Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

València, Catalunya i Balears reclamen al Govern espanyol el corredor mediterrani

Les tres comunitats demanen tenir "pes determinant" en el desenvolupament de les obres

Els consellers de Territori de Balears (Pons), la Comunitat Valenciana (Salvador) i Catalunya (Rull).
Els consellers de Territori de Balears (Pons), la Comunitat Valenciana (Salvador) i Catalunya (Rull).

La Comunitat Valenciana, Catalunya i Balears han reclamat conjuntament aquest dijous al Govern espanyol la construcció del corredor ferroviari mediterrani. Ho han fet a la jornada L'Hora de les decisions organitzada per l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Vilallonga, que se celebra al Palau de Congressos de València.

Els consellers de Territori de la Comunitat Valenciana, Maria José Salvador, Catalunya, Josep Rull i Balears, Marc Pons, han destacat la necessitat de la infraestructura per a l'economia, la indústria i els ciutadans dels tres territoris. I han recordat que la línia ferroviària que ressegueix la costa mediterrània és la més utilitzada d'Espanya.

"El tercer fil", que és l'alternativa que s'està executant en el corredor i que implica que tots els trens han de compartir la mateixa plataforma, si bé amb capacitat per circular tant en ample europeu com  ibèric, "no és la solució", han assenyalat. "Necessitem una plataforma de doble via per a mercaderies i passatgers", han plantejat els tres consellers en les peticions consensuades entre els tres Executius.

"Necessitem que un tren pugui sortir de la Comunitat Valenciana i arribar a qualsevol país europeu en ample estàndard. I que els trens arribin als ports i a fàbriques com la de la Ford", ha afirmat Salvador. La consellera ha reclamat, a més, la connexió de les tres capitals valencianes per alta velocitat i també amb Barcelona.

La titular d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat valenciana ha considerat incomprensible que el trajecte per tren entre València i Barcelona "costi més ara que fa 20 anys".

El conseller català ha apuntat que una planificació "lògica" de les infraestructures portaria a aportar els recursos necessaris per concloure el corredor mediterrani. "Però no és així. El centralisme ha demostrat que la manera més ràpida d'arribar entre dos punts no és la línia recta, sinó el triangle. Per anar de Barcelona a Alacant el més ràpid és anar per Madrid en AVE", ha criticat.

Rull ha mantingut que el corredor que ha d'unir per ferrocarril en ample internacional Algesires amb el centre del continent presenta "la taxa de tornada més alta que es pot trobar a Espanya i Europa".

El titular de Territori, Energia i Mobilitat del Govern balear ha reclamat, per la seva banda, que l'arxipèlag sigui inclòs en el corredor aprofitant la pròxima revisió que farà Europa el 2020.

Els tres consellers han sol·licitat que el coordinador del corredor mediterrani, una figura recentment creada pel Govern espanyol, actuï com a "autoritat única" en la infraestructura i que els territoris pels quals passa tinguin "pes determinant" en el desenvolupament de les obres. També han demanat les competències en Rodalies i els recursos suficients per a la seva millora.

Pons ha coincidit amb Rull a sol·licitar participació dels Executius autonòmics en la gestió dels aeroports, rebutjant la privatització prevista pel Govern, per poder coordinar el seu funcionament amb el d'altres infraestructures de les autonomies.

Rull ha posat com a exemple el cas dels ports, que "han demostrat una capacitat de potència econòmica de primera magnitud" gràcies a l'autonomia de la qual gaudeixen, malgrat que l'ha considerat "limitada".

El conseller català ha subratllat que la relació entre les tres comunitats es base en el "pragmatisme". "No estem per crear murs, sinó per construir ponts i carreteres, per traspassar i compartir coneixement. En un món global hem de fer-lo junts, l'estem fent junts i el seguirem fent junts", ha afirmat la titular valenciana de Territori.

La taula rodona en la qual han participat Salvador, Rull i Pons ha estat la primera d'una sèrie de debats de la jornada organitzada per l'Institut Ignasi Vilallonga i el setmanari El Temps en els quals s'analitzen diferents aspectes de l'Euroregió Mediterrània, entre ells el finançament autonòmic i municipal. A més de representants de les Administracions autonòmiques, està prevista la intervenció d'alcaldes, rectors, empresaris, dirigents sindicals i periodistes, principalment de la Comunitat Valenciana, Catalunya i Balears.

Encara que en un primer moment es va plantejar la intervenció en la jornada dels presidents valencià, Ximo Puig, Catalunya, Carles Puigdemont, i Balears, Francina Armengol, la representació s'ha limitat finalment a la de consellers autonòmics. Entre ells, els responsables d'Hisenda valencià, Vicent Soler, català, Oriol Junqueras, i balears, Catalina Cladera.

MÉS INFORMACIÓ