Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
CRÒNICA

Espiar

Com protegir-se sense renunciar al mòbil, a l'ordinador, a l'iPad o a la targeta de crèdit?

Una senyora ensopega al carrer, topa de cara contra la vorada de la vorera i comença a sagnar d’una cella. Atribolada, es refà a poc a poc després d’haver-se incorporat amb l’ajuda de dos vianants i de donar-los les gràcies. Assegura que es troba bé, treu importància al fet que les ulleres s’hagin partit per la meitat i demana que no es truqui a l’ambulància i menys a la família. Porta el seu propi telèfon mòbil, però el té apagat i no el pensa encendre. “Me’l va posar la meva filla per quan surto de casa; així em té controlada”, confessa. “Ara pensa que estic al llit. No sap que cada matí em reuneixo una estoneta amb unes amigues, esmorzem i riem una estona. Si ho sabés, no m’hi deixaria anar; tindria por que em passés alguna cosa. I, bé, no ha passat res; he relliscat”.

No hi ha res més preuat que la intimitat des que vivim en una capsa de vidre. En l’era d’Internet, se sap tot de cadascun de nosaltres pel rastre que deixem en cada cosa que fem i per l’enginy dels qui viu d’espiar-nos, de manera que s’imposa prendre mesures si es vol ser anònim, encara que sigui durant una estona. La tecnologia ens ha canviat la vida i ha modificat també les relacions entre els pares i els fills.

Hi ha històries que posen els pèls de punta, alguna de sorprenent, com la que li va passar a un client de Target, una de les cadenes de supermercats més grans dels Estats Units, competidora de Wal-Mart. El ciutadà nord-americà va anar de molt mal humor a la seu de la companyia a Minneapolis per demanar explicacions al gerent per les ofertes que havia rebut la seva filla al compte del correu electrònic. “M’estan prenent el pèl”, va advertir. “La meva filla té 14 anys, acaba de començar la secundària i li envien cupons per a descomptes perquè compri roba de nadó, bolquers i un bressol. Volen estimular-la perquè es quedi embarassada?”.

El gerent va agafar els cupons, ho va consultar amb el Departament de Promoció i va confirmar la informació del client, a qui de seguida va demanar disculpes de manera reiterada. Però aquí no van acabar les excuses, sinó que davant del dubte i el temor que de la trobada es pogués derivar una publicitat negativa, al cap d’uns dies el telefonar per tornar-li a demanar perdó. Amb prou feines va poder parlar perquè el pare el va interrompre: “Sóc jo qui s’ha de justificar. Vaig tenir una conversa amb la meva filla i em va advertir de coses de les quals no tenia notícia. El nadó naixerà a l’agost”.

Target va saber abans que els pares que la seva filla estava embarassada. L’empresa té un departament denominat Analyctics, que assigna a cada dona un índex potencial d’embaràs després de recopilar el màxim d’informació sobre els hàbits de compra. Així va poder detectar que una gran majoria de les dones que adquirien locions sense perfum i suplements medicinals que contenien magnesi, zinc i calci, donaven a llum al cap de sis mesos. La qüestió consistia llavors a delimitar possibles candidates a ser mares i, amb la idea de fidelitzar-les com a clientes, els començaven a enviar cupons amb descomptes sobre determinats productes relacionats amb la maternitat.

M’ho explica l’amic Adrián Paenza, periodista argentí i professor d’universitat que divulga les matemàtiques amb tant d’encert que el 2014 va merèixer el Premi Leelavati. Resident a Chicago i gran coneixedor de Maradona, quan passa per Barcelona no parem de parlar ni de caminar. Necessito savis generosos com ell per afrontar els temes que m’incomoden o sobre els quals tinc una opinió confusa, com són les noves tecnologies.

Com ens podem protegir sense renunciar al mòbil, a l’ordinador, a la tauleta tàctil o a la targeta de crèdit? Hi ha alguna possibilitat de no ser un mal educat quan no es vol respondre una enquesta per no facilitar les dades? I l’Adrián engrandeix la meva vulnerabilitat quan em continua il·lustrant amb històries com la d’un hacker de nom Pablos Holman que va començar una conferència a Chicago després de descobrir com havien passat la nit anterior els presents que s’havien allotjat al seu mateix hotel. Havia intervingut la xarxa per la qual es connectaven els televisors de les habitacions i, després de veure que la majoria gaudia de pel·lícules pornogràfiques, els va posar per sorpresa una sessió de dibuixos animats.

Holman va demostrar amb fotografies i vídeos que sabia de què parlava i què feia. Paenza coneix també dos exalumnes seus que van ser contractats per la NASA després d’intervenir-ne un dels ordinadors i deixar la nota següent: “No els volem fer cap mal, sinó advertir-los de la fragilitat dels seus sistemes de seguretat”. Ara és Wikileaks qui denuncia que la CIA hackeja els mòbils justament després de celebrar-se a Barcelona el Mobile World Congress.

La moral diu que no es tracta de córrer més que l’os, sinó de ser més ràpid que el teu amic quan els tres us quedeu sols al bosc. A mi m’agrada perdre’m per a així orientar-me després, com fa en Xavi. Tota la vida he sospitat que si sempre sabia on s’havia de posar al camp perquè li arribés la pilota al moment és perquè era un excel·lent boletaire i un bon navegant que no necessitava GPS.