Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Una auditoria destapa una altra via de finançament il·legal de Convergència

La via de recaptació de fons irregulars va reportar al partit 2,99 milions d'euros entre el 2009 i el 2013

Artur Mas saluda l'exconseller Germà Gordó, aquest dissabte. EFE

Una auditoria interna de Convergència Democràtica de Catalunya, inclosa en el sumari del cas 3%, revela una altra via de finançament irregular que va reportar al partit 2,99 milions d'euros entre 2009 i 2013. El sistema consistia en la venda en efectiu de desenes de milers de “talonaris de 50 a 250 euros”, la qual cosa permetia a “donants anònims” —prohibits per llei— comprar molts tiquets de donatius sense deixar rastre. La normativa obliga a identificar els qui aporten al partit més de 300 euros, però el Tribunal de Comptes ja va alertar que la falta d'un sistema de control impedia saber si se superava aquest límit.

Convergència (CDC, avui PDECat) ha fet en els últims anys un gran ús de les dues esquerdes que la redacció de la llei de finançament de partits —Llei Orgànica 8/2007— va deixar obertes. La primera—els adjudicataris d'obra pública no poden donar als partits, però sí a les seves fundacions— està en el centre de les investigacions del cas 3% sobre el suposat finançament il·legal de CDC.

La segona la constitueixen les anomenades “activitats promocionals”, un epígraf que inclou des de la venda de loteria i objectes de tot tipus —clauers, llibres, etc.— a l'organització de sopars o concerts. En aquest cas, la llei estableix un límit de 300 euros per sota del qual no és necessari identificar els compradors. Aquest límit, pensat per a transaccions de poca importància, queda polvoritzat quan el que es ven sense control i en efectiu són desenes de milers de “tiquets” per 50, 100 o fins a 250 euros.

Convergència va aconseguir per les seves “activitats promocionals” molts més diners que tots els altres partits espanyols junts entre 2009 i 2013: 2.996.000 euros, segons dades de l'auditoria interna i del Tribunal de Comptes. La quantitat obtinguda ha anat oscil·lant notablement: 448.315 euros el 2009; 1.306.000 el 2010; 591.000 el 2011, 292.000 el 2012, i 359.000 el 2013.

Les diligències de la investigació del cas han posat el focus en aquesta via de finançament basant-se en un informe de revisió dels estats financers, encarregat per la mateixa Convergència el 2014 i referent als dos anys anteriors. L'informe destaca que “per a les activitats promocionals superiors a 300 euros és obligatori identificar el contribuent”. Com que el partit “aconsegueix aquests ingressos amb talonaris de 50 a 250 euros i no identifica el donant, no és possible assegurar que la mateixa persona no ha comprat diversos tiquets per més de 300 euros, la qual cosa suposa un incompliment de la llei en tractar-se de donants anònims”.

En els seus informes, el Tribunal de Comptes ja havia advertit a Convergència, encara que de forma més tèbia, sobre aquest punt en assenyalar que “no ha estat possible verificar el compliment” de la llei “ja que el partit no té establert un control adequat sobre la gestió d'aquestes activitats”.

Els dos altres partits als quals el Tribunal de Comptes va comminar a regularitzar aquests ingressos són el PNB i UPyD. El primer va obtenir entre el 2009 i el 2012 —en 2013 va solucionar el tema— un total d'1,6 milions d'euros. En aquest cas, la major part dels diners procedeix de “celebracions commemoratives” a les festes i seus del partit, amb un pes destacable en la vida social i cultural del País Basc. L'altra formació censurada pel Tribunal va ser UPyD, encara que per quantitats molt menors —351.000 euros entre el 2009 i el 2011— entre que també incloïen la venda de loteria i la celebració d'actes i jornades.

Fonts del cas 3% lamenten que per aquesta via “hagin pogut arribar grans quantitats de diners sense control al partit”, encara que admeten que “pel sistema utilitzat serà impossible diferenciar entre els donatius genuïns i els que amaguin altres intencions”.

Encara que el centre de les investigacions fins ara han estat les comissions pagades a CDC camuflades com a donacions a les seves dues fundacions —CatDem i Fòrum Barcelona—, els investigadors segueixen el rastre de diversos possibles pagaments en efectiu per suposades comissions il·legals. Un seria el lliurament per un directiu d'Isolux Corsán d'un sobre a la seu de Convergència. L'altre, l'esment a una oficina bancària en una reunió entre el tresorer del partit, Andreu Viloca, i un dels empresaris investigats.