Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Cap a un corredor mediterrani cultural

Catalunya, Balears i València subscriuen la Declaració de Palma per enfortir els seus llaços històrics i lingüístics

Els consellers de cultura de Catalunya (esquerra), Santi Vila; Balears, Ruth Mateu, i València, Vicent Marzà.

Feia temps que no passava i per això la trobada d’ahir entre els màxims representants culturals de Catalunya, València i Balears va ser excepcional, i, fins i tot, algun dels qui hi van participar no van dubtar de qualificar-la d’“històrica”. Santi Vila, Vicent Marzà i Ruth Mateo, respectivament, es van reunir al Museu de Mallorca per visualitzar la Declaració de Palma, un acord de col·laboració entre les tres comunitats per enfortir els llaços històrics, lingüístics i culturals; una trobada que podria semblar òbvia, però que, en els últims anys, no s’havia produït pels múltiples desacords entre els diferents governs autonòmics.

“Cal reforçar els creadors i agents culturals dels tres territoris perquè puguin moure’s amb més facilitat afavorint l’enriquiment mutu. Junts tenim més oportunitats d’obrir-nos al món”, va ressaltar Mateo després de la trobada.

Un Ramon Llull a la recerca d’Aragó

Un altre dels acords de la Declaració de Palma és el relatiu a consolidar el compromís amb l’Institut Ramon Llull (IRL) com l’organisme de “promoció exterior i d’internacionalització dels nostres autors i creadors més enllà dels nostres territoris”, va explicar Santi Vila. L’IRL, dirigit per Manuel Forcano que també va ser a la reunió, ha vist créixer el seu pressupost un 10% el 2017.

Al maig es va oficialitzar el reingrés de Balears a l’IRL, i es busca que passi el mateix amb la Comunitat Valenciana. De fet, aquest organisme col·labora amb la Generalitat Valenciana en el Pla Estratègic Cultural “Fes Cultura”. Quan el conseller Vila es va presentar el març del 2016 en societat, després de prendre possessió del seu càrrec, va assegurar que volia que Aragó també s’hi incorporés; cosa que ha anat repetint en diverses ocasions des de llavors.

“El corredor cultural mediterrani és absolutament necessari i cal impulsar-lo per raons històriques i de compromís per la cultura. És la primera pedra per construir ponts i no murs”, va explicar el valencià Marzà que va reivindicar la normalitat d’unes relacions que “mai haurien d’haver desaparegut”. Tenia al cap el tan anhelat corredor ferroviari que reivindiquen aquestes i altres comunitats per poder transportar mercaderies i passatgers a la frontera per la costa.

Per la seva banda, el polític català Santi Vila va apostar per la “consolidació del mercat interior dels tres territoris, per unificar i donar prestigi a la llengua comuna i suport a la promoció exterior. Perquè és impossible entendre la nostra cultura sense les aportacions dels creadors balears o valencians”.

A partir d’ara les tres administracions es comprometen a treballar en comissions i per àrees que es reuniran de manera periòdica i els consellers, una vegada a l’any.

En un pla més pràctic, amb la Declaració de Palma, les tres administracions contemplen impulsar els circuits d’arts escèniques, visuals, música, literatura, audiovisual i cultura popular o tradicional, facilitant, van explicar, “el moviment entre els tres territoris en les indústries culturals i els creadors, i el funcionament serà acordat per grups de treball de les tres institucions”.

En l’àmbit de la llengua, el manifest estableix aconseguir un sistema d’acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatible, “garantint la coherència, la transparència i la màxima informació pública”.

L’acord implica, també, l’impuls per a la participació conjunta en fires i festivals; en la creació d’un catàleg d’exposicions i de música en viu. Mentre que en la promoció de la creació literària i editorial serà fonamental l’intercanvi d’autors i un impuls de les polítiques lingüístiques.

A la trobada entre els tres consellers també hi van assistir el director general de Cultura del Govern de les Illes Balears, Jaume Gomila; la directora general de Política Lingüística del mateix govern, Marta Fuxà; la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa; el secretari autonòmic de Cultura i Esports, Albert Girona, i el director de l’Institut Ramon Llull, Manel Forcano.

MÉS INFORMACIÓ