Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Romeva apadrina la proposta d’una Catalunya independent sense exèrcit

El conseller d'Exteriors i Transparència assegura que és una opció “tan legítima com les altres”

Raül Romeva.
Raül Romeva.

Una Catalunya independent haurà de debatre totes les opcions sobre el seu model de cossos de seguretat, inclosa la possibilitat que prescindeixi de tenir forces armades. Així ho ha expressat aquest dijous el conseller d'Exteriors, Raül Romeva. “El model s'haurà de consensuar. És un debat que hem de fer, que farem. No tothom pensa així [de prescindir d'un exèrcit], però és una veu tan legítima com les altres”, ha dit Romeva a la presentació a Barcelona de l'informe Construir un Estat segur i en pau.

Aquest document, auspiciat per la Generalitat a través de l'Institut Català Internacional Per la Pau (ICIP), és el fruït de tres anys de debat entre acadèmics i reconeguts pacifistes catalans reunits al col·lectiu Estat de Pau. Estat de Pau va néixer el 2013 amb el manifest Pau i Treva contra la creació d'un exèrcit català, que va ser firmat per més de 4.000 persones i presentat al Parlament. El llibre assegura al seu primer capítol que “Catalunya és una nació de pau. Aquests trets ja es manifestaven en temps medievals”. L'informe rebutja la defensa militar tradicional, “un model fallit de seguretat nacional que, durant segles, ha construït un entramat militar industrial i una doctrina de defensa armada que no ha estat capaç de solucionar de forma eficaç les principals amenaces per a la ciutadania”. El treball conclou que Catalunya ha de ser “un model de societat sense exèrcit, amb els mínims recursos en l'ús de la força en conflictes violents, interns o externs. Tenim l'oportunitat històrica de crear un sistema de seguretat i defensa, eficient i innovador, basat en la força de la no violència”. Estat de Pau descarta que una Catalunya independent formi part de l'OTAN “perquè la pertinença suposa un risc en si mateixa”. L'alternativa és, segons els seus autors, crear centres de promoció del pacifisme i de l'aplicació dels drets humans.

El precedent de la fi de la 'mili'

Romeva ha mostrat la seva afinitat amb els membres del col·lectiu autor i ha afirmat, sense especificar, que multitud d'experts apunten que “la via tradicional, la via militaritzada, no ha aportat solucions. El conseller d'Exteriors ha admès que no comptar amb forces armades “té els seus límits en la seva aplicació”, i ha afegit que “alguns diran que és impossible. Bé, fa anys també semblava impossible acabar amb el servei militar”. Romeva ha destacat que és una “demanda global” trobar noves formes de defensa i que la creació d'un Estat català sense militars “és una magnífica oportunitat que les futures generacions, i les futures generacions d'aquelles societats llunyanes, dels que vindran i dels que no pensen venir, es mereixen”.

El debat sobre la hipotètica militarització de Catalunya és un dels que més divideixen l'independentisme i on el contrast és més gran entre el PDECat i els partits d'esquerres. La proposta d'Estat de Pau ha coincidit amb la publicació del llibre Política de defensa i Estat propi, un treball que planteja el disseny d'unes futures forces armades catalanes. Els autors del llibre són l'historiador Francesc Xavier Cardona, l'analista David Bajona, el director de comunicació de la Generalitat, Jaume Clotet, i el militar irlandès Dorcha Lee. El capítol escrit per Lee indica que un exèrcit català hauria de comptar amb 24.000 unitats, sense comptar els empleats civils, segons ha informat Vilaweb.

En les seves recomanacions del 2014 a la presidència de la Generalitat, el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) contemplava l'opció que Catalunya no tingués exèrcit però, a canvi, haurien de militaritzar-se els Mossos d'Esquadra. Artur Mas va declarar el gener del 2015 que Catalunya “no necessitarà muntar un gran exèrcit perquè serem sota el paraigua de l'OTAN”.

MÉS INFORMACIÓ