Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Una vacuna terapèutica que controla el VIH sense prendre antivirals

La combinació amb un fàrmac que fa aflorar el virus latent aconsegueix que un grup de malalts controli la infecció, encara que no l'elimina

Imatge microscòpica del virus del VIH.

Si alguna cosa dificulta l'eliminació del VIH és la capacitat del virus per integrar-se en el material genètic de les cèl·lules que infecta i no donar la cara. El seu talent per camuflar-se li complica la feina al sistema immunitari, incapaç de reconèixer aquestes cèl·lules infectades i eliminar-les. Per això, la investigació avança cap a una nova estratègia per combatre el VIH, l'anomenada kick and kill: es tracta de despertar l'enemic, fer-lo sortir del seu amagatall i matar-lo. Aquesta és la tàctica de guerra que han fet servir investigadors de l'Irsicaixa de Barcelona en el seu últim assaig clínic per combatre el VIH. Els científics han provat que la combinació d'una vacuna terapèutica amb un fàrmac que fa aflorar el virus amagat aconsegueix que un grup de pacients controlin el VIH sense necessitat de prendre la medicació antiviral. En el marc d'un assaig clínic, els metges van suspendre el tractament antiretroviral a un grup de 13 pacients i els van administrar la vacuna terapèutica i el fàrmac despertador. Els resultats van mostrar que cinc d'ells han estat capaços de controlar el virus durant més de quatre setmanes, el temps màxim que, segons la literatura científica, triga a rebotar el virus en l'organisme quan se suspèn la medicació antiviral. L'assaig clínic segueix en marxa i, encara que el virus no ha desaparegut del seu cos —i, per tant, no es pot dir que estiguin guarits—, els pacients fa entre cinc i 27 setmanes que controlen el VIH sense prendre tractament.

Els científics anomenen aquesta troballa "la prova de concepte", la demostració que les seves investigacions van pel bon camí. Però encara queda molt recorregut. Per començar, perquè la investigació i el resultat no són extrapolables a tota la població infectada amb VIH. L'estudi va arrencar amb 15 pacients, encara que els resultats preliminars són de 13 d'ells —un pacient no complia els requisits per suspendre el tractament amb seguretat i un altre encara està pendent de confirmar els resultats d'una prova per parar la medicació—. "La cohort d'aquest estudi són persones molt seleccionades, voluntaris detectats precoçment i que van començar el tractament també precoçment", puntualitza la doctora Beatriz Mothe, coordinadora de l'assaig. Es tracta de pacients amb infecció aguda, és a dir, que van ser diagnosticats i medicats abans dels sis mesos des que es va produir la transmissió. Segons els experts, aquest grup de pacients, els que tenen infecció aguda, només representen entre un 5% i un 10% dels infectats. Per aquest motiu no es pot extrapolar al conjunt de la població amb VIH. A més, tots ells havien participat en un estudi previ (el BCN01) durant el seu primer any de tractament en el qual se li van administrar ja dues dosis d'aquesta mateixa vacuna terapèutica. "En aquesta ocasió no se'ls va retirar el tractament antiviral però ens va permetre saber que aquestes vacunes eren segures i que provocaven la resposta immunològica que nosaltres volíem", agrega la investigadora.

Amb la cohort seleccionada, els investigadors van engegar el kick and kill actuant en dos fronts. Primer, a través de la vacuna terapèutica (dissenyada per investigadors de la Universitat d'Oxford), els metges van reforçar i reeducar el sistema immunològic per poder eliminar les cèl·lules infectades. "El que pretén aquesta vacuna és que l'exèrcit de limfòcits que combaten les cèl·lules infectades puguin reconèixer-les de forma eficaç i eliminar-les de forma efectiva", explica Mothe. El problema, no obstant això, són aquestes cèl·lules que estan infectades però amagades, que no es reprodueixen ni mostren el virus, i encara que el sistema immunològic estigui reforçat i llest per atacar, és incapaç de detectar-les. Aquest grup de cèl·lules infectades en estat latent —no es reprodueixen— és l'anomenat reservori viral, la causa per la qual el tractament antiretroviral no pot interrompre's mai. L'única forma de destruir aquest reservori és despertar aquestes cèl·lules adormides i obligar-les a mostrar-se amb el virus que amaguen, de manera que el sistema immunitari pugui reconèixer-les i eliminar-les.

Amb l'exèrcit immunològic ja reforçat a través de la vacuna terapèutica, els investigadors van fer servir el fàrmac, conegut pel seu ús com a tractament oncològic, per despertar aquestes cèl·lules infectades que romanen latents. "La Romidepsina [de la farmacèutica Celgene] és un quimioteràpic aprovat als Estats Units per a malalties hematològiques i ens interessava perquè hi havia estudis previs que demostraven que era capaç de reactivar el virus latent, el reservori", explica la coordinadora de l'estudi.

“La cohort d'aquest estudi són persones molt seleccionades, voluntaris detectats molt precoçment i que van començar el tractament també molt precoçment

Els investigadors van administrar una dosi de la vacuna abans de subministrar el fàrmac (per infusió en vena). Després, tres dosis de Romidepsina, una cada setmana. I finalment, una altra dosi de la vacuna. Vuit setmanes després del tractament, els facultatius van parar la medicació antiretroviral que tenien prescrita els pacients. Cinc dels voluntaris de l'assaig han aconseguit mantenir controlat el virus i superar el llindar de les quatre setmanes que marcava la literatura científica. Els altres set van haver de reiniciar el tractament quan es va detectar un rebot del virus. "Sembla que per primera vegada podem arribar a controlar el virus amb una vacuna terapèutica", sintetitza Mothe.
"No estan guarits"

Segons els investigadors, el reservorio viral d'aquests cinc pacients s'ha reduït respecte a l'inici del tractament, però han d'estudiar si aquesta baixada es deu "a la vacuna o als antivirals que han estat prenent els pacients", postil·la l'investigador d'Irsicaixa, Javier Martínez-Picat. Els pacients que controlen el virus (porten sense medicació 5, 13, 17, 20 i 27 setmanes respectivament) són, segons els investigadors, "controladors virals potencials". Els experts matisen, no obstant això, que no estan guarits. El virus roman en el seu organisme. "Les persones que controlen el virus no estan guarides. Ho controlen però tenen el virus detectable, però a molt baix nivell. Probablement el que fa la vacuna és controlar la reaparició de més quantitat de virus", apunta el doctor José Moltó, coordinador també de l'estudi. De fet, els investigadors expliquen que ja hi ha un petit percentatge de persones infectades (entre l'1% i el 2%) que són controladores naturals del virus per "el seu background genètic i la resposta immunològica que fan", i aquesta troballa pot ampliar el gruix d'aquest col·lectiu. "La nostra investigació va encaminada a evitar que els pacients hagin d'estar sota tractament la resta de la seva vida. Aquest estudi demostra que mitjançant una vacuna terapèutica podem reproduir aquest control en pacients que no tenen la sort de tenir aquest background genètic", postil·la Moltó.

Els científics posen l'accent també que els pacients de la cohort, en tenir infeccions agudes, disposaven d'un reservori viral baix, un extrem que ha influït en els resultats de l'estudi. "La sensació que tenim és que el fet que hagi funcionat en aquests cinc pacients és una combinació de poca quantitat de virus residual en el reservori i una resposta potent a la vacuna. Perquè sigui extrapolable a tothom necessitem que les persones que no tenen un reservori viral baix, que ho baixin i que les persones que no han respost bé a la vacuna, que ho facin o que la vacuna sigui més potent", assenyala Christian Brander, director científic de l'HIVACAT, el programa català per al desenvolupament d'una vacuna efectiva del VIH.

En qualsevol cas, els investigadors es mostren prudents i assenyalen que encara queden molts dubtes per respondre i línies d'investigació que explorar. Per començar perquè no saben si l'efecte controlador és definitiu o temporal. "No sabem si el virus rebotarà ni quant durarà", reconeix Mothe, que va presentar els resultats de l'assaig aquesta setmana en la Conferència de Retrovirus i Infeccions Oportunistes (CROI, en anglès) que se celebra a Seattle. Arribar als pacients amb infecció crònica és un altre dels reptes. "Pot ser que per a pacients amb infecció crònica fos necessària una tercera aresta afegint anticossos que neutralitzin o immunoglobulines modificades que complementin l'activitat de la vacuna i els fàrmacs despertadors. Controlar el virus és un gran pas, però el que perseguim és guarir-ho i necessitem una prova de concepte que impactem en els reservoris i els reduïm", sosté el doctor Bonaventura Clotet, director d'Irsicaixa.