Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
NEUS MUNTÉ | Portaveu del Govern de la Generalitat

“No serveix un referèndum fet de qualsevol manera”

La portaveu del Govern de la Generalitat, Neus Munté, admet errors en negar la reunió a la Moncloa de Rajoy i Puigdemont

Neus Munté (Barcelona, 1970) està en el punt de mira des de dimecres passat, quan va transcendir que Mariano Rajoy i Carles Puigdemont s'havien reunit a Madrid l'11 de gener, extrem que ella, com a portaveu de l'Executiu autonòmic, havia negat amb rotunditat un dia abans. Persona de la màxima confiança del president de la Generalitat, reconeix errors i insisteix en la demanda d'una trobada en la qual es pugui constatar una oferta del Govern central.

Neus Munté, portaveu del Govern de la Generalitat. MASSIMLIANO MINOCRI

Pregunta. Vostè coneixia el dimarts la reunió del passat 11 de gener entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont?

Resposta. Podria haver-me explicat millor i dir que tot allò que no forma part de l'agenda oficial no tinc per què conèixer-ho ni explicar-ho.

P. Però va negar que hi hagués hagut una trobada.

R. Per això dic que m'hauria d'haver limitat a dir que una cosa és l'agenda pública i una altra la privada. En cap cas he mentit respecte a que hi hagi una negociació oberta o persones negociant alguna cosa.

P. No queda desacreditat el discurs del Govern?

R. Crec que no. El que seria greu és que no parléssim en els termes de convocar un referèndum o que variéssim els nostres objectius inicials. I jo no em sento qüestionada.

P. Per què s'amaga una reunió tan esperada?

R. No estem parlant d'amagar una reunió. El que és especialment rellevant és si hi ha disposició de diàleg del Govern, que no existeix, i que l'operació Diàleg és una gran mentida. Continuarem intentant que aquesta reunió es pugui produir i que Puigdemont pugui constatar si la voluntat de diàleg i negociació existeix. Creiem que no. El temps s'esgota i la inacció sempre té un preu.

P. Vostès posen una línia vermella, que és parlar de referèndum. Si no es parla de referèndum diran que no hi ha diàleg?

R. El concepte línia vermella l'hi atribueixo al Govern central, que és el que limita el diàleg. Primer ens van dir que sense violència es podria parlar de tot i és evident que no hi ha violència. Ara ens diuen que es pot parlar de tots menys del referèndum. No entenem aquesta limitació. L'única resposta no pot ser la judicialització o l'amenaça.

P. El seu Govern ha dit que Catalunya es troba en una etapa de transició. No es pot assumir una proposta alternativa com una forma de guanyar temps a l'espera que l'independentisme ampliï la seva base social i fins i tot si canvia el mapa electoral en el conjunt d'Espanya? L'independentisme va obtenir un 47,8% de suports en les autonòmiques.

R. Si el Govern té una proposta la volem conèixer i escoltar. Però és molt poc creïble. L'Estat complirà de sobte amb els incompliments acumulats durant anys? Nosaltres tenim una proposta que hem donat a conèixer. El Govern ha d'entendre que la situació en la qual ens trobem no és òptima per a ningú, tampoc per a ells. Hem d'asseure'ns i parlar. Ho han fet altres estats que no estaven en absolut d'acord.

P. Però, alguna proposta podrà parar el referèndum?

R. No. El referèndum és perfectament possible si hi ha voluntat política. No podem trair el que és un mandat del Parlament i que a nivell de ciutadania està consolidada com l'eina més neta i més homologable des del punt de vista internacional per dirimir la situació en la qual està Catalunya. Demanem una contraproposta, que fins ara només es basa en la negació.

P. Puigdemont va dir que si fracassava el mandat, tots els que estan en primera línia haurien d'abandonar. Ho comparteix?

R. Jo no em situo en aquest escenari de fracàs. Ni ell. El que plantegem i pel que treballem és un mandat democràtic completament just. Però és evident que si no fos possible requeriria d'una reflexió profunda per part de tots els actors principals.

P. Aquest suposat fracàs seria no convocar el referèndum o no celebrar-lo?

R. No em situo —respon després d'uns instants de silenci— en aquest escenari. Però no serveix fer el referèndum de qualsevol manera, perquè sempre hem defensat que ha de ser vinculant, amb seguretat jurídica i això requereix fer les coses d'una determinada forma.

P. Vostè també està convençuda que després de la convocatòria del referèndum arribarà l'anul·lació del TC?

R. Fins ara la resposta sempre ha estat aquesta. Si el Govern no canvia la seva orientació i estratègia, així serà. Però és una estratègia de curt recorregut.

P. Què farà el Govern si els funcionaris es neguen a participar en l'organització del referèndum unilateral pels dubtes de quina legalitat els afecta?

R. Evitarem que això passi. Perquè no volem posar-los en risc. Ha estat el Govern de l'Estat el que pressiona amb aquest discurs perquè la gent tingui por.

P. La CUP demana que els treballs previs al referèndum estiguin llests al maig. Serà així?

R. No ens podem posar presses que són innecessàries. Les coses s'han de fer bé.

P. Si estiguessin llests al juny, per què no avançar-lo?

P. Perquè vam pensar que al setembre era el temps raonable per poder treballar en un marc de referèndum acordat i que el Pacte Nacional de Referèndum pogués desenvolupar les seves tasques. És un calendari orientatiu, però bastant exacte.

P. Vostès també pensen en un ambient d’“alta tensió” per als propers mesos, com ho va fer el dimecres Artur Mas ?

R. La tensió existeix però nosaltres continuem treballant amb la màxima normalitat.

P. Preveuen la suspensió de l'autonomia?

R. No puc imaginar una reacció d'aquestes característiques a Europa i al segle XXI. Està previst a la Constitució però hauria de ser l'ultimíssim recurs, sobretot quan demanem poder asseure'ns a negociar. Seria tan desgavellat que ningú ho entendria. No treballem amb aquesta hipòtesi.

P. La comunitat internacional s'ha mantingut en silenci respecte al procés polític català, amb l'excepció de l'amenaça de sortida de la UE. Creuen que només donaran la seva opinió després d'un referèndum?

R. És possible. Però valorem molt positivament aquesta neutralitat. Nosaltres no hem demanat a cap país europeu cap aval, només hem demanat que se'ns escolti. I es fa.

P. Es veu vostè com a candidata de la Presidència de la Generalitat?

R. És un tema que no abordem en el PDECat. Aquesta reflexió s’haurà de fer, però tinc la tranquil·litat que en el meu partit hi ha lideratges més consolidats o emergents que puguin fer aquesta funció.

P. Mas, per exemple, que té una atapeïda agenda en les últimes setmanes?

R. Com ell va dir, ningú es pot descartar. Té una agenda activa, però sempre ha estat així. Ell actua com un excel·lent ambaixador del moviment sobiranista català. Això forma part del valor del personatge i no d'una precampanya.

MÉS INFORMACIÓ