Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
Entrevista | Aleix Valls, director de la Fundació Mobile World Capital

“Necessitem una Constitució digital”

Valls té una missió complicada: traslladar a la ciutat la riquesa d’un frenètic congrés de mòbils que molts barcelonins veuen llunyà

El director de la Fundació Mobile World Capital, Aleix Valls.
El director de la Fundació Mobile World Capital, Aleix Valls.

L’home que ha d’aconseguir que la indústria del mòbil arreli a Barcelona, Aleix Valls (Barcelona, 1977), arriba tard a l’entrevista. Però és bon senyal: la visita del ministre d’Energia, Turisme i, també, d’Agenda Digital, Álvaro Nadal, s’ha allargat, i Valls l’ha acompanyat en la seva curiositat presentant-li els emprenedors que mostren els seus projectes a la fira de startup 4YFN. Entre joves que agafen el micròfon per buscar inversió, mòbils, robots i altres gadgets, Valls se sent com a casa: va començar com a emprenedor, però la seva carrera el va dur a la consultoria estratègica. Ara, al capdavant de la Mobile World Capital, Valls treballa perquè el congrés mundial de mòbils deixi una petja a la ciutat, en forma d’ecosistema innovador que la projecti al món.

Pregunta. Què vol dir ser emprenedor?

Resposta. Vaig començar la meva carrera professional intentant arrencar un projecte, i em va passar el que els passa a molts emprenedors: teníem un coneixement tècnic molt fort, i això, a les empreses, els va agradar més que el nostre producte, així que ens vam convertir en consultors. Ser emprenedor no és una qüestió d’ADN. Ser emprenedor és una actitud, és assumir uns riscos, un compromís amb els teus companys de viatge i, finalment, és un compromís amb una idea. La idea al principi és molt important, però després t’adones que el que és clau és el compromís amb l’equip, i que la idea, a mesura que la vas treballant, pot anar canviant.

P. En què consisteix la capitalitat del mòbil a Barcelona?

R. La capitalitat, avui, es basa en la innovació: com podem ajudar els emprenedors i Barcelona per formar un ecosistema potent des del punt de vista de la innovació digital. Per a això tenim dues línies d’acció: la primera és la fira d’emprenedoria 4YFN, que va néixer fa quatre anys com un esdeveniment que intentava fer valdre aquesta setmana de negocis a Barcelona per a la comunitat de la innovació. Ara, la fira ha multiplicat per deu la seva dimensió, amb més de 19.000 emprenedors i 700 inversors, i l’hem portat a Xangai, a San Francisco, a Tel Aviv... La fira posiciona les empreses, que cada vegada més busquen innovació fora de casa, i així les podem acompanyar i ajudar-les a entendre el que passa en un sector o un altre. La segona pota de la innovació és la mVenturesBCN, l’instrument que tenim d’acompanyament i acceleració de projectes, amb el qual hem seguit més de 41 startup. La mVentures ens permet posicionar Barcelona com el lloc on desenvolupar projectes.

P. La fundació està fent una feina durant l’any per crear un Silicon Valley a Barcelona? Quedarà alguna cosa quan marxi el congrés?

R. Sens dubte. Tenim un ecosistema emprenedor que ja no depèn del congrés, sinó que està demostrant que es quedarà. Una de les maneres de mesurar la maduresa d’un ecosistema és veure el volum d’inversió que aixeca. En l’últim estudi vam veure que estem per sobre del mig bilió d’euros en inversions a Espanya, i que és un volum estable. Sí, Barcelona té els ingredients suficients per ser capital del que vulguis, i per estar en l’agenda digital de l’Europa de la innovació. En els pròxims cinc anys hi haurà un salt de quatre o cinc ciutats que definiran què vol dir Europa des d’un punt de vista digital. Tenim les condicions de ser un d’aquests focus d’innovació.

P. Què li demana la Mobile World Capital a l’Ajuntament de l’alcaldessa Ada Colau?

“Barcelona té les condicions per ser una de les quatre o cinc ciutats que definiran el que és l'Europa digital”

R. Al principi hi va haver molt de soroll mediàtic, però una de les primeres coses que va fer el nou govern municipal va ser signar la pròrroga de la capitalitat a Barcelona, cosa que ens indica que hi ha una voluntat de seguir apostant en això. No he deixat de notar el suport institucional. El que el nou govern va demanar va ser que intentéssim portar el congrés més enllà del congrés, i és una cosa que ja havíem anat treballant amb les fires d’emprenedoria.

P. És possible portar el Mobile als barris de la ciutat, com vol Colau?

R. Aquest any, amb els debats i les activitats de la Mobile Week, hem fet un primer experiment per tal de fer més soroll durant l’any. Si el que volem és fomentar el diàleg, ho hem de fer de forma convenient i portar-lo al lloc on es troba la gent: si volem fer-ho a Sants, per exemple, doncs anirem al Casinet d’Hostafrancs, a les Cotxeres, o fins i tot a Can Vies! Crear audiències és difícil, i hem d’aprofitar les plataformes que ja existeixen.

P. Quines startup tenim a Barcelona?

R. Defenso que la innovació està totalment vinculada al lloc on es produeix, a la seva història i cultura. És lògic que Israel sigui un gran centre d’innovació en ciberseguretat, i nosaltres, que som mediterranis, ho siguem en comerç digital. Som brillants en temes d’intercanvi, amb empreses com Wallapop o Corner Job. L’altra cosa que fem bé és la interacció social, i també les solucions digitals al món de les finances, les anomenades fin-tech.

P. Si ens fixem amb Londres i altres ciutats europees, què en podem aprendre?

R. Londres està més avançada en matèria de regulació i fiscalitat, que facilita la inversió. A més, molts fons americans van decidir posar-hi les seves oficines per gestionar el mercat europeu. En el model de Londres, un 70% dels fundadors són estrangers. Això té uns riscos, com ho té el model totalment oposat de Berlín, on el 70% dels emprenedors són alemanys. O apostes pel talent local o fas una plaça forta amb accés fàcil al finançament i amb un entorn fiscal favorable, perquè la gent acabi volent anar cap allà. Què passa amb el Brexit? Pot ser que el seu model es vegi francament afectat si de sobte ara es complica l’obtenció de visats o el model fiscal acaba essent molt diferent dels altres llocs europeus. I pot ser una oportunitat per a nosaltres.

P. Dinamarca és el primer país que té un “ambaixador digital” per comunicar-se amb les empreses. Com estem, en l’àmbit espanyol, en aquest tema?

R. Hi ha un treball per fer important. Les grans empreses, que són capaces d’identificar una tecnologia i una necessitat i que han crescut tan de pressa, com Facebook o Google, obliguen els governs a canviar, a entendre aquest paradigma i a tenir una relació de tu a tu amb elles. Això, si continua passant, ens fa córrer un perill: necessitem una Constitució digital. La gent no deixarà d’utilitzar un servei que és convenient i que és gratuït, el que necessitem són unes regles de joc, i com més aviat millor, perquè aquestes empreses estan ocupant llocs rellevants en la nostra societat i són capaces d’afectar polítiques. Hem de començar a definir el concepte digital i, si no ho fem, acabaran sent aquestes empreses les que decideixin per nosaltres.

P. En un debat previ al Mobile, vostè va afirmar que no està disposat a renunciar al seu àlter ego virtual, l’Aleix digital. Amb la gran penetració de smartphones a Espanya, com influeix Internet en les nostres vides?

R. Amb la meva interfície digital, en un 90% m’hi relaciono a través del mòbil. L’Aleix digital és, per exemple, la selecció del que vull llegir cada dia que em fa Flipboard, és la intel·ligència artificial que em resumeix els llibres de negocis, és Twitter, és Google. Però, sobretot, l’Aleix digital necessita una Internet que tingui algú treballant per a mi perquè quan l’obri ja surti el que m’interessa. Això ho trobo a Facebook, que té un algoritme que jo mateix entreno. Soc digital perquè fa molts anys que no trepitjo oficines i moltes coses les faig a través del mòbil.

P. Li fa por la interferència de grans companyies en molts aspectes de la vida?

R. A mi no, perquè he creat la meva part digital de manera natural, i perquè em convenia. Estic d’acord que una Constitució digital ens ha de permetre més protecció, però, per altra banda, l’ús de les dades ens pot facilitar molt la vida: les apps dedicades als viatges i al turisme ens criden el taxi, ens permeten el pagament, parlar una mica l’idioma... Una altra cosa és quan vulgui gaudir el món analògic: llavors desconnectaré durant un temps.

MÉS INFORMACIÓ