Correa decideix tornar a l’Estat els 22 milions que té a Suïssa
El cap de la Gürtel busca atenuants que redueixin els anys de presó que l'esperen
Francisco Correa, cap de la trama Gürtel, ha decidit retornar a l'erari públic els 22 milions d'euros que té dipositats a la banca suïssa, segons informen fonts jurídiques del seu entorn. De fet, ja ha autoritzat formalment el tribunal de l'Audiència Nacional que el jutja a Madrid perquè repatriï 2,2 milions; i 272.000 euros més al de València, que acaba d'imposar-li 13 anys de presó per les adjudicacions de Fitur i que ha determinat el seu reingrés a la presó. Li queden almenys sis judicis més i la seva intenció és autoritzar l'extracció de la resta de milions.
La decisió de Francisco Correa implicarà la repatriació dels diners ara bloquejats a Credit Suisse de Suïssa, que s'anirà produint a mesura que els jutges ho sol·licitin. En canvi, si s'hi hagués oposat, els diners haurien trigat anys a retornar a Espanya, fins que els diferents processos concloguin i les sentències siguin fermes. Correa anirà de judici en judici durant almenys els quatre anys vinents. Ha acabat un dels previstos a València, i està immers en el primer macrojudici dels anunciats a Madrid.
Ja ha autoritzat formalment al tribunal que el jutja ara a Madrid perquè repatriï 2,2 milions; i 272.000 euros més al de València
La intenció del cap de la Gürtel és obtenir una rebaixa de les condemnes, en funció de la devolució de quantitats —els 22 milions d'euros pot ser que no siguin suficients pel total de penes que se sol·licitin als diferents judicis— i de la seva col·laboració amb els diferents fiscals.
El seu advocat, Juan Carlos Navarro, creu que els diners de Suïssa no arribaran a cobrir tot l'import de la responsabilitat civil que finalment se li demana, “però això sí, retorna tot el que té”. Navarro està redactant ara un escrit per als jutges en el qual ofereix la devolució dels diners de Suïssa sense haver d'esperar anys per recuperar-los.
La intenció del cap de Gürtel és “col·laborar amb la justícia” per aconseguir que li acumulin totes les penes que es derivin dels diferents judicis i se li apliquin atenuants. Després de la seva detenció el 2009, va complir gairebé quatre anys de presó provisional per ordre del jutge Antonio Pedreira, i ara hi ha tornat després que el Tribunal Superior de Justícia de València li imposés una pena de 13 anys de presó, que no són ferms, ja que estan pendents d'un recurs davant del Tribunal Suprem. En els diferents processos que encara l'esperen afronta peticions de presó que superen els 200 anys.
En el macrojudici de la primera part de la Gürtel (del 1999 al 2005), que se celebra ara a l'Audiència Nacional contra ell i altres 36 processats (pel qual desfilaran 300 testimonis), Correa va anunciar per primera vegada la seva intenció de col·laborar amb la justícia, tal com va avançar aquest diari el passat 30 de setembre.
Bárcenas
La seva declaració ha propiciat la reactivació del cas dels papers de Bárcenas, que estava pendent de judici. Va confessar que es va repartir comissions amb l'extresorer del PP Luis Bárcenas procedents d'empresaris que buscaven contractes d'organismes públics governats pel PP. Va apuntar, en concret, que ministeris com els de Foment o Medi Ambient, en l'època de José María Aznar al capdavant de l'Executiu espanyol, van participar en irregularitats en concursos públics amb empreses com OHL, ACS o Dragados, tot i que aquestes companyies ho van negar. El jutge José de la Mata l'ha citat per als pròxims dies 23 i 24 de març, tant a ell com a dos empresaris que van confessar entregues de diners amb aquesta finalitat.
“De no ser pel gimnàs, no hauria aguantat a la presó, hauria fet qualsevol bogeria. Em va ajudar molt”, destaca Corretja
En la seva compareixença davant del jutge De la Mata, Correa, a banda del que ja va dir al judici, no aportarà grans novetats sobre els papers de Bárcenas (la causa pel suposat finançament il·legal del PP en els últims 20 anys). “Seria obrir-se ell mateix una altra causa més, i ja n'ha d'afrontar prou; però, a més, no hi ha proves”, sostenen fonts jurídiques. Tampoc ho faran els dos empresaris citats pel jutge. Sobre les donacions il·legals d'empresaris al PP, hi ha un informe policial que assenyala que no es pot establir una correlació entre els lliuraments de diners i les adjudicacions d'obres d'organismes públics a les empreses que figuren en els papers de l'extresorer Bárcenas.
El Bigotis assegura en un recurs que se'ls està "discriminant" respecte al cas que afecta a Iñaki Urdangarin
Un altre dels seus amics, Álvaro Pérez, el Bigotes, tampoc esperava entrar a la presó abans que el Suprem revisés els recursos que s'han interposat contra la condemna de València. El Bigotes ha presentat un recurs en el qual assegura que pateixen “discriminació” respecte a casos similars. I cita expressament Iñaki Urdangarin, marit de la infanta Cristina, a qui un tribunal de Palma de Mallorca l'ha condemnat a una pena similar, sis anys i tres mesos, però l'ha deixat en llibertat a Suïssa a l'espera que el Suprem analitzi el seu recurs i adopti una decisió final sobre l'anomenat cas Nóos.
investigacion@elpais.es
