Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Fernández Ordóñez, imputat per la sortida a Borsa de Bankia

La sala penal revoca la decisió d’Andreu de no investigar l’exgovernador del Banc d’Espanya i Julio Segura, expresident de la CNMV

L'exgovernador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez.

La sala penal de l’Audiència Nacional ha ordenat aquest dilluns al jutge Fernando Andreu que citi a declarar com a investigats –l’antiga figura d’imputats– els responsables del Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que tenien sota la seva competència la supervisió de BFA-Bankia en el moment de la seva constitució i posterior sortida a Borsa. Entre els nous imputats en la causa hi figuren l’exgovernador del Banc d’Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez i l’expresident de la CNMV, Julio Segura. També haurà de ser citat com a investigat Fernando Restoy, número dos de la CNMV en el moment de la sortida a Borsa i sotsgovernador del Banc d’Espanya fins al passat 4 de gener.

La interlocutòria –resolució raonada– revoca la decisió del novembre passat pel mateix jutge Andreu de no investigar la cúpula de l’organisme regulador. Segons la secció tercera de la sala penal, Fernández Ordóñez i Segura van autoritzar la sortida a Borsa de BFA-Bankia “malgrat els reiterats advertiments de l’equip d’inspecció del Banc d’Espanya de la inviabilitat del grup”. També van donar llum verda a l’operació malgrat els avisos que “la solució de la sortida a Borsa suposava un greu perjudici per a accionistes, preferentistes i contribuents, estimat en uns 15.000 milions d’euros”.

La imputació de Fernández Ordóñez i Segura es produeix després que s’incorporin a la causa quatre correus interns de l’inspector del Banc d’Espanya José Antonio Casaus en els quals els inspectors alertaven els seus superiors de la inviabilitat de la sortida a Borsa a través d’un sistema de doble banc per reflotar Bankia. “El contingut complet de tals correus electrònics no deixa lloc a dubtes sobre l’expressa, prèvia i contundent informació que la direcció del Banc d’Espanya va tenir, tempestivament, sobre la inviabilitat del grup i la fal·làcia dels resultats presentats” considera el tribunal presidit per Antonio Díaz Delgado. A més de Fernández Ordóñez i Segura, la sala ha acordat que se citi també com a investigats els responsables del Banc d’Espanya Pedro Comín, Mariano Herrera García-Cantauri, Pedro González, Jerónimo Martínez Tello i Javier Arístegui.

Indicis i informes múltiples

El tribunal creu que en el cas dels nous imputats existeixen “indicis múltiples, bastants i concurrents de criminalitat”. A més dels correus, la secció tercera té en compte altres informes ja presents en la causa en els quals els inspectors del Banc d’Espanya ja donen compte de “greus i reiterades irregularitats” en la gestió de l’antiga Caja Madrid i en el qual es denunciaven les “excessivament generoses polítiques retributives i de prejubilacions” a l’entitat. Aquests informes també alertaven de la inviabilitat de la integració de les caixes sobre les quals es va fundar Bankia. A més, es té en compte els informes dels perits d’auxili judicial designats pel Banc d’Espanya, que en un informe al jutge Andreu sostenien que el fullet de sortida a Borsa de Bankia era fraudulent.

El passat 22 de novembre el fiscal Anticorrupció Alejandro Luzón es va oposar a imputar Fernández Ordóñez, Restoy, Segura i Comín en el cas Bankia. La sala penal, no obstant això, els admet ara parcialment el recurs de la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC) contra la interlocutòria del jutge instructor Fernando Andreu que va rebutjar la pràctica d’una sèrie de diligències sol·licitades en el marc de la investigació per la sortida a Borsa de l’entitat financera.

La interlocutòria considera procedent la petició dels recurrents de cridar a declarar els responsables d’ambdues entitats, que tenien sota la seva competència la supervisió de BFA-Bankia en el moment de la seva constitució i sortida a Borsa i que, segons aquells, la van autoritzar “malgrat els reiterats advertiments de l’equip d’inspecció del Banc d’Espanya de la inviabilitat del grup i que la solució de sortida a Borsa no havia de ser aprovada, ja que suposava un greu perjudici per a accionistes, preferentistes i contribuents (estimat en uns 15.000 milions d’euros)”.

La sala analitza la testifical i els correus electrònics aportats a la causa per José Antonio Casaus i qualifica de “raonable” i “raonada” la pretensió de la CIC sobre la base de l’existència en aquest procediment d’indicis “múltiples, bastants i concurrents de criminalitat respecte dels responsables del Banc d’Espanya i la CNMV quant a garants i indicatius de la corresponsabilitat de tots dos en els fets investigats”.

Una interpretació més àmplia

Els jutges consideren també que en la fase actual de la instrucció, tal com sostenen els recurrents, no és el moment processal per circumscriure l’àmbit del procediment a una determinada qualificació jurídica dels fets, com ha realitzat l’instructor, sinó que no procedeix fins que finalitzi la investigació.

La sala rebutja la sol·licitud que s’oficiï al Banc d’Espanya perquè aporti tots els correus electrònics remesos i rebuts des de la seva direcció corporativa entre José Antonio Casaus i Pedro Comín, per tractar-se d’una diligència “manifestament excessiva”.