Neus Lloveras: “Cal demostrar que les vies de diàleg s’han esgotat”
La presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència diu que a l'abril començarà la campanya pel referèndum
L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) està integrada per prop de 800 ajuntaments i entitats municipals. És unes de les tres principals entitats que donen suport al procés independentista i fa unes setmanes va rebre una sentència en contra d'un jutjat de Tarragona que, per primera vegada, anul·lava l'acord d'un ple (de Reus) per adherir-se a l'AMI. La seva presidenta, Neus Lloveras (Vilanova i la Geltrú, 1963), creu que està sent víctima d'una “operació pressing”.
Pregunta. Han notat un canvi d'interlocució des que Enric Millo és delegat del Govern a Catalunya?
Resposta. No hem percebut cap canvi ni per bé ni per mal. No hi ha operació diàleg sinó una operació pressing i de judicialització de la política contra càrrecs electes i entitats. L'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium han rebut multes exagerades i han estat embargades per això i, immediatament després, potser per casualitat però no crec massa en les casualitats, nosaltres rebem una sentència molt política per l'adhesió de l'Ajuntament de Reus. Un contenciós administratiu no pot dir si la quota que es paga a l'AMI és constitucional o si la nostra entitat és il·legal.
P. S'han vist amb Millo?
R. Quan va assumir el càrrec va dir que li semblava inadequada l'assemblea de càrrecs electes que impulsem i que ens volia veure, però no se n'ha sabut res més.
P. Què li sembla que el Govern espanyol plantegi consells de ministres i exposicions del Prado a Barcelona o transferències de competències a Catalunya?
R. Tot això ja ha passat. Intenten justificar in extremis una situació inaguantable.
“No podem demanar als Mossos que es llancin al buit. Han d'estar protegits”
P. Hi haurà referèndum?
R. Estic convençuda de la línia Puigdemont i hi contribuirem al màxim. No ens plantegem no fer-lo, encara que som conscients de les dificultats.
P. Durarà la unitat?
R. La unitat és la força. Som partits diversos i és normal que de vegades hi hagi coses que es desencaixin, però compartim la convicció.
P. I si el Tribunal Constitucional l'anul·la?
R. Primer intentarem pactar-lo amb l'Estat però ja hem sentit Rajoy dient que no es farà mai. El referèndum es farà sobre la base de la legislació catalana.
P. Imaginem que se celebra i guanya el sí. Què passarà l'endemà si no el reconeix l'Estat o la Unió Europea?
R. És importantíssim demostrar al món que Catalunya ha esgotat totes les vies de diàleg per fer el referèndum, que la participació sigui correcta i el resultat clar. Si és així, l'endemà no hauria d'haver-hi cap problema i tindrem el reconeixement internacional.
P. Quedarà deslegitimada la consulta si els partidaris del no l'obvien?
R. Tota la gent que defensa la democràcia hi participarà, així que considerem que hi haurà participació de sí i de no.
P. El Govern flirteja amb la suspensió de l'autonomia. Per a aquest cas, vostès proposen crear una assemblea de càrrecs electes.
R. L'AMI està elaborant un registre de càrrecs electes, preparat però inactiu, per si en algun moment calgués convocar l'assemblea en el cas que s'interrompin les vies per celebrar el referèndum. Dels 9.000 electes que hi ha a Catalunya, calculem que entre 3.000 o 4.000 podrien estar al registre. Una vegada constituïda l'assemblea, ella mateixa decidiria quines accions emprendre.
P. És el model de Kosovo?
R. S'inspira en Kosovo. És un dels exemples que hem pres per analitzar, però no és el model. No tenim encara definit què farà l'assemblea ni com s'organitzarà, perquè seria la mateixa assemblea constituent qui decidiria què fer.
P. Com mantindran la mobilització permanent després del 9-N?
R. Fins a finals de març prioritzarem tenir llest el registre d'electes i a partir de l'1 d'abril farem al 100% campanya pel referèndum per animar que la gent vagi a votar.
P. A la CUP li preocupa què faran els Mossos d'Esquadra davant una ordre judicial de retirar urnes.
R. Els Mossos, com tots els funcionaris, han d'estar protegits i no podem demanar-los que es llancin al buit. Aquí hi ha la feina que ha de fer el Govern i el Parlament per tenir unes lleis que els donin cobertura.
