Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

La campanya de Donald Trump va parlar amb l’espionatge rus

El diari 'The New York Times' assegura que diversos membres de la campanya del president van tenir contactes amb alts funcionaris d'espionatge del Kremlin

Donald Trump, la nit de la seva victòria electoral, a Nova York. REUTERS

Les relacions entre l'equip de Trump i el Kremlin segueixen aixecant polseguera i sospites. Membres de la campanya electoral de Donald Trump i altres assessors van mantenir repetits contactes amb agents d'intel·ligència russos durant l'any anterior a les eleccions presidencials, segons ha avançat aquesta matinada The New York Times citant quatre fonts anònimes de l'Administració. La notícia coincideix amb l'escàndol dels contactes opacs de Michael Flynn, fins ara conseller de Seguretat Nacional de Trump, amb un diplomàtic rus, episodi que ha fet que deixés el càrrec.


Segons el Times, les forces de seguretat i d'intel·ligència nord-americanes van interceptar les comunicacions de la investigació sobre el ciberespionatge durant les eleccions americanes, després de les quals van concloure que el Kremlin havia estat maniobrant per perjudicar la candidata demòcrata, Hillary Clinton, i afavorir l'arribada de Trump a la Casa Blanca.

Els investigadors nord-americans volien esbrinar si des de la mateixa campanya de l'empresari novaiorquès s'havia estat col·laborant en aquesta trama de ciberatacs, que Rússia ha negat en tot moment, i va ser llavors quan van aflorar aquests contactes, amb almenys quatre persones. Però les fonts del Times no han vist proves d'una col·laboració, com l'esmentada, per influir en els comicis. Les converses, a més, són diferents de les de Flynn.

Un dels assistents de Trump que suposadament va participar en aquestes converses va ser el cap de campanya, Paul Manafort, que precisament durant l'estiu va acabar dimitint perquè havia assessorat al president prorús d'Ucraïna, Víktor Ianukóvitx. Manafort ha negat les converses publicades pel Times aquesta matinada. Per part de Moscou, a més d'agents d'espionatges, en els contactes també hi havia membres del Govern.

Tant la dimissió de Flynn com la intercepció d'aquestes trucades arrenquen del cas de ciberespionatge que va marcar la recta final de la campanya electoral americana i de la presidència de Barack Obama. Els serveis d'intel·ligència van acusar formalment Vladímir Putin d'estar al darrere d'una trama per interferir en els comicis.

Entre altres accions, els acusaven d'estar al darrere del robatori de correus de l'equip de Clinton, després difosos per WikiLeaks, que deixaven malament els demòcrates: mostraven que la direcció del partit demòcrata afavoria Clinton davant del seu rival, Bernie Sanders, durant les primàries, o posaven de relleu la proximitat de la candidata amb Wall Street, una de les qüestions que perjudicava electoralment l'exsecretària d'Estat.

Quan les conclusions de la Intel·ligència dels Estats Units van ser fermes i públiques, a finals de desembre, Obama va imposar dures sancions contra Rússia que van incloure l'expulsió de 35 diplomàtics. És aleshores quan Michael Flynn, general retirat que Trump havia escollit com a conseller de Seguretat Nacional, va mantenir contactes amb l'ambaixador rus a Washington, Serguei Kislyak, i van tractar l'assumpte de les sancions. Encara faltaven tres setmanes perquè Trump assumís de manera efectiva la presidència, el 20 de gener.

L'FBI va interrogar Flynn, un militar proper al Kremlin i agitador de falses notícies contra Clinton, per aquests contactes. Quan la setmana passada van transcendir, el general va negar que s'haguessin abordat les sancions, però després va rectificar. Aquesta falta de transparència és el que, segons la Casa Blanca, ha provocat la seva caiguda, tot i que Trump en va tenir coneixement fa setmanes i no va ser fins dilluns, quan el cas ja havia fet córrer rius de tinta, que li va demanar la dimissió.

Els vincles entre membres de l'equip de Trump i el Kremlin coincideixen a afirmar que el mateix president nord-americà ha mostrat simpaties amb el mandatari rus. Aquesta proximitat xoca amb la conclusió de la Intel·ligència dels EUA sobre la ingerència de Moscou en les eleccions. També suposa una sacsejada —una més— en les posicions de la base més tradicional del Partit Republicà, sempre recelosa de Rússia, sempre amb el fantasma de la Guerra Freda rondant-li pel cap.

MÉS INFORMACIÓ