Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Gordó a un licitador: “No obeeixes el president, a veure què passarà”

El sumari del 'cas 3%' apunta a Mas en les adjudicacions públiques irregulars

Germà Gordó, exconseller de Justícia, en una imatge al Parlament.
Germà Gordó, exconseller de Justícia, en una imatge al Parlament.

Un testimoni protegit apunta directament a Artur Mas com la persona que deixava la gestió d'adjudicacions sospitoses a Germà Gordó, a qui la Fiscalia Anticorrupció apunta com a autèntic recaptador del partit. Des del graó més alt, el president Artur Mas, a l'obra en un petit poble —en la qual el constructor inclou com a cost la comissió il·legal al partit—, el sumari del cas 3% abunda en noves evidències que l'obra pública en les Administracions governades per Convergència (CDC, avui PDECat) estava impregnada de corrupció.

El sumari inclou la breu declaració del testimoni —un constructor que ja havia fet donacions al partit— davant Anticorrupció. Hi ha detallada una reunió el 2006 o el 2007 amb el mateix Mas i Gordó: “A partir d'ara totes les adjudicacions han de ser a través de Germà Gordó”, va sentenciar Mas davant l'empresari. El document afegeix que “el declarant no va fer cas” i que, anys més tard, quan Mas ja era president de la Generalitat, es va trobar amb Gordó en un acte: “Tu no obeeixes. Ara a qui no obeeixes és president, a veure què passarà”, li va etzibar Gordó.

Un segon testimoni protegit remunta la seva declaració al 2004, quan un diputat de CDC el va citar al Parlament: “Josep, si voleu fer una mica més […]a [...] Lleida, heu de tractar amb Gordó”.

Ambdues declaracions tenen el seu origen en els anys en els quals Convergència era a l'oposició a la Generalitat. Els seus principals centres de poder eren llavors els Ajuntaments. Sant Fruitós de Bages, un municipi de amb prou feines 8.000 habitants, era un d'ells. El 2009, en una obra finançada pel pla Zapatero, Sant Fruitós va adjudicar un centre cívic al Grup Soler, una de les empreses investigades, per 1.136.387 euros.

Poc després, l'empresa va fer una donació a una de les fundacions de Convergència per 34.000, el 3% exacte de l'obra. El sumari aporta nous documents sobre aquesta suposada comissió. És un full manuscrit en el qual Jordi Soler, amo de l'empresa, calcula els costos de l'obra. Entre les anotacions hi figura una partida de 34.000 euros. “La donació”, destaca un informe de la Guàrdia Civil, “ja va incrustada en el contracte adjudicat” per l'Ajuntament.

Al desembre del 2010, Artur Mas arriba a la presidència de la Generalitat. Poc després, Convergència també aconsegueix l'alcaldia de Barcelona. Al seu primer Govern, Mas nomena a Gordó com a secretari del Govern. En el segon serà conseller de Justícia. La investigació, no obstant això, mostra com l'avui diputat Gordó segueix mantenint un paper actiu d'interlocutor amb els constructors que aspiren a treballar per a ambdues administracions.

Un d'ells és Xavier Tauler, llavors conseller delegat de Copisa, una altra empresa investigada. Al full de l'agenda del 12 de desembre del 2011, Tauler anota l'èxit de la seva empresa en una licitació encara en tràmit: les obres de manteniment de col·legis de Barcelona. Un informe d'Anticorrupció destaca que Tauler s'assabenta que li ha estat adjudicat el concurs “gairebé tres mesos abans de l'anunci oficial de l'adjudicació, en les reunions amb Viloca i Gordó”.

L'informe d'Anticorrupció està datat el passat 14 de novembre i en ell se sol·licita al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la declaració de Gordó —que com a diputat és aforat— com investigat. L'informe també demana l'entrada i registre als seus domicilis i despatxos professionals, entre ells el del Parlament de Catalunya. El tribunal, no obstant això, va considerar que els indicis no eren suficients i Gordó es va salvar de l'última operació contra la trama, el passat 2 de febrer.

Les declaracions dels testimonis protegits, no obstant això, van ser fetes dos i tres dies més tard. Aquest fet i altres línies d'investigació segueixen apuntant a Gordó, amb el suport més o menys implícit de Mas, com la figura clau del finançament il·legal del partit.

MÉS INFORMACIÓ