_
_
_
_
_

Rajoy prepara una bateria d’ofertes per reconduir la crisi catalana

La proposta està centrada en 45 reivindicacions pendents sobre infraestructures i altres competències autonòmiques

L'expresident català Artur Mas va ressuscitar dijous passat en una conferència a Madrid la idea d'una tercera via sobre el conflicte a Catalunya entre l'ultimàtum del referèndum nacionalista i l'immobilisme de l'Executiu central de Rajoy. Davant d’aquesta declaració, el president del Govern prepara una proposta política centrada en 45 reivindicacions pendents que tenen a veure amb infraestructures i més competències autonòmiques, i amb plans de rodalies pactats i nomenaments consensuats, per traslladar-l’hi a l'actual mandatari català, Carles Puigdemont, en un intent de reconduir la crisi.

Mariano Rajoy creua una porta a La Moncloa.
Mariano Rajoy creua una porta a La Moncloa.GERARD JULIEN (AFP)

L'equip de Mariano Rajoy vol saber, abans de tancar la cita pendent des de fa mesos amb Carles Puigdemont, si té alguna disposició a parlar d'una mica més que del referèndum d'autodeterminació. Volen obrir el ventall d'assumptes per tractar. A l'entorn del president espanyol s'assegura que Rajoy pretén aprofitar aquesta futura conversa per lliurar a Puigdemont un document amb un oferiment polític de fons, però sense cap referència a la consulta. Una proposta política centrada en les 45 reivindicacions pendents, que tenen a veure amb infraestructures i més competències, amb plans de rodalies pactats, amb nomenaments consensuats. I també amb una altra forma de fer política i de representar l'Estat a Catalunya, amb Consells de Ministres que podrien celebrar-se a Barcelona i fins i tot a amb extensions cap a la capital catalana de museus nacionals.

El ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, va qualificar l'endemà aquesta aportació com a interessant i va apostar per “sondejar” si es tractava d’una iniciativa seriosa. Però després va refredar al màxim la possibilitat que es pugui produir en breu una trobada bilateral entre Rajoy i l'actual president català, Carles Puigdemont, que La Moncloa entén ara com a inoportuna si el dirigent nacionalista l’aprofita per convertir-la en un dur i poc productiu duel de retrets. Va ser el que va passar en l'última recepció a La Moncloa amb Artur Mas.

Más información
Mas creu que l’Estat encara pot oferir una alternativa per a Catalunya
EDITORIAL | Una sortida per a Catalunya
El Govern sondejarà l’oferta de Mas per presentar un pla alternatiu

L'obsessió per la projecció exterior

Una de les prioritats de l'Executiu català, ara presidit per Carles Puigdemont (Junts pel Sí) ha estat la projecció de les seves reivindicacions i demandes a l'exterior i especialment dins de la Unió Europea, fins ara amb poc èxit.

El pressupost per la Conselleria d'Assumptes i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, que dirigeix Raül Romeva, té previst passar dels 35 milions d’euros del 2016 a 64 milions el 2017, segons les partides negociades amb la CUP. Els viatges i intents de contactes internacionals se succeeixen amb l'obertura de les anomenades ambaixades catalanes.

El Govern català no va acudir a la recent Conferència de Presidents al Senat, ni a cites subsegüents per començar a tractar el finançament autonòmic, encara que sí va enviar representants d'un altre nivell per abordar temes relacionats amb la dependència i, aquesta passada setmana, va enviar la directora general de Relacions Exteriors, Maria Badia, a la Conferència d'Assumptes Relacionats amb la Unió Europea (CARUE), que convoca, al Senat, el Govern i les comunitats i que no es reunia des del 2011.

Presència activa

El punt d'inflexió sobre l'auge de la deriva separatista a Catalunya i la inacció de l'Executiu central de Rajoy va tenir un moment simbòlic. Va ser al juny del 2013, durant la jornada inaugural dels Mundials de Natació a Barcelona. A la llotja no va haver-hi una representació estatal rellevant i Artur Mas, que era president de la Generalitat, va pronunciar unes paraules en anglès per presentar-se com a nació pròpia i puixant davant del món. La bandera i l'himne espanyol van ser xiulats. Mas també va ser xiulat al principi de la seva al·locució però després va aconseguir imposar el seu missatge sense contrapart. Aquesta ha estat la tònica durant anys en nombrosos esdeveniments, inauguracions, fires i exposicions muntades en diverses ciutats catalanes. El Govern evitava molestar amb la seva presència.

El passat 12 de febrer es va celebrar la final de la Copa de la Reina de bàsquet a Girona. Ni el president de la Diputació, Pere Vila, ni l'alcaldessa, Marta Madrenas, que va substituir al consistori gironí el també nacionalista Carles Puigdemont, s'esperaven l'assistència del nou delegat del Govern a Catalunya, el també gironí Enric Millo. Va acudir al lliurament de trofeus i va rebre una sonora xiulada entre esteladas. Millo s'ha plantat més vegades així, gairebé d'improvís, en altres actes similars, per a desconcert dels serveis de protocol d'institucions governades per nacionalistes. Ha engegat una ronda d'entrevistes amb els principals alcaldes catalans, que són també nacionalistes, i té una altra prevista amb els presidents de les Diputacions. Els argumenta que no vol pontejar la Generalitat, sinó que s'ofereix per treballar de forma conjunta en carpetes de reivindicacions pendents. Al principi, aquestes autoritats més locals també li parlaven de la necessitat del referèndum però ara comencen a tractar també de places i obres ferroviàries.

Els ministres de l'Executiu de Rajoy sempre han viatjat a Barcelona i altres ciutats catalanes, com recorda cada vegada que pot Ana Pastor, però sense cridar molt l'atenció. Mantenien cites i reunions, però més aviat discreets. Tot el contrari del que es pretén ara. Rajoy va arrabassar al novembre a la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, la funció de portaveu, però li va encomanar la tasca de ministra per a Catalunya encara que no amb aquest nom. Hi ha viatjat ja set vegades des que va ser designada, ha obert despatx propi a la Delegació del Govern, aquest dilluns tornarà amb tres activitats diferents (públiques i privades) i manté interlocució amb dirigents polítics, petits empresaris i líders mediàtics i d'opinió. Programes similars s'estan preparant amb sigil per a altres ministres, com el titular de Foment, Íñigo de la Serna, o el de Justícia, Rafael Catalá, i per descomptat amb la ministra catalana, Dolors Montserrat.

Foment de la divisió

Tot aquest pla complementa l'Operació diàleg, que es manté vigent i es considera obligatòria. La vicepresidenta i els ministres de Rajoy no només aviven el que poden les seves relacions amb consellers i dirigents polítics catalans sinó també al màxim nivell amb responsables de la gestora nacional del PSOE i amb la cúpula de Ciutadans. L'encàrrec de Rajoy estableix que el PSOE i Ciutadans han d'estar informats de cada pas, judicial i polític, que es prengui davant el desafiament separatista i també que es comparteixi l'anàlisi i tota la informació possible sobre la situació.

La reacció del Gabinet central no serà unilateral ni, en teoria, partidista. El foment de la divisió de l'independentisme, que en les últimes eleccions autonòmiques (setembre del 2015) va congregar un 47,8% dels vots, es busca completar amb el que s’anomena “eixamplament del vot no nacionalista”. El 2015 aquest conjunt de partits, entre els quals s'inclou En Comú Podem, va arribar al 51,7%. L'Executiu manega enquestes publicades a Catalunya que corroboren una certa aturada de la crescuda segregacionista.

El Govern, preparat per a un avançament electoral català

El Govern central considera que el panorama polític català està en un moment crític, amb una evident divisió de papers i d'interessos electorals entre el PDECat i ERC. L'Executiu de Rajoy creu que aquesta disputa, de la qual donen com a clar vencedor el republicà Oriol Junqueras davant de la caiguda en la irrellevància de l'antiga Convergència, pot beneficiar-los. La vista està posada en la pròxima cita electoral, que es preveu propera davant del presumible fracàs en la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, que no es permetrà. La primera idea del Govern de Rajoy, reflectida en papers interns, especulava amb una data de l'anhelada consulta separatista a Catalunya per a la primavera i després, passat l'estiu i coincidint amb la Diada de l'11 de setembre, la conseqüent campanya electoral plebiscitària. Ara hi ha dubtes perquè les discrepàncies entre l'antiga Convergéncia i ERC són cada dia més evidents. S'interpreta que les dues formacions han assumit que el referèndum no es produirà i s'intueix que poden caure en la temptació d'accelerar tot el procés.

L'Executiu central defensa que està preparat per a aquesta eventualitat i per a qualsevol resposta precipitada relacionada amb la consulta. Hi ha un extens protocol secret elaborat a aquest efecte. El Govern no treballa amb la idea que el PDECat i ERC vulguin muntar ara un simulacre de consulta amb urnes de cartró als col·legis electorals com aquell impugnat 9-N. Hi ha gairebé una desena de resolucions judicials produïdes des de llavors advertint d'aquesta il·legalitat. L'intent de referèndum s'aventura ara diferent (sense urnes físiques i més digital) però la seva desconnexió també està prevista.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Javier Casqueiro
Es corresponsal político de EL PAÍS, donde lleva más de 30 años especializado en este tipo de información con distintas responsabilidades. Fue corresponsal diplomático, vivió en Washington y Rabat, se encargó del área Nacional en Cuatro y CNN+. Y en la prehistoria trabajó seis años en La Voz de Galicia. Colabora en tertulias de radio y televisión.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_