_
_
_
_
_

El Govern dona llum verda a una agència del medicament pròpia

Aquesta "estructura d'estat" suposa decidir quins fàrmacs són finançats pel sistema públic i fixar-ne els preus

Jessica Mouzo
Un calaix replet de medicaments en una farmàcia de Barcelona.
Un calaix replet de medicaments en una farmàcia de Barcelona.ALBERT GARCIA

La Generalitat ha donat llum verda aquest dimarts a una de les seves estructures d’estat més ambicioses en matèria sanitària: la creació d’una agència del medicament pròpia que, davant una eventual independència, estigui a punt per assumir les competències de la seva homòloga estatal. Això és, decidir quins fàrmacs són finançats pel sistema públic i fixar-ne els preus.

Más información
Salut dissenya una “estructura d’estat” per fixar el preu dels medicaments

El Consell Executiu ha aprovat la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei per crear l’agència, el primer pas per implantar un organisme autònom dins de la Generalitat que gestioni totes les competències en matèria de medicaments i productes sanitaris. “Estem preparats per tenir una agència que sigui capaç d’unificar tot el cicle del medicament en una sola institució”, ha dit el conseller de Salut, Toni Comín.

D’antuvi, la llei de creació de l’agència simplement significarà “un canvi administratiu”. Comín s’ha curat en salut i ha assegurat que la normativa s’adequarà a l’escenari actual, sense envair competències estatals que puguin posar en perill el recorregut de la llei. “Aquesta llei neix en el marc competencial actual. No assumim cap competència de l’agència espanyola ni de l’europea”, ha puntualitzat. Així, el conseller ha apuntat que, en un escenari autonòmic, les funcions de l’Agència Catalana del Medicament es limitaran a fomentar l’ús racional i eficient del medicament, a dissenyar les polítiques farmacèutiques de compra i els sistemes d’accés a medicaments entre els diferents centres sanitaris i a garantir l’accés als fàrmacs, entre altres actuacions. “Avui parlem d’una reorganització administrativa: el que avui està dispers en diverses unitats de l’Administració pública, queda integrat en un organisme autònom”, ha explicat.

Comín reverteix una altra retallada de Mas en salut pública

Comín recuperarà la figura jurídica de l’Agència de Salut Pública de Catalunya com a ens propi, relegada a secretaria per l’anterior Govern d’Artur Mes el 2014 per “problemes d’insuficiència pressupostària”, segons el conseller. El titular de Salut ha assegurat que la reversió de la retallada de Mas respon a una demanda del sector i permetrà donar una resposta ràpida als nous reptes en salut pública.

Més competències futures

Amb tot, Comín ha obert la porta a assumir més competències en un futur, encara que no ha especificat si l’agència catalana es limitarà a assumir les funcions de l’espanyola –

decidir quins medicaments són finançats pel sistema públic i fixar-ne els preus– o també es farà càrrec de les funcions que ara té l’Agència Europea del Medicament, com autoritzar o rebutjar la comercialització dels fàrmacs. “La llei es construeix en el marc competencial però de manera que en un futur, si és necessari, puguem assumir tot el cicle del medicament”, ha matisat. L’Agència Catalana del Medicament era una promesa electoral de Junts Pel Sí i fins i tot es va incloure en el Pla de Salut 2016-2020, el full de ruta que marca les polítiques sanitàries dels propers anys.

El conseller també ha al·ludit al fet que el sector farmacèutic, amb un pes important a Catalunya, “prefereix tenir un interlocutor robust”. “El fet de tenir un interlocutor els facilita i els dona seguretat en el seu tracte amb l’Administració. A més, la tasca d’inspecció sobre aquesta indústria requereix un grau d’especialització i coneixement que, en termes d’eficiència i estalvi de recursos, és convenient que es realitzi des d’una única unitat”, ha justificat l’Executiu català.

Amb tot, al Govern encara li queden pendents altres estructures d’estat. També falta per articular com assumirà la Generalitat competències plenes en l’ordenació de professions sanitàries (formació de pregrau i postgrau), en salut pública internacional (funcions de diplomàcia sanitària) i en la cartera de serveis (per decidir quins processos sanitaris són finançats públicament i quins no). 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_