Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Un sismòmetre va detectar un ‘terratrèmol’ després del 6-1 del Barcelona contra el PSG

La celebració va originar "la major vibració" d'aquest tipus mesurada per l'aparell, del CSIC

Gols reflectits al sismograma registrat per l'investigador Jordi Díaz.

“De les coses més ximples s'aprèn”, sosté el sismòleg Jordi Díaz. Ahir, quan ja era nit tancada, el sismòmetre del seu centre d'investigació va començar a tremolar de manera inusual. Els 100.000 espectadors del Camp Nou acabaven de saltar alhora, per celebrar el gol de la victòria en l'últim segon del partit del Barcelona contra el Paris Saint-Germain. El sismòmetre, instal·lat a l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, a uns 500 metres de l'estadi de futbol, va detectar “un minúscul terratrèmol”. Segons Díaz, és “la major vibració d'aquest tipus registrada fins ara” per l'aparell, adquirit fa cinc anys.

El sismòleg Jordi Díaz mesura aquests senyals en partits de futbol, però també en concerts, com els de Bruce Springsteen i U2

El sismograma reflecteix cadascun dels sis gols del Barcelona. L'amplitud del senyal sísmic en el primer gol és similar a la detectada en qualsevol altre partit. L'equip blaugrana necessitava remuntar el 4-0 en contra registrat en l'anada de vuitens de final de la Lliga de Campions. El segon i el tercer gol van aparèixer en el sismòmetre amb una amplitud lleugerament major del normal, segons Díaz. L'ambient es va refredar després del gol del Paris Saint-Germain, de manera que el quart i el cinquè del Barcelona amb prou feines van ser celebrats. Amb el 6-1 va arribar “l'apoteosi”, en paraules del sismòleg.

Les vibracions generades pel moviment compassat del públic es transmeten com a ones sísmiques. Díaz mesura aquests senyals en partits de futbol, però també en concerts, com els de Bruce Springsteen i U2 celebrats en els últims anys al Camp Nou. “Si compares les vibracions, tenen propietats diferents. No és el mateix saltar que ballar”, explica. Aquesta peculiar “sismologia urbana” permet als investigadors estudiar com es propaguen les ones i intentar comprendre millor els esdeveniments sísmics naturals, segons destaca Díaz.

El sismòleg, del CSIC, està implicat en diverses xarxes d'observació sísmica, tant a Espanya, amb el projecte Misterios, com en altres països. En el cas del Camp Nou, reconeix que seria molt difícil calcular la magnitud del tremolor d'ahir, pel tipus de senyal. “És una vibració que la gent no notaria a un centenar de metres, perquè s'atenua aviat”, afirma. El seu sismograma només és, de moment, una curiositat científica.