_
_
_
_
_

Com serà la selectivitat el 2017?

L'assignatura pròpia de la modalitat de cada batxillerat triada en la fase general també servirà per apujar nota en la fase específica

Jessica Mouzo
Alumnes de batxillerat se sotmeten a l'examen de català de selectivitat el 2015.
Alumnes de batxillerat se sotmeten a l'examen de català de selectivitat el 2015.Albert Garcia

Encara falten quatre mesos per als exàmens de selectivitat però alguns canvis en la prova d'accés a la universitat (PAU) anunciats per la Generalitat han molestat l'alumnat preuniversitari. Fins i tot han obert una petició a la plataforma change.org per exigir “que no es canviïn les regles de joc al final de la partida”. La demanda, sota el títol “Ens juguem el futur: no als canvis d'última hora a les PAU 2017”, compta amb més de 17.700 signatures.

Encara que l'estructura de les PAU es manté, en essència, com les anteriors convocatòries i els canvis que preveia la LOMCE han caigut en sac foradat, sí és cert que hi ha una sèrie de variacions pel que fa als exàmens d'anys anteriors.

Más información
La Selectivitat seguirà acceptant els diacrítics en català

La selectivitat seguirà estructurada en dues parts. La fase general és obligatòria per a tots els alumnes, està formada per cinc exàmens i la mitjana de totes aquestes matèries sumarà una nota màxima de 10 punts. La fase específica és voluntària, per apujar nota, i els alumnes poden seleccionar, entre 20 matèries, fins a tres assignatures per examinar-se. Els correctors tindran en compte per a la nota final de selectivitat les dues matèries amb la nota més alta (cadascuna pot sumar dos punts addicionals). Un examen perfecte constaria, per tant, de 10 punts de la fase general i quatre més de la part específica. Una nota de 14 és la màxima qualificació de la selectivitat.

No obstant això, els canvis a les PAU 2017 són els següents:

Elecció de matèries troncals. A la part general, els alumnes s'examinen de quatre matèries comunes –llengua castellana, català, la primera llengua estrangera (anglès, alemany, francès o italià), i història o història de la filosofia (a triar una de les dues)– i d'una altra assignatura troncal. El primer canvi és, precisament, en aquesta matèria troncal: fins a l'any passat, els alumnes podien escollir entre una vintena d'assignatures per examinar-se. No obstant això, aquest any, per complir una ordre ministerial, la secretària d'Universitats va limitar l'oferta a quatre matèries, una pròpia de cada modalitat de batxillerat. Així, a més de les quatre matèries comunes, els alumnes han de decidir, independentment del batxillerat que hagin cursat, si examinar-se de matemàtiques, matemàtiques aplicades a les ciències socials, llatí, història i fonaments de l'art (o història de l'art, segons la nomenclatura de cada centre).

La petició de change.org sorgeix precisament d'aquesta modificació, doncs els alumnes consideren que es poden veure perjudicats en limitar la selecció de matèries troncals de les quals examinar-se en aquesta part general. Molts estudiants preveien triar qualsevol altra assignatura de les 20 disponibles fins a l'any passat i deixar la pròpia de la modalitat del seu batxillerat, que solen portar més preparada, per examinar-se en la part específica perquè en la part específica pondera més (fins a dos punts). Per exemple, un alumne del batxillerat de ciències socials, podia decidir examinar-se de la matèria de geografia en la part general i guardar-se l'assignatura de matemàtiques aplicades a les ciències socials, obligatòria en el seu batxillerat, per presentar-se en la part específica.

Davant de l'al·luvió de crítiques, Universitats va llançar una circular als instituts per calmar els ànims i explicar una modificació en les ponderacions que, malgrat la reducció de matèries a triar en la part general, beneficia els alumnes.

Ponderacions. Universitats ha explicat en una circular als centres un canvi tècnic a l'hora de ponderar les assignatures en la fase específica i en la general. L'assignatura de la discòrdia, aquella pròpia de la modalitat de batxillerat que els alumnes hauran de triar per examinar-se en la fase general, també explicarà per pujar nota en la fase específica. Per exemple, si un alumne de ciències es presenta a matemàtiques en la fase general, la nota d'aquesta matèria ponderarà tant en la part general com en l'específica sense necessitat que torni a repetir l'examen. L'única exigència perquè aquesta assignatura ponderi també en la fase específica és que la nota d'aquesta matèria en la fase general sigui superior a 5.

Així, encara que la part específica és voluntària, aquest any tots els alumnes que treguin més d'un 5 en l'assignatura pròpia de la modalitat seleccionada en la fase general tindran, de facto, una nota addicional també en la part específica que els permetrà pujar nota.

Doble correcció en català. A causa dels canvis ortogràfics (els accents diacrítics, per exemple) executats fa uns mesos per l'Institut de Estudios Catalanes (IEC), Universitats va avançar que les pautes de correcció de l'examen de català i de les proves que es realitzin en aquesta llengua donaran per vàlid tant l'ús de la norma antiga com el de la nova. A més, a causa de la nova normativa, l'examen de català serà sotmès a una doble correcció per donar totes les garanties a l'alumnat. La moratòria es perllongarà durant els propers quatre anys.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_