Barcelona exigeix que el Palau acusi Convergència al judici

El representant municipal demana una reunió perquè el Consorci revisi la seva estratègia jurídica

El cap dels serveis jurídics de l'Ajuntament, Joan Llinares.

L'Ajuntament de Barcelona exigeix que el Palau de la Música reprengui l'acusació contra Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) al judici pel cas Palau. El representant municipal al Consorci del Palau de la Música —l'òrgan que gestiona la institució musical i que està integrat per administracions públiques— ha reclamat una reunió per “revisar” l'estratègia jurídica del Consorci i tornar a l'“origen”, quan la institució sí que assenyalava el partit d'Artur Mas.

La carta ha estat remesa per Joan Llinares com a representant de l'Ajuntament al Consorci, segons ha pogut confirmar EL PAÍS. Llinares és cap dels serveis jurídics d'Ada Colau. Al juliol del 2009 va ser nomenat director general del Palau de la Música després del registre practicat pels Mossos d'Esquadra i la posterior destitució del seu president, Fèlix Millet. Sota el mandat de Llinares al Palau —que es va prolongar fins a finals del 2010— van sortir a la llum noves proves del saqueig de fons de la institució i, el que és encara més rellevant, indicis sobre el finançament irregular de Convergència.

La carta al·ludeix a les negociacions obertes entre la Fiscalia i les defenses de dos dels acusats —Jordi Montull i Gemma Montull— perquè confessin els fets a canvi d'una rebaixa de la pena. Amb aquest argument, Llinares ha demanat una reunió dels membres del comitè executiu del Consorci. L'objectiu és “redefinir” l'estratègia jurídica de l'organisme. La reunió podria celebrar-se en les pròximes setmanes, i en tot cas abans del juny, quan acabaran les sessions del judici.

El Consorci està integrat per tres administracions —el Ministeri de Cultura, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona— i nodreix de fons públics al Palau de la Música. Com a perjudicat, és una de les cinc acusacions presents en el judici del cas Palau, que aquest dimecres es reprèn amb la declaració dels acusats. Inicialment, l'organisme assenyalava el partit nacionalista, però en el moment decisiu —a la tardor del 2013, una vegada tancada la instrucció— el va deixar fora.

L'escrit d'acusació del Consorci demana 21 anys de presó per a Millet i per als Montull, a més del pagament d'indemnitzacions milionàries. Però evita formular acusació contra CDC malgrat que la formació es va embutxacar, presumptament, 6,6 milions d'euros que haurien d'haver anat a parar a les arques del Palau. Segons el relat de la Fiscalia, la constructora Ferrovial va camuflar com a donacions a la institució musical el que, en realitat, eren comissions a Convergència a canvi de l'adjudicació d'obra pública (Ciutat de la Justícia, línia 9 del metro) durant l'últim Govern de Jordi Pujol.

L'escrit, de fet, eludeix qualsevol al·lusió a Convergència malgrat que el seu extresorer, Daniel Osácar, afronta una petició de la fiscalia de set anys i mig de presó. I malgrat que la pròpia Convergència figura com a responsable civil a títol lucratiu. L'exclusió de CDC va ser aprovada amb el vot favorable de les tres administracions públiques. Aquest és el punt que, ara i abans que acabi la vista oral, pretén canviar Llinares.

També la Fundació del Palau —l'entitat privada que gestiona el cor— va eludir assenyalar Convergència en la seva acusació. Contra el criteri del jutge instructor i del fiscal, el Palau creia que no hi havia indicis suficients de finançament il·legal del partit.