Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Jules Verne a Vigo

Ledicia Costas suma aventures i fantàstic amb una potent veu al servei d'un món misteriós

La visita que Verne va fer a Vigo va inspirar Costas.
La visita que Verne va fer a Vigo va inspirar Costas.

El reconegut escriptor gallec, i recentment traspassat, Agustín Fernández Paz, considerava la seva compatriota Ledicia Costas “un autèntic cicló literari”. Quan es llegeix alguna de les seves obres que s’han publicat darrerament, el primer que s’observa és que la va encertar de ple.

'Jules Verne i la vida secreta de les dones planta'

Jules Verne a Vigo

Ledicia Costas

Traducció d'Eva Lozano

Barcanova

222 pàgines

12 €

Encara que Costas (Vigo, 1979) havia publicat alguns poemaris i algunes novel·les abans, es va fer popular el 2015 entre els lectors de tot l’Estat quan se li concedí el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil per Escarlatina, la cuinera difunta (Barcanova, 2016). El jurat la va valorar com una novel·la delirant, amb elements de terror gòtic a la manera de Tim Burton, amb un humor estripat, més propi dels autors anglosaxons que no pas dels gallecs, amb una forma original de tractar la mort i uns escenaris a cavall entre el món dels vius i el dels difunts: el protagonista ha d’ajudar Escarlatina, una cuinera morta fa 150 anys, a elaborar un plat que satisfaci tant els morts com els vius per tal de poder ressuscitar. És, però, a Jules Verne i la vida secreta de les dones planta on fa honor plenament a l’etiqueta que Fernández Paz li penjava. De ben segur que, per aquest motiu, l’editor li regala un embolcall de luxe que lliga de ple amb allò que el lector trobarà a l’interior.

És una novel·la per a tots els públics, capaç de captivar lectors infantils experimentats, joves i adults. Destaca per la combinació de dos gèneres, el d’aventures i el fantàstic, però sobretot per la potència i exquisidesa de la veu narrativa, fonamentada amb una documentació exhaustiva, un ritme àgil i la creació d’un món misteriós i exuberant alhora.

Està narrada a manera de crònica, en tercera persona i en passat. La part d’aventura estaria capitalitzada pel personatge afable de Verne, que es presenta al port de Vigo —històricament, l’autor va passar per la ciutat per informar-se sobre la ria, a l’hora d’elaborar la seva destacada 20.000 llegües de viatge submarí— per afers científics i comercials, però extraoficialment per verificar una informació que té sobre l’existència de dones planta a la ciutat i d’un guardià d’aquestes. La part fantàstica estaria capitalitzada per Violeta, filla d’un apotecari i d’una dona planta. Tots dos, Verne i Violeta, entren en contacte per aconseguir els seus objectius: l’un vol saber més sobre les dones planta, i l’altra, assegurar la supervivència de la seva espècia. A la vegada, desfila el reguitzell de personatges secundaris extraordinaris que els acompanyen i que donen molt de cos a la novel·la. Destaquen en Pierre, un jove grumet que de seguida esdevé amic i còmplice de Violeta, el vell apotecari, i també Antonio Sanjurjo, un inventor i un home de negocis de la ciutat.

Al lector, a estones, li semblarà que està ficat a l’interior d’una novel·la del mateix Verne, amb personatges i elements sorgits dels seus llibres, però amb el contrapès d’uns elements fantàstics misteriosos que li donen una altra personalitat i una volada diferent. A mesura que avança, sentirà atracció cap a la narrativa de l’autor francès, però també cap a la història i la ciutat de Vigo, ja que en els descripcions dels escenaris i dels temps, l’autora traspua una passió i un amor pels espais on va créixer i on situa aquesta història.

Verne, a partir del seu imaginari, va fer descobrir elements que encara no existien i mons meravellosos. Costas esdevé, així, un descobriment literari, i la seva obra, entre d’altres, un homenatge a un dels grans referents de la literatura d’aventures.