amb la qual s'han col·locat, mitjançant una reixeta i uns imants, les postals. Des de lluny, es perd la imatge i el conjunt sembla una partitura de colors i motius: fons blaus, grocs o blancs creats per totes les postals de neu juntes; instruments, paisatges, peces de museu, portades romàniques i gòtiques, animals, i un llarg etcètera.

A la mitja dotzena de venedors: Josep Arias (Crapze), Joan Coixet, Josep Hernández i Paquita Sanchez (El Traster), Román i Mario Sala (La Cova), se'ls veu encantats pel marc “incomparable” en el qual comercien amb els seus petits objectes, tresors a la vista de les noves possibilitats que donen treballs com el de Vilanova. Algunes de les postals es venen en piles a 50 cèntims, unes altres, perfectament classificades, per països, per comunitats, per personatges... Les que estan protegides en plàstics són les més cares i arriben a costar 100 euros la unitat. És difícil resistir la temptació de llegir les que estan escrites: “Des de València desitgem que al rebut de la present estigueu tots bé. Nosaltres bé. Petons a tots. Juan i Paqui”. Breu i concisa, com un missatge de Twitter, però d'abans que existissin les xarxes socials.

Román està jubilat des de fa anys, però no ha volgut perdre's la perfomance. “Tinc 78 anys i porto tota la vida amb això. Primer amb la filatèlia, després amb les postals”, explica davant d'una obra que ha muntat a força de majas vestides de Goya enfrontades, com si fos un reflex. Títol: En honor de Perejaume i Oriol Vilanova. “Els conec des de fa anys als dos”, explica. “Això no és res, una vegada em van portar un camió amb 135.000 postals. En vaig vendre moltes, però després, quan em vaig jubilar, vaig regalar les que em quedaven”, confessa.

I ara què? Vilanova està de sort. Tres dies després que obrís les portes l'exposició de Barcelona aquest artista va obtenir una beca residència de la Delfina Foundation que sustenta a Londres Delfina Entrecanales, filla del fundador d'Acciona. “No exigeix un projecte fix i un resultat. Durant tres mesos residiré a Londres fent la meva rutina habitual, visitant el mercat de les puces londinenc. Faré el mateix que faig sempre, però canviant l'escenari”. D'aquí a tres mesos Vilanova, amb seguretat, tornarà carregat de noves postals. El resultat del seu treball es podrà veure a Arco 2018.