Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El Barça remunta davant del PSG: el que mai s’havia vist

L'equip blaugrana capgira una eliminatòria apoteòsica, en un partit que va encarrilar a la primera hora, va arribar a pensar que tenia perdut i va guanyar en el temps de descompte (6-1)

Veure fotogaleria
Els jugadors del FC Barcelona celebren el sisè gol de l'equip. Getty Images

Et voilà.

Impitoyable Barça podrà titular avui de nou L'Equipe després de qualificar de despietat el Barça que va guanyar la Champions 2006 a París. El FC Barcelona va convertir el 4-0 de l'anada en una anècdota amb el 6-1 del Camp Nou. Cap equip havia remuntat fins ara un marcador com el del Parc dels Prínceps. L'honor correspon als blaugrana, que van doblegar per duplicat el PSG, que es va sentir guanyador en el seu feu i després que Cavani posés el 3-1 al Camp Nou.

El derbi va quedar partit pel gol del 9 del PSG. Va haver-hi un moment, quan Messi va posar el 3-0, que superar l'eliminatòria semblava la cosa més fàcil del món, després de l'homèric desplegament del FC Barcelona. Quedava massa temps per gaudir i per pensar en una jornada que es preveia sense pausa ni marge d'error després del fiasco de París. El gol de Cavani va reobrir una nova contesa, igual d'apassionant després d'una treva, rematada per tres gols carregats de fe, protagonitzats per un grandiós Neymar, rei del partit i de l'eliminatòria i l'últim rematat pel novell Sergi Roberto.

Va atacar el Barça sense parar sempre que va poder, els onze futbolistes descamisats i al mateix temps ordenats a partir del revitalizador 3-4-3, ja sense un futbolista frontissa com Sergi Roberto. El jove volant va caure d'una alineació sense laterals, presa per jugadors experts d'anada i tornada (Rakitic) o amb galons, algun recentment recuperat de serioses lesions (Mascherano i parcialment Iniesta), i rematada per Rafinha, un fals extrem dret per obrir el costat i fixar la defensa del PSG. Res a veure amb el pla de París. Al Barça se li va posar cara de guanyador des que va saltar al colorit i embravit Camp Nou.

La determinació blaugrana va contrastar amb el replegament de l'equip d'Emery, al qual  interessava que el partit d'anada tingués continuïtat a Barcelona. Encara que va reservar Di Maria, el tècnic volia perseverar en la idea de buscar amb Lucas Moura i Draxler l'angle mort blaugrana, l'espai que queda a les esquenes de Busquets i davant dels centrals, aquella zona cega que no es detecta amb els retrovisors i que va provocar el 4-0.

Els jugadors de banda, no obstant això, es van recollir prop dels seus laterals, i van habilitar l'intimidador desplegament barcelonista, capaç de guanyar una pilota morta a l'àrea de Trapp i marcar l'1-0 poc després de treure de centre amb una caparrada de Luis Suárez. La intensitat i la pressió del Barça van arraconar el PSG, també en la contenció, reiterativa en les faltes quan els francesos pretenien tirar la transició amb Lucas Moura.

L'única sortida dels francesos va acabar amb una mà de Mascherano que l'àrbitre no va sancionar amb penal malgrat les queixes del PSG. Els detalls acostumen a jugar a favor de l'equip local quan el visitant juga amb un 4-0. Acostumen a produir-se situacions insospitades, algunes mai vistes, com que Iniesta insisteixi pel cuir, igual que si fos Luis Suárez, i va provocar l'esbalaïment de Marquinhos i l'error de Kurzawa. El virtuós Barça mai havia marcat dos gols tan lletjos en un partit de tanta transcendència, governat a partir de la intimidació i l'esforç col·lectiu, i també a partir de l'arravatament de l'excels Neymar.

Al PSG li va venir un atac de pànic perquè no entenia com havia pres dos gols quan amb prou feines havia concedit espais perquè els blaugrana armessin el tir i, sobretot, havia negat a Messi. I a la qual Emery es va corregir, en el moment que va ordenar una pressió alta, el PSG va encaixar el 3-0. Messi va transformar el penal de Meunier a Neymar que el col·legiat va xiular després de consultar amb el jutge de porteria del gol nord del Camp Nou.

Ni el més prestigiós dels guionistes podia haver dissenyat un partit millor pel Barça. La remuntada semblava tan cantada després que Cavani rematés al pal que es va relaxar l'equip i el Camp Nou. No va parar en canvi l'uruguaià, que va caçar un rebot a l'àrea i va marcar el 3-1. A pilota parada va remeiar les seves disfuncions el PSG i va descompondre al Barça, esgotat a més per l'esforç, cada vegada menys agressiu, commocionat per com de fàcil que se li havia posat la remuntada i també per com de senzill va resultar el gol de Cavani.

Un segon gol després de tocar el primer s'antullava ja impossible per al Barcelona. L'equip, no obstant això, no es va vèncer sinó que va recuperar l'esperança a partir de Neymar, prodigiós en el tir d'un lliure directe, encertat des del punt de penal, previ a cinc minuts últims de bogeria, signats per un gol de Sergi Roberto després d'una falta comesa a Ter Stegen, convertit en un davanter més davant de Trapp.

Neymar va encendre al Camp Nou i va rebentar el PSG, que es va quedar reclamant dos penals comesos a Di Maria. Res va escoltar el col·legiat, atordit per l'explosió de goig del Camp Nou. El que mai s'havia vist vist s'acabava de veure en el camp del Barça.