Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
CRÒNICA

Messi, Gila i el lampista es colen al 9-N

El fiscal i els advocats de Mas, Ortega i Rigau afronten amb ironia i humor l'última sessió del judici

Irene Rigau entra al TJSC pel judici al referèndum del 9-N.
Irene Rigau entra al TJSC pel judici al referèndum del 9-N.

Quina estranya connexió uneix Gila, Messi i un lampista? Que tots ells caben en el judici del 9-N. L'última jornada del procés contra Artur Mas –una jornada vibrant, a estones, incòmoda, potser la més determinant per a la sentència– ha ofert, també, moments memorables. Potser són les ganes d'acabar o tal vegada és que l'humor és una vàlvula per alleujar la tensió acumulada. El cas és que les parts han estat inspirades. I han deixat perles dignes d’El club de la comedia.

Emilio Sánchez Ulled, fiscal de capçalera del 9-N, però també fiscal anticorrupció, ha abordat el seu moment còmic des d'on acostuma a fer-ho: la ironia mordaç, allà on voreja amb el sarcasme. Ja havia ensenyat la poteta el dia abans, quan va preguntar a una tímida voluntària de Girona com s'ordenaven els votants als instituts que van servir com a centres de votació. “Hi havia cognoms? De Mas Gavarró a Sánchez Ulled, per exemple?”, va bromejar. A la jove li va arrencar un somriure.

El fiscal tenia reservat aquest divendres un paper protagonista. Era el seu moment. I no l’ha desaprofitat. A més de convertir-se en tema del moment a Twitter –compte, només a Barcelona– per recriminar a Mas que el seu judici també és part del sistema democràtic, Sánchez Ulled ha tingut temps per retre homenatge a un clàssic de l'humor. “Vostès em perdonaran, però és que sembla del Gila. Algú ha organitzat alguna cosa”, ha dit sobre el fet que ningú, al Govern català, semblava estar al cas d'una consulta que havia quedat (ell no ho creu, de nou, la ironia) en mans de voluntaris.

El fiscal tenia reservat aquest divendres un paper protagonista

No han caminat a la saga els advocats de la defensa, tots penalistes, tots veterans. També era el seu moment. I tampoc l’han desaprofitat. En la més pura línia sanchezullediana, Javier Melero (Mas) ha lamentat que no hagi comparegut com a testimoni en el judici Mariano Rajoy, un “senyor cervantí” (riures) amb grans dots per a l'oratòria (més riures).

Mentre Melero es deixava portar per la nostàlgia recordant la perduda “entesa entre els pobles d'Espanya” (no se sap què opina l'independentista Mas sobre aquest tema), Rafael Entrena (Joana Ortega) ha baixat a una arena que coneix bé: el camp de futbol. Ha dit que Sánchez Ulled és com “el Messi de la Fiscalia”, per renegar després dels colors blaugranes (Entrena va ser directiu de l’Espanyol) i concloure que, amb l'astre argentí o sense ell, les defenses mantenien les seves posicions: “La Fiscalia ha tingut un bon regateig, però no ha marcat cap gol”.

Jordi Pina (aquest, sí, culer convençut) ha recollit la metàfora futbolística (li és igual, diu, guanyar “de penal o per golejada”, mentre absolguin Irene Rigau) per llançar-se a un discurs arravatat. L'humor de Pina té una pàtina d'ironia, però resulta més franc, més directe i desperta més la riallada que el simple somriure. El penalista ha intentat portar a l'absurd l'acusació de “prevaricació per omissió” que el fiscal atribueix a Rigau com a “cooperadora necessària. “M'ho arriben a preguntar a Dret... i avui seria lampista”.