_
_
_
_
_

Futur sota sospita al Camp Nou

La sort del Barça depèn de dues figures, Messi i Luis Enrique, que encara no han decidit si continuaran

Ramon Besa
Luis enrique es lamenta durant el partit davant el PSG.
Luis enrique es lamenta durant el partit davant el PSG.Christian Hartmann (REUTERS)

L'estrepitosa derrota del Barça a París no tindrà seqüeles immediates per més que el resultat i el joc conviden a intervenir de manera decidida al Camp Nou. Encara que els símptomes de l'equip són molt preocupants, queda per jugar el partit de tornada, així que anticipar esdeveniments seria una falta de respecte, sobretot a Messi, fins i tot amb un marcador que cap equip ha remuntat a Europa: 4-0. El futur del Barça, al cap i a la fi, depèn de dues figures que encara no és segur que continuïn: un és el mateix Messi, que acaba contracte el 2018, igual que el capità Iniesta, i l'altre és Luis Enrique. L'entrenador tampoc s'ha pronunciat tot i que el seu vincle laboral expira el 30 de juny.

La directiva no pensa entrar de moment en l'assumpte, confosa com se sent pel partit del Parc dels Prínceps. “Ara toca reflexionar i recuperar-se per preparar els dos propers partits de Lliga contra el Leganés i l'Atlètic”, afirmen fonts properes a la junta del Barça. “Cal veure la tendència de l'equip després de la sorpresa que va suposar el partit de París perquè semblava haver-se asserenat amb la victòria contra l'Alabès”. “A excepció de decidir si contractem o no un lateral”, van assenyalar, “no és el moment de prendre decisions ni tampoc de forçar situacions o fer determinats requeriments”, com el de preguntar a Luis Enrique sobre el seu futur. “Esperarem. No tenim pressa”, insisteixen al club.

Asseguren en el consell que el tècnic no els ha dit res, contràriament als que donen a entendre que difícilment seguirà, i, d'altra banda, estan convençuts que aconseguiran que Messi renovi. La continuïtat del 10 seria la millor notícia per combatre la pitjor crisi dels últims anys que es pot obrir al Camp Nou. Els silencis del 10 són inescrutables i, per tant, se suposa que per renovar demana els diners que creu just, un equip guanyador i s'entén també que se li consultarà sobre l'entrenador, sigui o no Luis Enrique. La sensació és que tècnic i jugador decidiran pel seu compte, perquè no s'adverteix cap figura del club amb prou lideratge i autoritat per intervenir, ni tan sols el president Josep Maria Bartomeu, que ha assumit el cas Messi.

La millor plantilla

Luis Enrique va sortir mal parat de París. No va encertar l'alineació —van jugar futbolistes que no estaven en forma—, va gestionar el partit de mala manera —sempre va anar a remolc d'Emery— i no va saber corregir problemes estructurals —Sergi Roberto no és lateral, sinó migcampista— tot i que a l'estiu va assegurar que tenia la millor plantilla des que era entrenador del Barça. Fins i tot els jugadors van expressar la seva sorpresa pel pla del partit: “Ho hem tingut en cap moment les coses clares”, va afirmar Iniesta. “Ens han superat tàcticament”, va afegir Busquets.

Vuitens de la Champions

Dimarts

PSG, 4-Barça, 0. (Tornada: 8 març).

Benfica, 1-Dortmund, 0. (8 març).

DImecres

R. Madrid, 3-Nàpols, 1 (7 març).

Bayern, 5-Arsenal, 1 (7 març).

21 de febrer

Bayer Leverkusen-Atlético (15 març).

M. City- Mònaco (15 març).

22 de febrer

Porto-Juventus (14 març).

Sevilla-Leicester (14 març).

Molt descentrat en la seva intervenció a TV3, el tècnic blaugrana es va sentir sota sospita, especialment exigit en els partits de la Champions, on els errors penalitzen, impossibles de corregir com a la Lliga. El Barça ha perdut contra el City i contra el PSG, rivals entrenats per Guardiola i Emery, respectivament, que coneixen molt bé Luis Enrique. L'asturià va trobar en el trident la fórmula de fer evolucionar l'equip de migcampistes construït per Guardiola. El dubte és si la solució de Luis Enrique ja no té més recorregut i s'imposa un pas més enllà per reactivar una plantilla inconsistent i irregular, desangelada i mansa al Parc dels Prínceps, gens solidària, trencada pel PSG.

El virtuosisme blaugrana sempre s'ha mesurat a partir de la velocitat de la pilota —o de vegades dels jugadors— i de la pressió, dues virtuts que es vinculaven tant a Guardiola com a Luis Enrique. Lucho, no obstant això, es va mostrar tan desgastat com els seus jugadors en l'anada dels vuitens de final de la Lliga de Campions. El cansament juga en contra de la continuïtat de Luis Enrique, capcot perquè per un dia el seu grup no va ser competitiu, no va tenir amor propi ni rebel·lia i tampoc va comptar amb l'empara del resultat, que sí que va ser conseqüent amb el pletòric partit del PSG.

Encara que el partit tindrà conseqüències, ara s'imposa una treva al Camp Nou. “Cal digerir el que va passar a París, i actuar amb serenitat”, insisteixen des de la directiva, conscients de la situació de precarietat del Camp Nou. Assegurada la final de Copa, el Barça vol sobreviure a la Lliga mentre espera el partit de tornada contra el PSG. La remuntada sembla avui una falsa esperança, mal alimentada per Luis Enrique, que va parlar de la necessitat d'una machada, un terme que mai s'ha associat precisament a la figura de Messi, sant i senya del Barça, un equip que semblava que estava de tornada de tot quan les apostes el feien favorit a la Champions.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_