Millet confessa el finançament il·legal de CDC sense apuntar a alts càrrecs

L’expresident del Palau de la Música descriu els pagaments de Ferrovial al partit d’Artur Mas a canvi d’obra pública

Fèlix Millet, durant la seva declaració en el judici.
Fèlix Millet, durant la seva declaració en el judici. EL PAÍS

Fèlix Millet ha trigat vuit anys a detonar la bomba del 3%. L’expresident del Palau de la Música ha confessat aquest dimecres, en el judici pel cas Palau, el finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a través d’aquesta institució cultural. “Ferrovial feia donacions perquè els diners anessin a Convergència a canvi d’obra pública. Això no ho vaig dir en la meva confessió, però aquesta és la veritat”, ha afirmat en una declaració d’alt voltatge polític i que, no obstant això, ha estat una explosió controlada. Millet ha assenyalat els tresorers, però ha evitat implicar alts càrrecs del partit d’Artur Mas en la trama corrupta.

Millet té 81 anys i afronta una petició de 27 anys de presó per saquejar els fons del Palau de la Música, institució emblemàtica de la cultura catalana. La seva confessió pot ajudar-lo a rebaixar la pena, encara que no prou per evitar la presó. Si aquest dimecres ha descobert el pastís ha estat sobretot perquè la seva mà dreta al Palau, Jordi Montull, ja havia tancat abans un pacte amb la Fiscalia. Millet se li ha avançat –ha estat el primer a declarar– i ha afirmat que va intervenir en el pagament de comissions de Ferrovial a CDC. La constructora ho nega i defensa que “els pagaments van ser per patrocini”, segons un comunicat.

La confessió de Millet té conseqüències per al nounat PDECat i implicacions jurídiques, ja que corrobora els indicis acumulats per la Fiscalia sobre el finançament il·legal del partit, el popular 3%. Millet, no obstant això, ha mesurat el seu impacte. “Coneix la participació d’altres càrrecs polítics del partit, per sobre del tresorer?”, li ha preguntat el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled. “Que jo sàpiga, no. Suposo que sí, però no ho sé. Això és una opinió meva”, ha respost.

Oblidadís

Com més concreció demanava el fiscal, més oblidadís s’ha mostrat Millet. No ha recordat haver tractat el pagament de comissions en una reunió amb càrrecs de CDC –l’exdiputat Jaume Camps i l’exgerent del partit i exconseller de Justícia Germà Gordó– a l’hotel Diplomàtic de Barcelona. “Hi devia haver alguna cosa a parlar, però no...”. Millet ha dit que només va tractar el tema amb persones que ja han mort, com l’extresorer Carles Torrent (mort el 2005), a qui rebia al Palau per pagar-li en efectiu, o el fundador de Ferrovial, Rafael del Pino (2008), que va engegar, ha dit, el sistema de pagaments il·legals.

L’expresident del Palau s’ha limitat a corroborar l’acusació de la Fiscalia. Per a la resta, s’ha remès a Montull, que declara demà – “ell coneix els detalls” – o ha contestat “no ho sé, no ho recordo”. “Quan en els papers apareixen xifres i el nom de Daniel, qui és?”, ha preguntat Sánchez Ulled. “Daniel Osácar”, ha concedit Millet. Osácar va succeir Torrent com a tresorer i és l’únic càrrec del partit acusat (afronta una petició de set anys i mig de presó). Millet ha dit que hi ha moltes obres adjudicades de forma irregular, però ha insistit que no les coneix. “Jo no entrava ni sortia. Ferrovial em donava els diners i jo els passava a Convergència. Però no sé si li van donar el metro de no sé on”.

El fiscal sosté que CDC i Ferrovial van mantenir un “acord criminal” durant una dècada (1999-2009, any en el qual el Palau va ser escorcollat pels Mossos d’Esquadra). La constructora camuflava com a donacions altruistes al Palau el que, en realitat, eren mordidas a Convergència.

Així va aconseguir l’adjudicació de grans obres públiques amb l’últim Govern de Jordi Pujol, com la línia 9 del metro o la Ciutat de la Justícia. L’import pagat per Ferrovial és el 4% de l’obra adjudicada; el 2,5% anava a parar al partit, i l’1,5% se’l quedaven Millet i Montull com a comissió.

El cas Palau també tracta d’acreditar el saqueig del Palau de la Música, xifrat per Hisenda en 24 milions i ja confessat parcialment per Millet i Montull. Millet s’ha mostrat penedit (“va ser un error”, “em vaig equivocar”, “demano disculpes”, va repetir), especialment per haver cobrat fons públics.