_
_
_
_
_
Columna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

L’estafa del corredor Med

Seguiu estafant amb el fantasma del separatisme i Espanya anirà perdent una oportunitat rere l'altra

Primer tren de mercaderies que surt del Morrot amb ample de via europea, el 2010.
Primer tren de mercaderies que surt del Morrot amb ample de via europea, el 2010.JOAN SÁNCHEZ

Sabíem que el corredor ferroviari mediterrani –que connectarà els ports orientals espanyols d'Algesires a Barcelona fins a Escandinàvia– anava molt lent. Amb un retard de 20 anys. Amb un finançament amb comptagotes. Amb una pobra solució tècnica, aquest escanyolit tercer rail en comptes de l'ortodox desdoblament mercaderies-passatgers.

I per això s'ha intensificat la insòlita mobilització reivindicativa d'empresaris valencians, catalans, murcians i andalusos, que ja han fet dues cimeres des de principi d'any i en celebraran almenys dues més en el que queda.

Però arran de l'última, a Tarragona, la còsmica cutreria del centralisme s'ha revelat, a més, una estafa. El secretari valencià d'Obres Públiques, Josep Vicent Boira, va demostrar que el Govern finança obres ferroviàries a la província de Madrid amb la línia pressupostària destinada al corredor mediterrani.

No en són una ni dues. Es tracta de la connexió Atocha-Chamartín, la Vicálvaro-Sant Fernando, la Madrid-Abroñigal, la de Coslada i la de l'aeroport de Barajas. Alguna més?

José María Aznar va rebutjar el 2003 aquest corredor, després recuperat per José Luis Rodríguez Zapatero i sàviament consagrat per Brussel·les com un projecte prioritari... no només espanyol, sinó d'interès europeu. Però després la crosta provinciana, antieconòmica i anticatalana va batejar la línia interior Algesires-Madrid-Barcelona com si fos costanera: mediterrània. Així dissimulen la desviació de fons.

El corredor Med no només connectarà mig PIB espanyol amb la seva destinació centreeuropea. Comporta un interès geoestratègic més que local: global. El comerç marítim suposa el 90% dels intercanvis internacionals de mercaderies. Les rutes del Pacífic i el Mediterrani han desbordat des del 2008 les atlàntiques, i han multiplicat el seu trànsit per cinc. La Xina és la fàbrica del món i supera la meitat de tot aquest flux.

La Xina i no Chamartín és la clau. L'opció que les mercaderies asiàtiques desembarquin als nostres ports mediterranis abaratirà el seu trajecte (avui a Rotterdam), i s'estalviaran gairebé quatre dies. I reduirà a la meitat el temps de la via a Europa per Panamà.

Seguiu estafant amb el fantasma del separatisme i Espanya anirà perdent una oportunitat rere l'altra. Bravo, patriotes.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_