Dia 1: Un gest d’afecte abans de confessar

Jordi Montull s'apropa a l'extresorer de Convergència. L'agafa del braç i li parla. La setmana que ve l'assenyalarà davant del fiscal. "Ha estat una encaixada d'afecte", diu, resignat, Daniel Osácar

L'extresorer de CDC, Daniel Osácar, després de la primera jornada del judici. EL PAÍS

El judici per l'espoli del Palau de la Música i pel finançament il·legal de Convergència ha començat aquest dimecres a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, vuit anys després que esclatés l'escàndol, amb el saquejador confés Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull, buscant un pacte amb el fiscal. Està previst que el judici, que tindrà 55 sessions, s'allargui quatre mesos.

Dia 1. Un gest d'afecte abans de confessar

Potser per primera vegada en la seva vida, Jordi Montull li ha robat protagonisme a Fèlix Millet. El discret número dos del Palau, eterna ombra del totpoderós Millet, ha acaparat l'atenció per la seva proclamada condició de pentito, que amenaça amb desestabilitzar encara més Convergència. Aprofitant que un núvol de càmeres queia sobre Montull, l'extresorer del partit, Daniel Osácar, ha entrat als jutjats amb un exemplar de La Vanguardia sota el braç: “Montull negocia confessar comissions del Palau a CDC”, resa, inequívoca, la portada.

Montull i Osácar, pèl blanc i aspecte cansat, s'han trobat al vestíbul diàfan de la Ciutat de la Justícia. Montull, el penedit, l'home disposat a arrossegar pel fang un partit perquè la seva filla tingui un futur lluny de la presó, se li ha apropat tranquil però amb semblant seriós. L'ha agafat pel braç. I li ha parlat uns segons, lluny d'oïdes estranyes. Més tard, en un descans del judici, l'extresorer explica que Montull s'ha limitat a donar-li ànims. “M'ha agafat així fort del braç, m'ha fet una encaixada d'afecte”.

Cap advertiment del que va a dir. Cap disculpa davant una confessió que pot redundar en la condemna de l'extresorer. I Osácar, no obstant això, no sembla molest. No interpreta aquesta “encaixada d'afecte” com el petó de Judes. “Bé” -afegeix lacònic, gairebé resignat- “ell més o menys ja havia deixat anar que alguna cosa diria”. Si per ventura enveja una mica el bon aspecte que, malgrat els anys, mostra Montull. “TPrenc tretze pastilles al dia. Estic ja amb ganes d'acabar això”, diu Osácar.

"L'artrosi no em deixa viure", es queixa Montull, que no obstant això gaudeix d'una aparent bona salut si es compara amb Millet, que ha aparegut en una cadira de rodes empesa pel seu assistent personal, un jove discret i callat que l'acompanya sempre. Millet ha arribat amb un retard de tres minuts lluint el que ja gairebé és el seu uniforme oficial: una vella jaqueta de quadres, de tons marrons, com la que ja va lluir al judici per l'hotel del Palau. En el primer dia d'aquella vista, per cert, va caure i es va trencar el fèmur, una lesió que l'obliga a anar sovint en cadira de rodes.

El paquet de tabac a la butxaca de la jaqueta -segueix fumant molt- completa l'estampa d'un personatge que aquest dimecres ha optat per romandre en complet silenci, la major part del temps amb les mans entrellaçades. Abans de la vista, ell i Montull s'han assegut darrere d'un paravent i han xerrat. Només una estona. Millet ha d'anar al bany (ho farà sovint durant la vista) i Montull prefereix quedar-se amb la seva filla. Gemma, administradora financera del Palau, està molt nerviosa i emocionada, a punt de plorar. Abans d'entrar a la sala, rep un missatge al mòbil: “Segueixes forta”.

MÉS INFORMACIÓ