Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Un jutge anul·la l’adhesió de l’Ajuntament de Reus a l’AMI

L'Associació de Municipis Independentistes recorrerà una decisió que titlla de "política"

Manifestació de la Diada celebrada l'11 de setembre del 2015. AFP

El titular del jutjat contenciós-administratiu número 1 de Tarragona ha anul·lat l'acord del ple de l'Ajuntament de Reus conforme s'adheria a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). L'adhesió va ser denunciada al jutjat per Societat Civil Catalana, que va demanar a quatre dels seus associats —alguns dels quals regidors de Ciutadans— que es personessin en l'escrit en tenir dubtes de la seva legitimitat per fer el pas. La sentència declara no conforme a dret l'acord plenari i el pagament de la quota a aquesta entitat. Aquesta és la primera decisió judicial que declara nul·la l'adhesió d'un Consistori a la citada entitat.

L'AMI ha emès un comunicat en el qual anuncia que presentarà un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en al·legar que és una sentència "absolutament política, sense cap raonament jurídic" perquè, entre d'altres coses, "no s'entén que un jutge contenciós-administratiu sentenciï que la independència de Catalunya "és inconstitucional" a més de qüestionar la legalitat de l'AMI. L'entitat recorda que el jutge ja ha dictat sentències en contra de tres casos del pagament de quotes davant del criteri exposat per altres magistrats en 13 casos.

Aquest és la primera sentència que anul·la l'adhesió d'un Consistori a l'AMI

L'Advocacia de l'Estat ha presentat més de 400 litigis contra Consistoris per qüestions independentistes i, en el cas de l'AMI, s'havia limitat a recórrer el pagament però sense discutir l'existència de l'associació, reconeguda en el registre d'entitats de la Generalitat en virtut de les seves competències. Societat Civil Catalana, no obstant això, ha fet un pas més i aquesta nit ha mostrat la seva satisfacció per la decisió del jutge que els ha donat la raó. El magistrat al·lega que els Ajuntaments han d'ajustar-se al seu marc competencial en benefici d'un interès comú i complir amb l'ordenament jurídic de la Constitució que apel·la a la indivisibilitat d'Espanya.

"L'AMI hauria de ser declarada il·legal o autodissoldre's", afirma Domingo, de Societat Civil, impulsora de la denúncia

El jutge, que condemna l'Ajuntament de Reus a assumir les despeses judicials, que ascendeixen a 300 euros, considera que el dret d'associació "reconegut a les persones físiques" té per a les administracions "un límit teleològic: només és possible per exercir les seves competències o tasques d'interès comú". "Sent evident que la independència de Catalunya no entra dins de les competències dels ens municipals ni supramunicipals", la sentència considera que no entra "dins de l'interès comú" l'adhesió a l'AMI. El magistrat exposa que és habitual que els "representants polítics poden utilitzar les institucions de les quals formen part per expressar la seva pròpia posició política". No obstant això, "excedeix i desborda clarament l'àmbit de la llibertat d'expressió i d'acció política" el fet de "disposar recursos públics per dur a terme finalitats contràries a l'ordenament jurídic, en els termes en els quals avui existeix".

 "Aquesta sentència implica que l'AMI hauria d'autodissoldre's", assenyala José Domingo, membre de l'associació. El vicepresident de l'entitat sosté que l'AMI hauria de ser declarada il·legal perquè persegueix un objecte que ho és i es nodreix amb erari públic i els seus socis són Ajuntaments.Societat Civil ha presentat recursos similars contra les decisions dels Ajuntaments de Terrassa, Castelldefels i les Diputacions de Tarragona i Barcelona.