Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Cop policial contra els pioners dels clubs cannàbics de Catalunya

Un assessor municipal d'Urbanisme de Ciutadans està entre els sis detinguts que han ingressat a la presó

Ampliar foto
Un home fumant un porro.

Els Mossos d'Esquadra van informar aquest dijous de la detenció del líder de la primera associació que es va constituir com a club de cultiu i distribució de cànnabis a Catalunya: l'Associació Barcelonina Cannàbica d'Autoconsum (ABCDA). Aquesta associació es va postular al 2012 per cultivar marihuana a Rasquera (Ribera d’Ebre), un projecte que al final no va tirar endavant. El jutge va decretar el tancament de l'entitat i l'ingrés a la presó de 6 dels 12 detinguts en l'operació. Entre aquests es troba l'assessor d'Urbanisme de Ciutadans a Barcelona, Luis Ignacio R. G., i ex-conseller de districte en Nou Barris. L'ABCDA es va constituir en 2010 i va obrir així la veda per als clubs a Cataluña. Des de llavors, la Generalitat compta amb 559 associacions registrades (98 pendents d'aprovació).

El serbi Vojislav Djordjevic és el líder de la presumpta trama delictiva. Djordjevic va presidir l'ABCDA en 2012 i va fer d'interlocutor al seu moment amb l'alcalde de Rasquera, Bernet Pellisa, qui també va ser imputat al setembre de l'any passat en una altra operació dels Mossos, quan ja no era alcalde del municipi, pel cultiu de marihuana. En l'actualitat, Djordjevic no constava formalment en l'associació, on feien servir testaferros, segons els Mossos. “Jugaven al gat i al ratolí perquè no es sabés qui la portava”, va explicar aquest dijous el sotsinspector dels Mossos Joan Alfred Vives.

En el cas del càrrec de Ciutadans, els Mossos l'acusen de ser l'arquitecte de les diferents naus que van construir els detinguts per conrear marihuana, i poder assortir així a diverses associacions. Ciutadans el va cessar de les seves funcions la setmana passada en saber que havia estat detingut, va explicar un portaveu del grup municipal. Luis Ignacio R. està a la presó des de llavors, segons fonts policials. Abans d'assessor, va ser conseller de districte del partit taronja en Nou Barris. En 2011, també va ser president de l'ABCDA.

Els Mossos sospiten que els detinguts, després de no aconseguir la macroplantació a Rasquera, van engegar el cultiu en diverses naus (van arribar a controlar-ne set) per servir a 15 associacions cannàbiques. També exportaven a l'estranger, segons la policia catalana, que no va especificar a quins llocs.

L'organització es dedicava a més a constituir associacions i vendre el traspàs de la llicència a tercers, segons els Mossos. Vigilància Duanera, que també va participar en el cas, calcula que l'entitat va moure 1,1 milions en despeses en dos anys, i un altre mig milió en efectiu. Els clubs cannàbics no poden tenir, per estatuts, finalitats lucratives. El jutge va decretar també el tancament d'una altra associació (ACC) en el districte de Sant Martí.

La investigació de la policia catalana va arrencar al juny de 2016, després de la troballa d'una nau on es conreava marihuana. Vuit mesos després, el 7 de febrer, els Mossos escorcollen vuit pisos, cinc naus industrials i les dues associacions cannàbiques. En els escorcolls van trobar 5.000 plantes i més d'un miler de borses preparades per al tràfic de cànnabis i haixix. També tenien als domicilis 60.000 euros en efectius. Al tresorer d'ABCDA li van trobar 40.000 euros dividits en diversos sobres. Els acusats, de nacionalitat sèrbia, japonesa, bielorussa i espanyola, portaven un alt tren de vida, vivien en pisos de luxe i usaven vehicles d'alta gama, segons els Mossos.

Des de la seva creació, l'ABCDA va tenir problemes. El Departament d'Interior es va posicionar en contra de la seva inscripció en el registre d'associacions de Justícia. Però la Fiscalia es va pronunciar finalment a favor, i es van veure obligats a acceptar-la. Això va obrir el camí per a la regularització del consum de cànnabis a Catalunya, on les associacions viuen en un buit legal que podria equiparar-se a l'exercici de la prostitució. El Parlament va aprovar l'any passat debatre sobre la regulació dels clubs, el cultiu i la distribució de la marihuana.

Les associacions tenen un codi de bones pràctiques pactades amb la Generalitat, però en els últims anys la policia ha detectat, sobretot a Barcelona, alguns clubs que es constitueixen amb l'única finalitat de lucrar-se i que incompleixen amb la norma. Fins i tot hi ha webs que s'ofereixen d'intermediàries en la compravenda d'associacions per fins a 1,3 milions. La conflictivitat al voltant de la marihuana també ha crescut des que el crim organitzat ha vist un lucratiu negoci darrere d'aquesta droga.