Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Convergència s’asseu al banc dels acusats

El partit sobiranista i alguns dels seus dirigents afronten aquest any quatre judicis, a més d'altres investigacions sobre corrupció que segueixen obertes

Jordi Pujol i Artur Mas a la trobada que es va celebrar a la seu de l'editorial RBA.

Convergència Democràtica es va convertir el juliol passat en el Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat). Era una refundació que, per destacats dirigents del partit, arribava massa tard per configurar un cordó sanitari efectiu davant l'any judicial que afrontava la formació. Tocat per la corrupció, la confessió de Jordi Pujol i la seva aposta per l'independentisme, el nou partit ha fet tot el possible perquè no l'afectessin els casos als quals s'enfronta. La seva escalada independentista ha arribat gairebé en paral·lel amb l'agreujament de les acusacions sobre el partit i antics dirigents.

La coordinadora general, Marta Pascal, reitera que ella ni va arribar a votar —perquè era molt jove— Jordi Pujol i s'ha allunyat de càrrecs de responsabilitat que van figurar en la fotografia a les portes del jutjat amb Oriol Pujol (cas ITV). Artur Mas, l'últim president de CDC i primer del PDECat, és el principal nexe entre l'actual partit i els casos que faran seure Convergència —més enllà del cas Palau— al banc dels acusats a partir d'ara.

Cas 3%. És l'última investigació que li ha esclatat a CDC i que afecta els últims governs que va presidir Artur Mas, així com importants ajuntaments convergents. El jutge que instrueix el cas va aixecar parcialment fa unes setmanes el secret de sumari, en el qual s'evidencia l'existència d'un triangle els vèrtexs del qual se situaven a la Generalitat, el partit i empreses constructores amb l'objectiu que l'adjudicació d'obres suposés el pagament de comissions irregulars a Convergència a través de les seves dues fundacions. El principal implicat és l'extresorer Andreu Viloca, que tenia una relació molt estreta amb el número dos d'Infraestructures.cat, Josep Antoni Rosell, qui presumptament modificava les ofertes de les constructores per beneficiar-los i assegurar-se el pagament de comissions. El republicà Oriol Junqueras, de qui depèn l'empresa pública, va considerar que tenia proves suficients per acomiadar-lo.

Cas Pujol. L'expresident de la Generalitat durant 23 anys i anima mater de Convergència, Jordi Pujol, està imputat en un cas de blanqueig de capitals amb la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus set fills. El partit encara no s'ha recuperat de l'explosió que va generar la confessió del patriarca el juliol del 2014, quan va admetre que havia tingut durant dècades diner negre en comptes bancaris andorrans, segons la seva declaració, per una herència paterna. El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata acumula totes les causes que afecten la família i considera que entre els membres del clan Pujol Ferrusola hi va haver “coordinació d'activitats”, “assignació de rols” i “distribució o repartiment de quantitats multimilionàries entre tots ells en funció dels ingressos que rebien”.

Cas ITV. És el judici que es va convertir en la mort política d'Oriol Pujol Ferrusola, el fill de l'expresident que estava cridat a ser el seu successor. A causa d'aquesta investigació judicial el llavors secretari general adjunt de CDC va deixar el càrrec de número dos d'Artur Mas. A Pujol Ferrusola, la Fiscalia Anticorrupció li demana cinc anys i dos mesos de presó per tràfic d'influències, suborn i falsedat documental. També està amenaçada de presó la seva esposa, Anna Vidal. El jutge considera que es va beneficiar del seu càrrec al partit i al Parlament (president del grup de CiU) per influir en les adjudicacions d'estacions d'ITV a través d'un alt càrrec de la Generalitat, que controlava llavors el tripartit.

Cas Pretòria. Dilluns que ve començarà a l'Audiència Nacional el judici que investiga una suposada trama urbanística amb epicentre a Santa Coloma de Gramenet (Barcelona). Fa dos anys que va concloure la investigació d'un cas en el qual dos convergents de la vella guàrdia, Lluís Prenafeta —el lampista de Jordi Pujol en els seus primers anys a la Generalitat— i Macià Alavedra —qui va ser un dels seus consellers d'Economia— estan acusats de tràfic d'influències i blanqueig de capitals. L'exalcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz (PSC), està acusat de rebre suborns i un antic diputat també socialista, Luis García, Luigi, seria l'interlocutor de les administracions per aconseguir les requalificacions, per les quals s'hauria embutxacat més de cinc milions d'euros.

Cas Adigsa. El judici, que s'iniciarà al maig, és el primer que vincula CDC amb el cobrament de suposades comissions i va acabar sent l'origen de l'actual cas 3%. Un dels principals acusats és Josep Maria Penin, qui lliurava projectes de rehabilitació d'habitatges a empreses de la seva confiança. Penin, que va arribar a ser el xofer de Pere Esteve quan aquest era secretari general de CDC, té vincles familiars indirectes amb l'exconseller Felip Puig, antic secretari d'organització de la formació. El fiscal demana penes de presó per a tres ex-alts càrrecs de l'empresa pública de la Generalitat —Josep Antoni Fontdevila, Xavier Sala i Jordi Huguet— pels delictes de malversació i falsedat documental.

Cas ACM. L'Associació Catalana de Municipis, vinculada històricament a partits sobiranistes, també passarà aquest any pel jutjat, a causa del saqueig que va patir per part del seu exsecretari general, Josep Maria Matas, i l'excap dels seus serveis jurídics, Xavier Solà. Entre tots dos van extreure a l'entitat al voltant d'un milió d'euros a través de factures inflades.