Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Colau manté des de la seva arribada una pugna amb les grans empreses

L'alcaldessa de Barcelona ha xocat en gairebé dos anys amb elèctriques, banca, hotelers i restauradors

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, junt amb el president de Freixenet, José Luis Bonet.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, junt amb el president de Freixenet, José Luis Bonet.

El Govern d’Ada Colau va protagonitzar la setmana passada l’últim dels seus enfrontaments amb els sectors econòmics. Aquesta vegada van ser les grans elèctriques, a propòsit del contracte per al subministrament municipal de la llum. No ha estat l’únic xoc. Tot just arribar al poder, Colau va posar en peus de guerra el sector turístic en dictar la moratòria hotelera, i les polítiques de l’alcaldessa han provocat un disgust a la banca o les immobiliàries. Colau va prometre “un canvi de model” en el seu programa electoral i, ja en el càrrec, no ha desaprofitat la seva participació en fòrums empresarials per reclamar per l’Ajuntament el lideratge en l’economia davant la insistència dels empresaris que continuï amb la col·laboració entre els àmbits públic i privat dels anteriors executius.

Colau, junt amb Antón Costas. ampliar foto
Colau, junt amb Antón Costas.

Les elèctriques. A l’abril de l’any passat l’alcaldessa va advertir les subministradores de llum i gas que les sancionaria si tallaven la llum a veïns sense recursos. “L’única llei que compleixen Endesa i Gas Natural és la del mínim esforç”, va etzibar Colau. Nou mesos més tard, el Govern presentava el concurs per al subministrament de l’enllumenat d’edificis municipals (65 milions) advertint que exigiria a les elèctriques que compleixin amb el conveni que els obliga a corresponsabilitzar-se de la factura de les famílies que no poden pagar. El resultat és que les dues grans no es van presentar al concurs mentre sí que ho van fer empreses mitjanes i petites. “Ho vam dir: cal complir la llei. Barcelona no vol treballar amb elèctriques que no assumeixin clàusules contra la pobresa energètica”, va dir l’alcaldessa en el seu compte de Twitter mentre altres regidors celebraven haver trencat “l’oligopoli”. Però les dues empreses van recórrer el concurs davant el Tribunal de Contractes, que va admetre les mesures cautelars sol·licitades per Endesa i ha deixat el concurs congelat.

Els hotelers. A curt termini, els empresaris que estan a la ciutat s’han beneficiat de la moratòria que va decretar Colau i que ha aixecat recentment. La demanda per allotjar-se a Barcelona segueix pujant, per la qual cosa han augmentat l’ocupació, els preus i el valor dels immobles. Però el nou pla parla de “decreixement” al centre, la qual cosa ha inquietat el Gremi d’Hotels, que fins i tot va acusar l’alcaldessa d’intentar “demonitzar-los”. De moment, el pla només ha aconseguit frenar 33 hotels d’un total de 107 que havien demanat llicència. Un, la cadena Praktik, ja ha demandat l’Ajuntament.

El concurs de l’enllumenat públic ha obert un enfrontament

Grans inversors. Tan bon punt va arribar a l’Ajuntament, el nou equip va paralitzar el que havia de ser un dels projectes més emblemàtics de la ciutat: la transformació de l’antic edifici de Deutsche Bank en un hotel de gran luxe gestionat per la cadena Four Seasons, la qual cosa requeria una modificació del Pla General Metropolità. Colau s’hi va negar, per la qual cosa el fons KKH va decidir que en el seu lloc faria apartaments de luxe. Les traves burocràtiques també van fer que es parés l’hotel de luxe de la Torre Agbar. El conflicte va ser tal que els seus amos fins i tot van plantejar apagar les llums de l’immoble a l’estiu del 2015. Els inversors, especialment immobiliaris, asseguren que aquesta política espanta els nous projectes. Colau respon: “Els indicadors creixen”.

Entitats financeres. Procedent de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Colau va batallar des del principi pels pisos buits en mans de les entitats financeres i el banc dolent. En arribar al càrrec les va convocar totes per exigir-los la cessió d’habitatges i fins i tot les va amenaçar de no treballar amb elles si continuaven desnonant. En dues tandes, l’alcaldessa ha sancionat diverses entitats per tenir habitatges desocupats i no destinar-los al mercat de lloguer i ha fet públiques les multes. L’enfrontament va ser especialment dur amb el banc dolent, que malgrat resistir-se a lliurar pisos a Colau, finalment va claudicar i en va cedir 200.

Immobiliàries. L’alcaldessa va anunciar la creació d’un índex de referència per limitar el preu dels lloguers, que pugen cada any a un ritme de dos dígits. Portals com Idealista o Pisos.com van qualificar la proposta d’“intervencionista” i creuen que posa en risc la seguretat jurídica. Els API qüestionen que un índex per zones pugui reflectir la realitat, quan en una mateixa finca hi ha pisos amb valors de mercat molt dispars, i recorden que la mesura pot desincentivar els inversors a apostar pel lloguer.

Airbnb. El desacord entre l’equip de Colau i la plataforma té com a origen l’exigència del Consistori que Airbnb no inclogui pisos sense llicència per operar com a apartaments turístics. Barcelona és l’única ciutat del món que ha multat Airbnb. La setmana passada, l’empresa de Califòrnia va oferir un avançament: limitarà els anuncis sense llicència del districte de Ciutat Vella, el més pressionat pel turisme, a un per propietari. El regidor de Turisme va respondre: “És una aixecada de camisa”.

Els hotelers acusen el Consistori de demonitzar-los amb el seu nou pla

Restauradors. Colau va heretar l’ordenança de terrasses aprovada per CiU i el PP restrictiva i complexa. Si s’apliqués, suposaria eliminar milers de taules. El Gremi de Restauradors (4.400 locals tenen terrassa) ha demostrat que té un gran poder de mobilització i va aconseguir que Colau frenés la seva aplicació i estigui redactant un nou text que hauria d’entrar en vigor abans de l’estiu i que inclourà una pujada de taxes.

Comerciants. Els empresaris dels eixos turístics són els més bel·ligerants. Des d’associacions com Barcelona Oberta ataquen l’alcaldessa, a qui acusen de paralitzar l’activitat econòmica. Han criticat mesures com la reducció de dies de l’enllumenat de Nadal, la dels festius oberts o la reformulació de les activitats de la plaça de Catalunya durant les festes. També els negocis de lloguer de patinets elèctrics i segways van posar el crit al cel quan en plena temporada turística Colau els va prohibir circular en grup pel centre i les platges.

MÉS INFORMACIÓ