Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

De Suárez a Mundó: l’eterna promesa

Polítics de tots els partits fa quatre dècades que anuncien un enderrocament “històric” que no arriba mai

Manifestació davant de la presó Model l'any 2000.
Manifestació davant de la presó Model l'any 2000.

A la Model, les paraules dels polítics li són alienes. La presó les sent inalterable, fermament assentada sobre 28.000 metres quadrats de l’Eixample. Fa anys que sent que l’enderroquen, que aquesta vegada sí, que desapareix. Promeses buides que es remunten a la Transició i que mai arriben a materialitzar-se. Alguns, com Xavier Trias, van arribar a posar fil a l’agulla. Però va ser només un assaig d’enderrocament, un símbol, una foto. Ara, el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha posat data a la repetida defunció: juny del 2017. I encara que sembla que no hi ha marxa enrere, segueixen sent (ara com ara) les mateixes paraules que els polítics repeteixen des de fa quatre dècades.

La intenció de tancar la Model la va expressar, per primera vegada, l’expresident del Govern Adolfo Suárez el 1976, quan feia 71 anys que funcionava. Ho ha recordat aquest dilluns Mundó, l’home que sembla disposat a caçar per fi el tigre i a complir l’eterna promesa que altres abans que ell, de tots els colors polítics, van fer en va. “Aquesta decisió ha vingut precedida d’anuncis carregats de bones intencions que, per una raó o una altra, no s’han concretat”, va resumir Mundó, feliç d’atribuir-se el (previsible) tancament de la Model i de recollir per al seu partit (Esquerra) els rèdits de satisfer una demanda històrica dels veïns.

El tripartit d’esquerres (PSC, ERC i ICV va governar del 2003 al 2010) va engegar un ambiciós pla de construcció de presons. El projecte incloïa un centre de preventius a la Zona Franca per substituir l’amuntegada Model, que acollia 2.000 interns, el doble dels actuals. “Cada metre que guanyem aquí és un pas més en l’irreversible procés de desmantellament de la Model”, va dir, de manera una mica barroca, l’expresident José Montilla. Més prosaic, l’exalcalde barceloní Jordi Hereu va proclamar: “És el principi de la fi de la Model. Avui és un fet històric”.

Trias i Artur Mas (CiU) també van explorar la bona sintonia a banda i banda de la plaça de Sant Jaume per anunciar, el 2014, el tancament de la vella presó. “Aquesta vegada va de debò”, va dir Mas, que molts anys abans (el 2001!), ja havia posat data a aquest mateix esdeveniment com a conseller en cap de Jordi Pujol. Un repàs a l’hemeroteca, per cert, deixa aquesta mateixa sensació d’eterna promesa. El 2003 es va dir que la futura Brians 2 permetria clausurar la Model. El 2006 es va publicar que el centre de la Zona Franca estaria a punt en dos anys (després es va retardar dos anys més). I el 2013 –encara amb quatre presos per cel·la– el conseller de Justícia Germà Gordó va expressar la seva voluntat d’iniciar l’enderrocament el 2015.

El cas és que al març d’aquest any, Trias es va deixar fotografiar mentre una màquina enderrocava un tros de paret de l’antic centre obert de la Model. “La sensació és que això no s’acaba mai. Doncs s’acaba”, va dir l’alcalde. El tàndem Carles Mundó - Ada Colau va renovar l’acord (octubre 2016), però es va mostrar caut a l’hora de fixar data. Eren conscients del desencantament dels veïns. No es van atrevir a fer-ho ni fa un mes. Aquest dilluns, Mundó ha fet el pas. I ha apel·lat, una vegada més, a l’èpica: “És una decisió històrica”.

MÉS INFORMACIÓ