JUDICI DEL 'CAS PALAU'

Montull: “Vam passar del 3 al 4% perquè Convergència volia més diners”

L'ex-número dos del Palau admet que es va reunir amb Germà Gordó després de la mort del primer tresorer. Osàcar ha negat els fets amb vehemència

L'exdirector administratiu del Palau de la Música, Jordi Montull (2d), i la seva filla Gemma Montull (c). EFE

Jordi Montull ha donat aquest dijous el cop de gràcia a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). L'ex-número dos del Palau de la Música no només ha ratificat la confessió del dia anterior de Fèlix Millet i de la seva filla Gemma Montull, sinó que ha anat més enllà i ha ofert detalls significatius del finançament il·legal del partit d'Artur Mas. Montull ha revelat, entre altres coses, que inicialment la comissió es va fixar en el 3% de l'import d'adjudicació de grans obres públiques, i que posteriorment aquest percentatge es va elevar al 4%. "Pel cost de la vida?", li ha preguntat, amb sorna, el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled. "No. Perquè Convergència volia més diners", ha respost, somrient, Montull.

A diferència de l'expresident del Palau de la Música, Montull sí que ha recordat una reunió que es va produir després de la mort, el 2005, del tresorer de Convergència Carles Torrent. Abans del nomenament del seu successor, Daniel Osàcar, els màxims responsables de la institució catalana es van reunir a l'hotel Diplomàtic de Barcelona amb dos càrrecs del partit: l'exdiputat Jaume Camps i l'exgerent i exconseller de Justícia Germà Gordó, home de la màxima confiança de Mas. Millet no va recordar haver mantingut aquesta trobada. Montull sí, encara que ha matisat que, malgrat la coincidència de dates, "no es va parlar de diners". "Potser va ser perquè jo estava davant, però es va parlar, així per damunt, de política, i també de futbol", ha dit, de nou, amb un somriure.

La Fiscalia sosté que Ferrovial i Convergència van segellar un "acord criminal", de manera que la constructora pagava comissions al partit a canvi de l'adjudicació de grans obres públiques (la Ciutat de la Justícia, la línia 9 del metro de Barcelona) durant l'últim Govern de Jordi Pujol. Ferrovial --que nega els fets-- camuflava aquests pagaments il·legals com a "donacions" altruistes a la institució musical. Millet i Montull exercien d'intermediaris i s'enduien una part de la comissió total del 4%: l'1,5% era per a ells i la resta (2,5%) per al partit. Les comissions a Convergència ascendeixen a 6,6 milions d'euros, segons l'acusació pública.

"Comptava els diners i se n'anava"

A preguntes del fiscal, Montull ha revelat detalls d'una de les formes més habituals de fer arribar els diners a Convergència: mitjançant pagaments en efectiu als tresorers (3,7 milions en total) que s'extreien dels comptes del Palau. Fins al 2005, ha explicat, Millet s'ocupava en persona d'això. Rebia Torrent al seu despatx i li pagava. "No sé si era el tresorer, jo li deia el noi dels encàrrecs".Daniel Osàcar --únic acusat de Convergència en el judici del cas Palau-- va prendre el relleu de Torrent i Montull va passar a ocupar-se dels pagaments. "Osàcar venia a buscar els diners al Palau. Jo tenia els diners a punt en un sobre, ell els recollia, els comptava i se n'anava".

Els alts càrrecs del partit han quedat, un dia més, fora del radar. "Millet o vostè tractaven amb algú per sobre del tresorer?", ha inquirit el fiscal. "Jo no ho sé. Sé que ell [Millet] tenia converses, però no ho sé. Només vaig estar a la reunió [de l'hotel Diplomàtic], però no es va parlar de diners".

Montull no ha sabut donar tants detalls de les altres dues vies d'entrada dels diners. Una, l'existència de "factures falses". "Millet li va demanar a Convergència que ens fes factures per justificar les sortides d'efectiu", ha dit l'ex-número dos del Palau, en línia amb el que, la vigília, havia declarat la seva filla Gemma. I l'altra, la signatura de convenis --que el fiscal titlla d'"aparents"-- amb la fundació Trias Fargas, afí a Convergència.

Les confessions dels Montull i (més tènue) del mateix Millet no suren sobre el no-res, sinó que ratifiquen els indicis ja acumulats per la investigació. La Fiscalia té en el seu poder multitud d'anotacions, trobades als escorcolls del Palau de la Música del 2009, que apunten ja aquest pagament de comissions. Montull ha reconegut la veracitat d'aquests documents i els ha vinculat, sense dubtes, al finançament il·legal de Convergència a canvi d'obra pública. "Per què ha volgut declarar ara la realitat del que va passar?", li ha preguntat Sánchez Ulled. "Perquè la meva filla està acusada de coses que no són veritat".

Els Montull s'han obert a col·laborar a canvi d'una rebaixa de pena. Gemma Montull afronta, per exemple, una petició de 26 anys de presó. Gràcies a la confessió, podria quedar en només dos, la qual cosa li permetia eludir l'ingrés a la presó. També en línia amb la filla, Montull ha reiterat aquest dijous que, malgrat el seu càrrec com a directora financera, Gemma Montull "no tenia cap capacitació per resoldre res". I ha apuntat cap a Millet: "Millet era qui manava absolutament al Palau. A mi em deien el bomber, perquè solucionava els problemes".

Osácar: "S'ha mentit. I molt"

Daniel Osácar, extresorer de Convergència, ha declarat després de Montull i ha negat els fets amb vehemència. "Aquí s'ha mentit. I molt. S'han fet afirmacions sobre la meva persona totalment falses", ha dit, visiblement molest. Ha explicat que només acudia al coliseu modernista a "signar els convenis" entre el Palau i la Trias Fargas, la fundació afí a Convergència. Montull li pagava per aquests convenis –“sempre amb un xec nominatiu”– i marxava. “Evidentment, sense bitllets a la butxaca”.

La Fiscalia posa en dubte la realitat d'aquests convenis de col·laboració. Creu que van camuflar, en realitat, part dels pagaments de Ferrovial al partit. Osácar, no obstant això, ha replicat que van servir per “difondre la cultura catalana”. El Palau va veure en Convergència –i en els 600 ajuntaments que llavors governava– "un mitjà per tenir més difusió i pes a Catalunya". I per procurar que, per exemple, "a les festes majors dels pobles no posessin només música andalusa", sinó també "unes sardanes, una música coral, l'actuació d'un esbart...".

Osácar s'ha presentat com un patriota. “La meva actitud ha estat de servei al país i vaig entendre que podia fer-ho a través del partit”. Milita a CDC des del 1982. Quan es va jubilar, va començar a col·laborar amb el partit. Després de la mort del tresorer Torrent, el 2005, el gerent de la formació, Germà Gordó, li va proposar ocupar-se de les finances. “Em va dir que s'havia produït un buit, i que el meu perfil de persona, expert en temes mercantils i que portava molts anys de militant...” Al principi es va negar. Però Gordó “va insistir” i va acceptar el càrrec –i el d'administrador de la Trias Fargas– de forma “temporal”. A preguntes del seu advocat, ha explicat que reportava els temes a Gordó.

L'extresorer ha insistit que ni tan sols coneixia Millet –"només pels mitjans de comunicació, perquè era un home important de Barcelona"–, que tenia reunions exclusivament "formals" amb Jordi Montull i que mai s'ha reunit amb els dos directius de Ferrovial acusats en el cas Palau. "Els he vist per primera vegada aquests dies, al judici". “Obra pública? Escolti, no sé res, ni mitja paraula. L'hi dic de debò”. “Doncs miri”, ha replicat el fiscal, “no m'ho crec”.

MÉS INFORMACIÓ