Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Un Messi trist abat un Leganés millor

Els gols de l'argentí, el segon de penal, donen aire a un Barça esperpèntic, depressiu per la pallissa de París

Messi i Neymar celebren el segon gol de l'argentí. Ampliar foto
Messi i Neymar celebren el segon gol de l'argentí. EFE

No serà gens fàcil arribar al 8-M després de la catàstrofe de París, per més paciència que demani Bartomeu. I molts culers temen que quan el PSG finalment es presenti a l'estadi, l'espera només haurà servit per perdre també la Lliga. L'impacte del 4-0 del Parc dels Prínceps ha estat tan fort que el Leganés va ser més equip que el Barça. Atordits, els blaugrana van necessitar un penal a última hora per salvar el marcador després d'un partit horrorós, resolt per Messi. Fins i tot trist, sense humor per celebrar els gols, el 10 és imprescindible per mantenir el Barça amb vida.

Barcelona

4-3-3

Luis Enrique

1

Ter Stegen

20

Sergi Roberto

23

Umtiti

24

Mathieu

4

Rakitic

10

2 goles Gol Gol (p)

Messi

9

Tarjeta amarilla Tarjeta amarilla

Luis Suárez

11

Neymar

19

Cambio Sale Alba

Digne

21

Cambio Sale Iniesta

André Gomes

12

Cambio Sale Denis Suárez

Rafinha

13

Herrerín

2

Tito

5

Tarjeta amarilla Tarjeta amarilla

Martín

15

Diego Rico

6

Tarjeta amarilla Tarjeta amarilla

Alberto

8

Gabriel Pires

25

El Zhar

9

Guerrero

22

Cambio Sale Insúa Tarjeta amarilla Tarjeta amarilla

Siovas

12

Cambio Sale Unai López

Morán

11

Cambio Sale Machís

Alexander

Leganés

4-5-1

Asier Garitano

L'afició, mentrestant, espera a casa, encara convalescent —la d'ahir va ser la pitjor entrada de la temporada a la Lliga—, i els pocs aficionats que van a l'estadi discuteixen quan des del gol nord, l'Espai d'Animació comença amb càntics a favor de Luis Enrique. No és que la gent blaugrana estigui en contra de Lucho, sinó que els molesta que l'aclamin sense venir al cas, per decret, com es vulgui, només per ser l'entrenador del Barça. La tristesa pesa tant que no queden forces ni per xiular l'equip de Messi. Res és igual des de la nit de Sant Valentí, tret que el 10 sigui el 8-M cinc vegades Maradona. També per a Luis Enrique .

Molt seriós i molt seu, el tècnic va donar a entendre que no havia passat res a París i va insistir en les rotacions contra el Leganés. Per ventura va sorprendre amb una formació amb un sol català —Sergi Roberto—, la suplència d'Iniesta, necessitat de minuts amb vista al partit del Calderón i crític dimarts amb el pla i el futbol de l'equip al Parc dels Prínceps. Tampoc va jugar per sanció Busquets, igual de contrariat que el capità pel resultat de la Champions, i, en canvi, va formar el trident, envoltat de suplents, com si el partit fos una continuació del disputat a Mendizorroza. La vida del Barça gira al voltant de Messi, Luis Suárez i Neymar. Luis Enrique s'ha casat amb els tres davanters i, com un bon matrimoni, es mantenen fidels en la prosperitat i en l'adversitat, en la salut i en la malaltia, en la Champions i en la Lliga. Ningú més té aquest privilegi, a excepció d'André Gomes, el jugador franquícia del tècnic, el mateix que es va presentar com una oportunitat després d'un suposat interès del Madrid. I el trident no va trigar ni tres minuts a respondre a la confiança després d'una recuperació de Rafinha. Va obrir Neymar per Suárez i la seva centrada la va embocar Messi.

El gol, tanmateix, no va canviar la cara depressiva del Barça, i si El Zhar no va empatar, va ser per tres aturades de molt de mèrit de Ter Stegen. Molt endreçat i acadèmic, el Leganés es va estirar cada vegada més quan va percebre la malenconia del Barça. Mal organitzats al voltant d'André Gomes, sense control ni autoritat, els blaugrana no trobaven la línia de passada, amb prou feines sabien què havien de fer amb la pilota, tristos i turmentats, incapaços d'oblidar París. Sense fluïdesa i continuïtat, el Barça se sostenia fins al descans pels braços d'acer de Ter Stegen.

L'empat

Al Leganés li feia menys mal la derrota amb l'Sporting que al Barça la pallissa de París. Però a l'equip d'Asier Garitano li costa Déu i ajuda fer un gol, per més obstinació que hi posi, fins i tot al Camp Nou. A la segona part no semblava que hagués canviat res, tret que va augmentar la voluntat del Leganés i l'encert de Ter Stegen, pletòric en la seva quarta parada, ara davant de Guerrero. Al Barça no hi havia per on agafar-lo, disseminat i arrugat, sense energia ni ànims, com si fos un rodamon al seu propi estadi, encomanat al gol de Messi.

El partit es va fer molt llarg, pesat, només esquitxat per les arribades del Leganés. Les pèrdues de pilota eren contínues al Barça i Messi ni tan sols aconseguia tornar a rematar contra Iago Herrerín. Impossible distingir entre titulars i suplents al Barça.

L'enfrontament es va posar tan llaminer per al Leganés que Asier Garitano va retirar un volant central —Morán— i va alinear un davanter com Unai López i un extrem: Machís. Luis Enrique, en canvi, no movia peça i van començar a sentir-se xiulades al Camp Nou. El partit es va convertir llavors en un anar i venir, la ruleta russa de costum, circumstància especialment comprometedora per al Barça, que va decidir contribuir a la merescuda causa del Leganés: Sergi Roberto va regalar la pilota a Machín i Unai López la va colar davant de Ter Stegen.

El meta porter, per una vegada, va fallar i a Luis Enrique no li va quedar més remei que recórrer a Iniesta, Alba i Denis. Al rescat va acudir, però, Neymar, perseguit per Mantovani. L'àrbitre va veure penal i Messi no va fallar amb un xut imparable, tan imponent com el dolor que porta de París. El 10 va ajupir el cap i el barcelonisme es va retirar a casa baldat, com si la victòria tan patida contra el Leganés només servís per patir encara més a la Lliga i qui sap si també a la Champions el 8-M.

MÉS INFORMACIÓ