Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Puigdemont incompleix les seves promeses de transparència per a la desconnexió

El Govern amaga la llei de transitorietat i retarda l'anomenat procés constituent

Puigdemont i Junqueras, a l'avió cap a Brussel·les.
Puigdemont i Junqueras, a l'avió cap a Brussel·les.

Junts pel Sí va presentar-se a les eleccions del 27 de setembre del 2015 amb un programa farcit d'apel·lacions a la transparència. El seu Govern, no obstant això, ha eludit aquesta promesa durant el procés independentista en què treballa. La llei de transitorietat jurídica, de la qual dependrà el referèndum promès, és el gran secret de la legislatura malgrat les reiterades peticions d'informació de l'oposició. Tampoc ha activat el promès “procés participatiu entorn del procés constituent”, que pretenia implicar la societat civil.

“Estem convençuts que sense transparència no hi pot haver confiança, i sense confiança no hi ha democràcia autèntica”, apunta el programa electoral de Junts pel Sí. Aquest principi, no obstant això, dorm el somni dels justos en matèria secessionista. El Govern —juntament amb la CUP— elabora amb molt de zel la llei de la desconnexió, i per aprovar-la vol canviar el reglament del Parlament, perquè la norma que empararà la convocatòria del referèndum es pugui aprovar per la via d'urgència i gairebé sense debat a la Cambra. L'Executiu ha evitat fins i tot convidar Catalunya Sí que es Pot a l'elaboració de la llei de desconnexió, malgrat que aquest grup és partidari del referèndum acordat i s'ha sumat al Pacte Nacional pel Referèndum, que agrupa els partits i organitzacions favorables, siguin independentistes o no.

El Govern defensa aquest secretisme per evitar que el Tribunal Constitucional anul·li la llei abans que s'aprovi. L'Executiu de Puigdemont també ha retardat al màxim el procés participatiu que va prometre per engegar l'anomenat “procés constituent”, l'expressió que per a l'independentisme defineix les tasques per redactar la Constitució de la futura “república catalana”. Malgrat les pressions de la CUP perquè s'engegui aquest procés, el Govern ha aconseguit dilatar-ne l'inici i ajornar les tasques fins després del referèndum d'independència promès.

El PSC demana un informe jurídic a Forcadell

El líder del PSC, Miquel Iceta, va sol·licitar ahir a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, un informe dels serveis jurídics sobre la decisió de la Mesa de dimarts passat d'admetre de manera condicionada la proposta de Junts pel Sí per canviar el reglament.

Comissions pendents

Abans, no obstant això, estava previst que la Generalitat engegués un procés obert a la societat civil, però ni s'ha constituït la comissió de seguiment promesa ni el Fòrum Social Constituent. I tampoc la comissió d'experts internacionals, tal com van pactar Junts pel Sí i la CUP. L'esquerra anticapitalista assenyala que se segueix treballant i que només quan hi hagi algun acord el faran públic.

Mentrestant, diversos juristes consultats per EL PAÍS van coincidir a reprovar la intenció de Junts pel Sí de modificar el reglament del Parlament perquè aquest grup pugui presentar la proposició de la llei de desconnexió i aprovar-la pel procediment de lectura única.

Així, Javier Tajadura, professor de Dret Constitucional del País Basc, considera que “és una aberració modificar el reglament per a aquest fi i per a qualsevol altre”. En la seva opinió, a més, el procediment d'urgència que suposa la lectura única per aprovar la llei s'ha d'aplicar en ocasions molt comptades “perquè excepciona el principi de debat i pluralitat que regeix en una Cambra legislativa”.

D'altra banda, el també constitucionalista Francesc de Carreras considera que la iniciativa de Junts pel Sí “és un atropellament als representants del poble de Catalunya que revela el menyspreu per la democràcia dels partits polítics separatistes”. També entén que “és una maniobra ingènua perquè presumeix que passaria inadvertida per als partits democràtics i la premsa lliure, cosa que, afortunadament, no ha estat així”.

MÉS INFORMACIÓ