Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Falsificadors de quadres al Rastro

Un antiquari i un pintor madrilenys estan acusats de plagiar un centenar d'obres de pintors modernistes catalans

Una policia amb un dels quadres falsificats.

Quan van entrar al taller, els guàrdies civils van trobar el cavallet muntat, la pàgina retallada d'un catàleg del pintor Ramon Casas enganxada en un suport i un traçat a llapis a mig fer. A terra, recolzat contra una paret, un quadre igual, acabat. El pintor, una miqueta amateur, no va poder seguir treballant. Va acabar detingut ell i cinc persones més el passat 13 de febrer a Madrid, Barcelona i València acusades de formar part d'una xarxa que falsificava i venia obres de pintors catalans modernistes de finals del XIX principis del XX.

Un dels arrestats és un antiquari del mercat del Rastro de Madrid que també venia bijuteria. Acostumava a fer alguns esbossos, sobretot de quadres petits. Quan la cosa requeria de més sofisticació li encarregava a un pintor professional, de 60 anys, també madrileny, que en el seu moment va arribar a vendre unes quantes obres pròpies, segons la Guàrdia Civil. Aquest arreglava alguns dels esbossos, donava forma a uns altres i també es dedicava suposadament a falsificar els certificats d'autenticitat.

“Tenien un parell de segells robats d'un notari i els utilitzaven per donar fe”, explica el cap del grup de patrimoni històric de la Guàrdia Civil. I s'esforçava a fer-ho bé: els agents van trobar un llibre que recollia 165 signatures d'autors, i al costat un foli en blanc on havia practicat 15 vegades la rúbrica de Sorolla. “Quan va veure que li sortia bé, la va fer servir”, explica l'investigador. La llista dels plagiats és llarga: Ramon Casas, Eliseu Maifren, Anglada-Camarasa, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir i Trinxet, Isidre Nonell, Cecilio Pla o Joaquim Sorolla.

Els dos pintors eren prolífics. En un mes podien pintar cinc quadres per servir almenys a tres distribuïdors. El principal era un ancià de 70 anys del barri barceloní d'Hostafrancs. Acostumava a moure's amb xofer i guardaespatlles, una funció que exercia el seu nét, i buscava els seus possibles clients fins a sota les pedres. Però van topar amb la persona no adequada, el director del grup immobiliari Vertix, a qui el presumpte estafador va conèixer a la sala d'espera de la clínica privada Dexeus.

L'ancià s’hi va apropar, li va dir que era antiquari... I va acabar venent-li un Ramon Casas per 7.200 euros. El directiu va acceptar, però uns dies després, donant-li voltes a com havia conegut aquesta persona, el preu de l'obra, i en veure que la targeta de contacte que li havia donat era falsa (ningú responia a aquell telèfon ni a aquell nom), es va quedar intranquil. Va consultar amb el seu entorn, i finalment va acudir als Mossos d'Esquadra.

La unitat de patrimoni històric va començar llavors una investigació de tres mesos que ha conclòs en la intervenció de 100 quadres, creuen que en la seva majoria falsos, tot i que encara estan pendents del peritatge. No descarten que entre totes les teles pugui haver-hi algun llenç veritable, fruit de l'intercanvi que feien també amb alguns dels estafats. En aquest embolic al qual els sotmetien, aconseguien també que els donessin les seves obres per buscar-los compradors.

Fins ara, els Mossos i la Guàrdia Civil han localitzat sis víctimes, la majoria empresaris i metges. Col·locaven alguns d'aquests quadres a les sales de reunions o d'espera. Una de les víctimes del distribuïdor de València va arribar a comprar 26 peces per les quals va pagar 76.000 euros. En total, van estafar 117.000 euros a les víctimes. En el procés, els distribuïdors multiplicaven el preu de cost per 10 o per 20. “Els pintors podien fer una fusta per 200 euros”, explica l'inspector dels Mossos Jordi Ollé, cap de l'àrea central de patrimoni. A partir d'aquí, els preus anaven pujant en funció de si el client es posava exquisit i demanava també un certificat. Van arribar a vendre pintures falses per 10.000 euros.

Els policies encara investiguen el paper d'una sala de subhastes de la zona alta de Barcelona. Allà van trobar set quadres, que no havien inclòs al catàleg oficial de la subhasta, segons explica el cap de la unitat de patrimoni històric de la policia catalana. Un d'aquests quadres va arribar a vendre's. La policia catalana vol saber el nivell d'implicació de la sala amb la trama.

Els Mossos sospiten que aquesta xarxa, unida pel món de la venda ambulant i de la pintura, feia des del 2010 que es dedicava a la fabricació exprés de quadres falsos. En la investigació, els agents han detingut també una persona a València, que acostumava a demanar quadres més grans i més laboriosos, que requerien més temps i el lliurament en mà. A Barcelona, la majoria s'enviava a través de paqueteria. La pregunta que segueix a l'aire ara és clau: On han anat a parar tots els diners que van guanyar?