_
_
_
_
_

Són legals les associacions de cànnabis?

Els clubs de consum col·lectiu de marihuana viuen en l’alegalitat, en una situació equiparable a l’exercici de la prostitució

Rebeca Carranco
Una planta de cànnabis.
Una planta de cànnabis.CORDON PRESS

Fa anys que es debat la legalització del consum de cànnabis a Espanya. Catalunya i el País Basc són dues de les comunitats que han tingut més pes tradicionalment en la batalla per a la legalització. El parlament català tramitarà una Iniciativa Legislativa Popular per regular-ne els clubs, el cultiu i la distribució. El parlament balear també estudia regular-ne el consum responsable. Navarra va aprovar una llei que en legalitzava el consum en els clubs, però està suspesa pel Tribunal Constitucional.

Más información
Els Mossos desmantellen la primera associació cannàbica de Catalunya
Els clubs de cànnabis a Girona: Un màxim de tres grams per persona i dia
Un fals club de cànnabis va a judici per vendre droga a menors

Què és una associació de cànnabis?

És una entitat sense ànim de lucre, on es consumeix marihuana, de manera compartida, amb finalitats terapèutiques o lúdiques entre els socis, que paguen una quota mensual. Per estar constituïda legalment, cal que estigui inscrita en el registre autonòmic d’associacions. Després cada municipi estableix unes normes bàsiques que han de complir, com la distància mínima de centres educatius o sortides adequades de fums, la insonorització o els horaris.

Quan neixen les primeres associacions de cànnabis?

Catalunya va ser una de les comunitats pioneres. El primer club de cànnabis que va demanar d’inscriure’s com a associació on es cultiva i es distribueix marihuana va ser el 2010 l’Associació Barcelonina de Cànnabis d’Autoconsum (ABCDA), ara desmantellada. Després de l’oposició inicial d’Interior, la Fiscalia va donar llum verda per constituir aquesta associació. Només a Catalunya hi ha 559 associacions inscrites (98 pendents d’aprovació).

Són legals les associacions de cànnabis?

Les associacions tenen empara legal, però el cultiu i el tràfic de la marihuana que es consumeix a l’interior viuen en una alegalitat que es podria equiparar a l’exercici de la prostitució. Les persones només poden consumir cànnabis a l’interior de l’associació i necessiten un carnet de soci, que només obtenen si són recomanats per un soci anterior. El Tribunal Suprem ha avalat les petites associacions, però ha posat límit a aquells grans clubs, amb centenars d’associats, ja que considera que es pot tractar de tràfic de drogues.

Poden conrear marihuana els membres de les associacions?

Les associacions tenen una junta directiva, amb un tresorer i un president, però no poden cultivar marihuana. Els clubs es basen en la cultura de l’autoconsum: cada soci té les seves plantes. Tampoc poden obtenir beneficis de les associacions. Tots els diners que genera l’associació han de revertir en el club. Moltes de les associacions de cànnabis constituïdes legalment i que compleixen el codi de bones pràctiques fins i tot paguen impostos a Hisenda.

Per què la policia actua contra les associacions de cànnabis?

En les últimes operacions policials, els investigadors han actuat contra algunes associacions que consideren que no compleixen els codis de bones pràctiques. Els acusen de traficar amb drogues, sota l’empara d’una associació constituïda formalment, però que en realitat busca cobertura per traficar i lucrar-se.

Amb quins problemes es troben les associacions de cànnabis?

Les federacions d’associacions de cànnabis demanen que una llei reguli la situació actual, en la qual els clubs es veuen desemparats, sense una normativa clara que els garanteixi que no tindran problemes amb la llei. En algunes zones, com el centre de Barcelona, neixen clubs que busquen guanyar els màxims diners possibles en el mínim temps possible. Alguns amb llicència, d’altres sense, capten turistes pels carrers i viuen d’això, fins que la policia acabi clausurant-los. Fins i tot ha nascut un negoci de compravenda de llicències a Barcelona, enfocat a inversors estrangers. La policia també ha detectat que el crim organitzat s’ha fixat en la marihuana i això ha degenerat en un augment de la violència relacionada amb el cultiu d’aquesta planta.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Rebeca Carranco
Reportera especializada en temas de seguridad y sucesos. Ha trabajado en las redacciones de Madrid, Málaga y Girona, y actualmente desempeña su trabajo en Barcelona. Como colaboradora, ha contado con secciones en la SER, TV3 y en Catalunya Ràdio. Ha sido premiada por la Asociación de Dones Periodistes por su tratamiento de la violencia machista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_