Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Es busquen 3.000 cervells sans per prevenir el deteriorament cognitiu

Un projecte d'investigació reclutarà voluntaris per estudiar marcadors biològics que permeten mantenir una bona salut cerebral i evitar malalties

Una prova de teràpia d'estimulació cerebral no invasiva que es fa als voluntaris del BBHI.
Una prova de teràpia d'estimulació cerebral no invasiva que es fa als voluntaris del BBHI.

Quan el premi Nobel de Medicina, Santiago Ramón y Cajal, va dir allò que "tothom, si s'ho proposa, pot ser escultor del seu propi cervell", no anava gaire equivocat. El que en el seu moment podia semblar una metàfora, ara és una realitat. De fet, i seguint aquesta màxima de Ramón y Cajal, l'Institut Guttman de Barcelona s'ha posat a buscar 3.000 voluntaris per esculpir els seus cervells. El projecte, que han anomenat Barcelona Brain Health Initiative (BBHI), pretén reclutar 3.000 cervells sans per estudiar els marcadors biològics que permeten mantenir l'òrgan en un bon estat de salut. Els investigadors volen, a més, trobar i explotar els mecanismes que ajuden a prevenir malalties neurològiques i psiquiàtriques.

Amb el repte de l'envelliment de la població sobre la taula, l'objectiu últim del BBHI és trobar la manera de mantenir el cervell sa al llarg de la vida. "Volem millorar la salut mental, augmentar la resiliència, iniciar-nos en un envelliment més actiu", resumeix Josep Maria Ramírez, director de l'Institut Guttman. L'estudi suposa un canvi de paradigma en neurociència, una disciplina acostumada a invertir bona part dels seus esforços a minimitzar un dany cerebral ja evident. El BBHI vol prevenir, buscar la millor manera de cuidar les reserves cognitives, que permeten al cervell respondre davant d'una malaltia neurològica, per exemple, i ajudar a mantenir la plasticitat neuronal, que és la capacitat que fa que el cervell es pugui adaptar als reptes que se li presenten. 

"Segueix havent-hi una vall entre els coneixements bàsics que tenim del cervell i la seva translació a la pràctica clínica. Fer un pont per unir aquests dos elements requereix un estudi difícil que no es pot fer a qualsevol lloc", explica Álvaro Pascual-Leone, director científic del projecte i degà associat de Ciència Clínica i Traslacional de l'Escola de Medicina de Harvard. Els investigadors han delimitat la selecció a voluntaris que visquin a Catalunya perquè és un territori que disposa d'elements que s'han identificat com a protectors de la salut cerebral: es tracta de factors ambientals, socials i culturals molt diversos, com el bilingüisme, la dieta mediterrània, la pràctica activa d'esport i l'arrelament social i familiar, entre d'altres.

"La necessitat d'enfocar en la prevenció és crítica. Hem de saber quines són les característiques biològiques d'un individu que fan que es mantingui sa i els mecanismes que permetin detectar risc de malalties per després engegar intervencions personalitzades que afavoreixin la seva salut cerebral", assenyala Pascual-Leone. Els voluntaris han de ser persones sense dany cerebral, que tinguin entre 40 i 65 anys, el període que els investigadors consideren "de transició de la salut a la malaltia". 

En una primera fase, els participants en el projecte hauran de respondre un petit qüestionari sobre la seva salut i hàbits de vida i signar un consentiment perquè els investigadors accedeixin al seu historial clínic.

“Hem de saber les característiques biològiques que fan que es mantingui sa i els mecanismes que prevenen el risc de malalties per després engegar intervencions personalitzades que afavoreixin la salut cerebral”, assenyala Pascual-Leone

A partir d'aquí, Pascual-Leone i el seu equip seleccionaran un subgrup de 1.500 voluntaris que siguin representatius de la població general. Els investigadors sotmetran aquest grup a proves més específiques, des de ressonàncies magnètiques fins a anàlisis de sang, per estudiar en profunditat els indicadors que fan mantenir sa el seu cervell. Els metges analitzaran fins a set paràmetres vinculats a la protecció de la salut cerebral: el grau d'activitat cognitiva, l'activitat física, la nutrició, la salut en general, el son, la socialització amb l'entorn i el pla vital —segons els experts, tenir alguna cosa que transcendeixi l'ara i aquí, i saber dur-ho a terme, també és un element important per mantenir una bona salut cerebral. 

Amb tots els indicadors analitzats i els resultats de les proves mèdiques, els investigadors ja podran fer un mapa dels hàbits que beneficien la salut cerebral i prevenen o retarden l'aparició de malalties neurològiques. En una tercera fase, l'estudi dividirà els 1.500 voluntaris en dos grups: a un d'ells, el de control, se li recomanaran unes pautes d'hàbits saludables per mantenir una bona salut en el cervell; a l'altre grup, no només se li donarà una llista de consells saludables, sinó que els acompanyaran entrenadors personals que els ajudin a reforçar aquests patrons positius identificats. "Al primer grup se li dona una educació i al segon ho reforcem amb coaching perquè s'adhereixin a aquestes pautes", matisa Pascual-Leone.

El projecte, que està finançat en bona part per l'Obra Social La Caixa (invertirà 1,8 milions d'euros), durarà tres anys. El 2020, els investigadors esperen tenir les primeres conclusions, però adverteixen que l'estudi seguirà endavant durant la propera dècada. "Sabrem de debò què vol dir tenir un cervell sa. Perquè no es tracta que no tingui símptomes de malalties, sinó que funcioni de forma òptima en absència de patologia i per a l'edat que té l'individu", conclou Pascual-Leone.