_
_
_
_
_

L’oli d’oliva assoleix el preu màxim en una dècada

Una producció inferior a l'esperada, sumada al consum intern i les fortes exportacions, eleven el cost en origen

A punt de finalitzar la campanya olivarera d'enguany, els preus de l'oli d'oliva segueixen batent els seus propis rècords amb cotitzacions mitjanes en origen, que se situen ja en 3,8 euros el quilo per a un verge extra, 3,7 euros per a un verge i 3,6 euros per a un tipus llampant que necessita refinar-se per poder-se consumir. Es tracta de preus mitjans només similars als màxims de fa una dècada, i superiors fins i tot als de la crisi del 1995 —conseqüència llavors de la sequera—, quan els olis es van col·locar a 500 pessetes (3 euiros) per litre.

Camp d'oliveres al municipi d'Escañuela (Jaén).
Camp d'oliveres al municipi d'Escañuela (Jaén).EFE

El sector productor i de la indústria estimen que els preus es mantindran alts durant els pròxims mesos per una producció inferior a l'esperada, només d'1,3 milions de tones davant d'unes previsions inicials d'1,4 milions. Això es deu al descens de la collita a bona part dels països i a un increment mundial de la demanda. En el cas d'Espanya, aquesta situació es veurà igualment afavorida per l'existència d'uns estocs de només 242.000 tones, un 29% per sota de la mitjana de les quatre últimes campanyes, unes elevades exportacions i el sosteniment de la demanda interior.

Más información
Arriba a les Balears el bacteri que va arrasar un milió d'oliveres a Itàlia

Des del sector olivarer expliquen que el comportament a l'alça del mercat respon també a l'existència de pluges insuficients fins ara per posar a punt les oliveres de cara a la pròxima campanya. Una dada valorada molt positivament pel sector productor és que l'augment dels preus ha mantingut fort el ritme de l'exportació i ha sostingut la demanda interior, tot i que s'han acabat els escandalosos preus d'oferta, que van arribar en els últims mesos a 2,19 euros per litre.

Mercats emergents

En la campanya passada, amb els preus ja a l'alça, les exportacions es van mantenir elevades fins a gairebé les 900.000 tones, amb el sosteniment de les vendes als mercats tradicionals i l'increment en països emergents en la demanda d'oli com la Xina o el Japó, tot i que es perden posicions en d'altres, com Austràlia, per les campanyes locals a favor de la producció pròpia. En el mercat interior també es va produir una lleugera recuperació fins a superar les 500.000 tones.

En la campanya actual, segons les estimacions del Consell Oleícola Internacional, la producció esperada per a tots els països és d'entre 2,8 i 2,9 milions de tones, respecte als 3,15 milions de tones de la campanya anterior. Amb l'excepció de Turquia, on s'espera un augment de la producció de 143.000 a 177.000 tones i el Marroc, que es manté en 130.000 tones, tots els altres països baixen.

La collita espanyola passa d'1,4 a 1,3 milions de tones; Itàlia baixa de 470.000 a 330.000 tones, una xifra igual al que importa des d'Espanya; Grècia passa de 320.000 a 260.000, i Tunísia, de 140.000 a 100.000 tones, entre els productors més importants. Països emergents en la producció d'oli arriben amb xifres poc significatives, com Austràlia, amb 21.000 tones; l'Argentina, amb 25.000 tones; els Estats Units, amb menys de 20.000 tones —davant d'una demanda de més de 300.000 tones— o la Xina, amb només 5.000 tones en la campanya passada.

Conseqüències de l’especulació

La baixada de la producció dels països mediterranis és una de les claus que explica l'alça de l'oli, però no l'única. Carlos Jiménez, director d'Operacions del grup d'alimentació Acesur, present en 90 països, creu que la quantitat emmagatzemada i la producció actual és suficient per proveir la demanda d'Espanya (entre 40 i 45 milions de quilos al mes) i fins i tot les exportacions, que suposen entre 60 i 90 milions de quilos al mes, que van destinats a granel a Itàlia i als Estats Units, principalment, mentre la resta n'adquireix envasat.

El que ha passat perquè s'hagi registrat un augment tan elevat dels preus té a veure amb l'especulació. "El 50% de l'oli es compra per revendre. Només la meitat va directament del productor a l'envasador", explica Jiménez.

Amb aquest escenari econòmic, el productor s'està beneficiant d'un augment històric dels preus, però l'envasador "pateix", segons el directiu, que explica que un preu de 3,7 euros per quilo d'oli verge extra en origen suposa que arribi als supermercats a uns cinc euros per quilo. "Aquest preu és inassumible per als consumidors i les cadenes de distribució pressionen perquè s'abaixi. Així que l'envasador és qui acaba asfixiat en aquest entrepà", comenta Carlos Jiménez. El directiu del grup que comercialitza, entre d'altres, marques tan conegudes com Coosur o La Española, lamenta el "nul sentit de sector" dels especuladors, principalment en aquesta situació.

“Immensa preocupació” dels consumidors

Juan Moreno, president de la Unió de Consumidors d'Espanya a Andalusia, segueix l'augment de preus de l'oli amb una “immensa preocupació”. El primer efecte és que l'usuari, davant un alça inassumible, passi a barrejar o fins i tot a utilitzar altres greixos, més barats, però menys beneficiosos per a la salut i de pitjor qualitat.

“Davant d'una situació tan delicada de moltes famílies, que han perdut capacitat adquisitiva, els consumidors poden prescindir d'un consum que ha costat molt consolidar, però que pot enfonsar-se en una nit”, adverteix Moreno.

El representant dels consumidors també adverteix, com els envasadores, una tensió especulativa “artificial” que perjudica directament els comprador.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_