_
_
_
_
_

Colau tanca el 2016 amb un superàvit de gairebé 100 milions d’euros

L'alcaldessa augmenta l'excedent que va criticar Trias i el destinarà a augmentar la liquiditat de l'Ajuntament i a inversions

Clara Blanchar
Colau, durant el ple de divendres.
Colau, durant el ple de divendres.Joan Sánchez

L'Ajuntament de Barcelona ja ha tancat el pressupost de l'any passat, el primer que correspon totalment a la gestió de l'alcaldessa Ada Colau. I llança un superàvit que frega els 100 milions d'euros: concretament, 97,5 milions. En arribar al poder, l'alcaldessa va criticar durament el seu antecessor, Xavier Trias, per haver tingut superàvit en una ciutat amb tantes necessitats: "És una anomalia que el Consistori tingui superàvit en plena crisi i amb tants drets bàsics per atendre", va manifestar el juny del 2015, pocs dies després que l'investissin.

Más información
La bona gestió i la pressió fiscal sanegen els comptes de Barcelona

El superàvit del 2015 (any en què els comptes van reflectir la gestió tant de Trias com de Colau) va ser de 100 milions i Colau va aconseguir suport polític per tirar endavant una modificació pressupostària per destinar el sobrant a polítiques socials. L'any anterior, el 2014, el que va criticar Colau, s'havia tancat amb un superàvit de 22 milions. En conèixer el tancament dels comptes del 2016, el grup municipal Demòcrata ha criticat durament Colau.

En un comunicat el Consistori ha justificat el superàvit per les limitacions de la llei Montoro (la famosa regla de despesa, que impedeix gastar tot el que les ciutats vulguin) i per l'impost de plusvàlues, és a dir, el que ingressen les hisendes locals quan es compren i venen pisos o altres propietats immobiliàries. La recaptació derivada d'aquest impost ha estat 36 milions superior al que es preveia.

Sobre la destinació del superàvit, l'Ajuntament ha explicat que una part es destinarà a augmentar la liquiditat –això és, el romanent de tresoreria, la caixa– i a finançar inversions que siguin financerament sostenibles. Això vol dir que es gastaran en equipaments i serveis que l'Ajuntament serà capaç de mantenir amb els seus propis fons. En aquest cas, serà per a habitatge, millores a la xarxa de busos, projectes de transformació urbana i millores a l'espai públic.

Els comptes del 2016 s'han tancat amb una despesa de 2.702 milions d'euros i un percentatge d'execució del 97,6%, un dels més alts dels últims 20 anys i superior al d'altres ciutats, ha subratllat el Consistori. També ha apuntat que el romanent de tresoreria per a despeses és de 156 milions i que a la caixa hi ha 753 milions, de manera que el pagament a proveïdors es manté per sota del termini de 30 dies. L'estalvi brut és del 19,6% dels ingressos corrents, la qual cosa permet tenir capacitat inversora, i el deute és del 32,9%, fet que garanteix la sostenibilitat financera.

La regidora del grup Demòcrata Sònia Recasens ha criticat durament la gestió econòmica de Colau: "Estem sorpresos, el superàvit és de gairebé 100 milions que la senyora Colau deixa de gastar en serveis a les persones, en despesa social, i els deixa en un calaix. Els necessitaran per compensar els problemes de tresoreria, és un escàndol i una indecència tancar amb superàvit". Recasens assegura que destinar-los a la caixa significa "que comença a haver-hi tensions de liquiditat, la qual cosa suposa el primer símptoma greu d'un ajuntament no sanejat".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_