_
_
_
_
_

Mas es posiciona per repetir com a candidat a la Generalitat

L'expresident intensifica els seus actes per preparar la seva candidatura com a presidenciable del PDECat

Miquel Noguer
L'ex-president de la Generalitat Artur Mas, dimecres passat en una conferència a Oxford (Regne Unit).
L'ex-president de la Generalitat Artur Mas, dimecres passat en una conferència a Oxford (Regne Unit).Sara Prim

Artur Mas busca una segona oportunitat al capdavant de la Generalitat de Catalunya. O, com a mínim, vol tenir-ho tot a punt per optar a ser candidat de la nova Convergència si el partit segueix sense trobar substitut per a l'actual president, Carles Puigdemont. Amb aquest ànim el líder del Partit Demòcrata Català s'ha llançat a una campanya de llarg recorregut dins i fora de Catalunya per mantenir viu el seu lideratge. El judici per la pseudoconsulta del 9 de novembre del 2014 amenaça amb deixar-lo inhabilitat però també ha multiplicat la seva projecció, que està amenaçada pels escàndols de finançament il·legal que persegueixen el seu partit i que ara han arribat davant el jutge en el cas del Palau de la Música.

President de la Generalitat durant cinc anys i forçat a deixar el càrrec per la porta del darrere a instàncies dels seus socis anticapitalistes de la CUP, Mas era vist pel seu mateix partit com un polític amortitzat, circumstància que sempre s'ha negat a reconèixer. No obstant això, tot va canviar fa amb prou feines dos mesos, quan l'actual president, Carles Puigdemont va confirmar el que ja havia avançat en el seu moment: que no vol repetir en cap concepte. Va ser llavors quan Mas va obrir la porta a tornar, tot això davant la incredulitat de molts dels nous dirigents de la refundada Convergència. “Ningú del partit es pot descartar. I ningú és ningú”, va dir davant els membres del seu partit el passat 9 de gener.

L'objectiu oficial d'aquesta declaració era evitar que condeixi la idea que ningú vol liderar a les urnes la nova convergència. L'empresa no és fàcil. El partit que més poder ha acumulat en democràcia està avui orfe de discurs més enllà de la qüestió sobiranista, viu tenallat pels casos de corrupció i té bona part dels seus dirigents històrics qüestionats, ja sigui per aquests escàndols o per la consulta il·legal del 9 de novembre del 2014. Per si no fos poc, Esquerra Republicana pugna per fer-se amb l'hegemonia nacionalista amb un líder, Oriol Junqueras, que connecta bé amb les classes mitjanes que en el seu moment van votar Jordi Pujol o el mateix Artur Mas.

Más información
Artur Mas es resisteix a deixar la primera línia política
La CUP deixa ara el futur de Mas en mans de cent assemblees
Mas acusa el Govern central de voler “destruir” el PDECat per independentista

Des de gener Mas ha seguit rigorosament la seva màxima i s'ha llançat a una carrera que, per a qualsevol observador polític és el més semblant que hi ha a una campanya electoral interna. És conferenciant habitual en actes organitzats per les entitats independentistes, acudeix a totes les entrevistes en què se'l convoca i fins i tot actua com a “ambaixador del procés sobiranista” en nom de la Generalitat en actes internacionals. L'últim exemple va ser aquest dimecres, quan va actuar com a conferenciant davant una societat de debats de la universitat d'Oxford (Regne Unit).

En el seu intent per situar-se de nou en el lloc més alt de les preferències de la militància del PDECat, partit que presideix, Mas segueix una doble estratègia. Actua com si tota la vida hagués estat independentista però al mateix temps intenta mantenir portes obertes al diàleg amb les institucions de l'Estat. En aquest context s'inscriu la seva conferència del 16 de febrer a la Universitat Autònoma de Madrid, en la qual va deixar la porta oberta a buscar alternatives entre el seu independentisme i la posició del Govern central. “Si hi ha alguna cosa al mig, l'ha de proposar l'Estat espanyol", va dir. “No dic el Govern, sinó l'Estat”, va insistir per obrir el camp de joc.

Condicionades sempre pel complicat camí del referèndum que prometen els independentistes per a setembre, les eleccions catalanes no s'esperen abans d'aquesta data. El dubte dins del PDECat és si en el temps que queda hi haurà temps per trobar nous lideratges o per convèncer Carles Puigdemont perquè es presenti, la qual cosa veuen altament improbable. L'alternativa lògica que veuen els quadres del partit consultats seria la consellera de la Presidència, Neus Munté, que tampoc s'ha descartat com a candidata. No obstant això no li veuen el carisma que avui segueix tenint Artur Mas, especialment a ulls dels qui s'han convertit a l'independentisme els últims cinc anys.

El partit intenta com pot posar sordina al debat. Parlar de candidats equival en aquests moments a admetre que serà impossible celebrar el referèndum. “Nosaltres estem aquí per convocar el referèndum no per anar a les eleccions”, diu la coordinadora del PDECat, Marta Pascal, cada vegada que apunta l'assumpte. Mas, no obstant això, segueix en campanya. Demà toca conferència a la universitat de Harvard.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_