Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Un empresari del 3% va escriure a Mas per aconseguir un lloc de feina per a la seva dona jutgessa

La Guàrdia Civil situa l'exconseller Germà Gordó a l'epicentre de les comissions il·legals

L'expresident de la Generalitat Artur Mas. EL PAÍS

L'empresari Josep Manel Bassols està apropant el cas 3% a les més altes esferes polítiques. El material confiscat per la Guàrdia Civil en l'escorcoll del seu domicili revela com Bassols va intentar influir i buscar el favor de l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, i del seu successor, Carles Puigdemont, quan aquest era alcalde de Girona per CiU. Les anotacions trobades a l'empresa de Bassols, Oproler, també apunten que Germà Gordó, exconseller de Justícia i home de la màxima confiança de Mas, va participar en el cobrament de comissions il·legals a canvi de l'adjudicació d'obra pública.

El jutge del cas 3% ha aixecat ara una part del sumari, que ha revelat aquests nous indicis. Bassols, delegat d'Oproler a Catalunya, és un dels empresaris imputats per haver pagat presumptament suborns a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a canvi de l'adjudicació d'obra pública. Els documents confiscats per la Guàrdia Civil revelen que Bassols va anar més enllà i va intentar aconseguir un tracte de favor per a ell i per a la seva esposa, la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Núria Bassols.

El setembre del 2011, l'empresari va enviar una carta a Mas —que ja era president de la Generalitat— per explicar-li unes circumstàncies que afectaven ell i la seva dona. En concret, esmentava que Núria Bassols volia deixar el seu lloc de treball i citava dues persones que podrien “resoldre” la situació: l'exdiputat de CiU Ramon Camp —llavors vocal del Consell General del Poder Judicial— i el mateix Gordó. Segons la Fiscalia Anticorrupció, Gordó hauria dirigit Bassols a Gisa, la principal adjudicatària pública de Catalunya (avui rebatejada com Infraestructures.cat) per aconseguir-li un lloc allà.

El nomenament no va fructificar però la veritat és que, a finals del 2013, el Govern català va nomenar Núria Bassols com a directora de polítiques de Transparència de la Generalitat. La jutgessa va haver de deixar el càrrec precisament després de la detenció del seu marit pel cas 3%. Amb prou feines un mes abans d'aquest nomenament, la magistrada havia decidit exculpar l'exdiputat de CiU Ferran Falcó del cas Adigsa, en el qual estava imputat pel presumpte cobrament de comissions a través de l'empresa pública Adigsa, dedicada a la rehabilitació d'habitatges.

L'aparició de Puigdemont en el sumari també és col·lateral i també neix de l'empresari Bassols. Per indicacions del propietari d'Oproler, Sergio Lerma, Bassols va intentar obrir-se camí entre les autoritats de Girona per aconseguir adjudicacions, segons un informe de la Guàrdia Civil. En els escorcolls, els agents van trobar una fotografia en la qual apareixen, junts, Bassols i Puigdemont durant un partit de futbol al Camp Nou. Després del partit, Bassols escriu al seu cap: "Ahir vaig portar al futbol l'alcalde de Girona (juntament amb la seva esposa i un arquitecte de confiança seva). La pluja ens va respectar i el resultat (del partit i de la invitació) va ser magnífic. Espero ens ajudi a entrar a l'Ajuntament de Girona".

La documentació trobada a Bassols també suposa un indici (encara que no l'únic) que Germà Gordó era una peça clau en la trama de finançament il·legal de Convergència. A casa seva i a la seu d'Oproler a Barcelona, els agents van trobar anotacions manuscrites i documents que vinculen Gordó amb l'adjudicació per Infraestructures.cat d'un institut a Manresa. L'empresari "va complimentar" Gordó amb dinars i regals, segons la Guàrdia Civil.

Tant aquest com altres escorcolls van servir a la Guàrdia Civil per emetre un informe en el qual consideren Gordó una peça clau en el cobrament de comissions. L'exconseller va participar en gran quantitat de "gestions, reunions i dinars". Sobre aquestes dades, els fiscals anticorrupció del cas, José Grinda i Fernando Bermejo, van elaborar un informe en el qual consideren Gordó l'"aconseguidor" de la trama. I van demanar al jutge del Vendrell (Tarragona) que porta el cas que remetés els indicis al TSJC per imputar-lo. El tribunal català, no obstant això, va rebutjar la imputació de Gordó perquè, ara com ara, no es donen els requisits mínims per imputar-lo.