Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Francesc Homs s’asseu al banc dels acusats pel 9-N tres setmanes després del judici contra Mas

El Suprem jutja el diputat i exconseller per desobediència greu i prevaricació

Artur Mas amb Francesc Homs avui a Madrid.
Artur Mas amb Francesc Homs avui a Madrid.

La consulta independentista del 9-N ha donat lloc a dos judicis que, de fet, només en són un. A Francesc Homs se li atribueixen exactament els mateixos delictes que a Artur Mas i les seves conselleres. Si Homs no s'ha assegut al banc dels acusats amb Mas, a Barcelona, és només per una raó: la seva condició de diputat i, per tant, d'aforat davant del Tribunal Suprem. Així que la vista que arrenca aquest dilluns és com un partit de tornada, que arriba tot just tres setmanes després del primer assalt i en el qual els protagonistes invertiran els papers: Homs va declarar com a testimoni en el judici de Mas i ara ho farà com a acusat. I viceversa.

“És el partit de tornada, sí, però és més difícil, perquè juguem al Bernabéu”, comentava en to de broma Eva Labarta, l'advocada d'Homs. Labarta admet que no és fàcil controlar el diputat independentista en una sala de vistes. No només per la seva condició d'advocat —era el cap dels serveis jurídics de la Generalitat quan es va fer la consulta—, sinó, sobretot, perquè va per lliure. Homs decidirà, per exemple, si respon les preguntes de la Fiscalia (Mas no ho va fer i ell mateix tampoc, quan va declarar com a investigat). Però en el primer judici del 9-N, al qual va assistir com a testimoni, es va quedar amb les ganes. “Quina llàstima!”, va dir al fiscal Emilio Sánchez Ulled quan aquest li va anunciar que no li faria preguntes per garantir els seus drets.

A Barcelona, Homs es va esplaiar. “Tendeix a fer discursos”, diu Labarta. Tenia ganes de parlar. Es va atribuir un paper preponderant en l'organització de la consulta del 9-N —gairebé al mateix nivell que Mas— i va subratllar que ell mateix va informar el Govern català, després del veto del Tribunal Constitucional, que no estava “cometent cap il·legalitat”. Aquest argument també li servirà per defensar per què el dia 6 de novembre —dos dies després del veto— va signar una carta que ara és un dels principals indicis contra ell. A la missiva, Homs dona el vistiplau perquè un òrgan de la Generalitat indiqui a T-Systems —una de les empreses contractades per organitzar la consulta— que pot (i ha de) seguir endavant amb les seves tasques.

Al judici a Mas, els advocats van preguntar a Homs per aquesta carta. Labarta va intervenir: “El senyor Homs no entrarà en els detalls sobre les cartes o els proveïdors”. Aquest dilluns tindrà oportunitat d'abordar aquest assumpte. Homs, de fet, no estava inicialment entre els querellats pel 9-N. Però el fiscal Sánchez Ulled va trobar la carta en una documentació requerida a T-Systems. La intenció d'Homs —que declararà en castellà— és obrir el focus més enllà d'aquest document. I assenyalar, com ja va fer a Barcelona, que es tracta d'una causa política i que no hi ha delicte. El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Barrientos, gairebé no el va interrompre. Tanmateix, la defensa del diputat tem que el president de la sala que el jutjarà, Manuel Marchena, sigui més dràstic.

Les dues causes pel 9-N estan tan íntimament lligades que Homs va saber la data del seu judici pocs minuts després d'acabar, el 8 de febrer, la seva declaració com a testimoni. Fins i tot la prèvia és similar: a més del previsible suport de polítics i entitats sobiranistes, Homs està aquests dies de tournée pels mitjans de comunicació i aquest mateix diumenge va oferir una roda de premsa a la seu del PDECat. A la defensa política, la seva advocada aportarà una altra defensa més “tècnica”, i al·lega que la resolució del Constitucional era “inconcreta”. I apel·larà, també, a la decisió dels fiscals catalans, que no van veure indicis de delicte. El diputat, no obstant això, sembla que no té gaire esperances i, després de conèixer la seva imputació, va dir que la seva sentència pel 9-N “ja està dictada” per endavant.

Si el judici a Mas va durar cinc dies, el d'Homs serà més curt: tres. Alguns testimonis es repeteixen, com els de Miquel Buch, Carles Viver Pi-Sunyer o Jordi Escalé. Artur Mas també tindrà el seu moment, ja que dimarts a la tarda declararà com a testimoni.