Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Els vetlladors del 9-N

Jubilats, estudiants, aturats i autònoms es mobilitzen sota el lema 'Ens jutgen a tots'

Un aspecte de la concentració de suport a Mas, Ortega i Rigau. EL PAÍS

Rosa Guallar, de 47 anys, aquest dilluns estava asseguda a terra, amb la seva motxilla, al passeig de Lluís Companys, recolzada en un fanal, amb una estelada amb pal i molt concentrada amb els auriculars posats. Feia pocs minuts que Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau havien travessat les portes del Palau del Tribunal Superior de Justícia i la gent es començava a dispersar. No era l'única persona pendent de la ràdio. Vestits amb samarretes, jerseis, capes o gorres amb quatre barres, milers de persones van romandre dues hores escoltant atentament l'interrogatori dels tres encausats. Catalunya Ràdio va facilitar la missió en retransmetre el judici en directe a través d'una megafonia potentíssima.

Voluntària a Cerdanyola durant el 9-N, Guallar, treballadora social a l'atur, s'havia llevat a les 5.45 del matí per agafar l'autocar de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) fins a Barcelona. "He vingut perquè dono suport de forma permanent a aquest procés. Aquest judici en si és una injustícia i paradoxalment som davant del seu Palau. La força de la gent no la podran aturar. Ningú no es quedarà quiet", diu explicant que li és indiferent si el referèndum és unilateral. Guallar està tranquil·la, però també hi ha qui no amaga que, just abans que Mas comenci a declarar, li comencen a entrar els nervis. D'altres, van passar la nit a Barcelona per estar a primera hora esperant la comitiva a primera línia. Com Montserrat Díaz, jubilada, que a les 7.30 del matí suportava el fred. "He vingut del Pallars només per manifestar-me", explicava. 

L'acompanyant de Ximo Campos, de 70 anys, jubilat, que s'havia dedicat al món de les finances, prefereix no parlar. Però ell reflexiona i afirma que aquest procés és irreversible perquè ni el Govern central ni la Generalitat poden fer marxa enrere. "Han estat molt maldestres", diu aquest valencià en al·lusió al que considera poca cintura del Govern de Madrid, que creu que contribueix amb la seva posició a donar ales al procés sobiranista. "No sé què perdrem si som independents, però si perdem el referèndum, això serà com Felip V: ens arrasaran", diu convençut.

Aquest judici en si és ja una injustícia. A la gent no la podran aturar", afirma una treballadora social que va ser voluntària el 9-N

L'ANC va fer una crida als funcionaris perquè demanessin festa dilluns. En la manifestació hi havia molta gent gran, però també hi havia estudiants, aturats, funcionaris i autònoms. I també d'altres que han esgarrapat alguna hora de la feina per veure almenys passar la comitiva fins al tribunal. "El meu fill ha passat ara per fer una foto i el meu cunyat s'ha inventat una gestió", explica un manifestant.

No se sentia des de la sala, però els manifestants han esbroncat les dues vegades que el president del tribunal ha interromput Mas

No hi han faltat funcionaris, com Eva Solichero, de 49 anys, de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, que es va demanar un dia d'assumptes propis. "No he tingut cap problema per fer-ho. No soc l'única perquè m'he trobat companys", assenyala al costat de la seva mare, Marta Soler, de 73 anys, jubilada, exprofessora d'idiomes. Juntes han seguit emocionades la comitiva al Born, i diu: "Hem vingut per donar suport al president Mas". “Aquest judici és una pantomima i una il·legalitat per part d'Espanya", diu sense embuts Genis Pratdesaba, 48 anys, de Santa Eugènia de Berga, amb un barret negre estampat amb l'estelada. No va tenir problemes per escapar-se del seu lloc de treball perquè està emprat en el sector de l'alimentació i ha de lliurar les comandes els divendres.

“I abans de ser un esclau camuflat de federal vull un pobre independent just i normal”,  deia la lletra d'un tema del cançoner de l’ANC

Sota el lema "Love democracy", l'ANC volia que els secessionistes sentissin la causa com a pròpia i com una reivindicació del principi democràtic, i l'estratègia va funcionar. Els cants a favor de la independència i clàssics com La Santa Espina o les populars Abril 74 o l'Estaca s'han conjugat amb els lemes a favor del referèndum –"Volem votar, volem votar"– o apel·lacions directes a la democràcia. També hi ha hagut espai per a noves cançons, per exemple, Com fer una truita, en clara al·lusió a l'interrogatori practicat a l'Audiència Nacional al regidor de la  CUP a Vic, Joan Coma. "Democràcia, dignitat, drets 9-N; 6F", es llegia en una galleda de cartró enganxada a un masteler que duia un manifestant. O pancartes amb la imatge de Lluís Companys amb la frase "prou judicis". Després de mitja hora d'aturada –entre les 9.30 i les 9.55–, que ha provocat l'overbooking a les cafeteries de la zona, que han fet l'agost, el silenci s'ha imposat al passeig per escoltar Mas. Lluís Llach, diputat de Junts pel Sí, no ha parat d'accedir a ser fotografiat i de signar autògrafs.

Els manifestants no han cessat si es fes fotografies i demanar autògrafs a Lluis Llach 

No se sentia des de l'interior de la sala, però els manifestants han llançat una forta esbroncada les dues vegades que el president del tribunal ha interromput la declaració de l'expresident. O han aplaudit amb força quan s'ha fet al·lusió al fet que el 9-N va ser possible gràcies als voluntaris. O quan el vent ha fet caure del masteler del Palau la bandera espanyola. I han xiulat quan l'han tornat a hissar. "Sortiran a dir alguna cosa? Ho sabeu?", preguntaven alguns manifestants als periodistes després que s'aixequés la sessió. Els minuts d'espera a la sortida del trio d'encausats s'ha amenitzat amb noves cançons d'un cançoner que ha repartit l'ANC com La Santa Espina, Els segadors o Vull ser lliure.

Des de la tarima, Mas ha agraït el suport dels concentrats. Un grup de senyores grans d'Argentona ha exhibit molt a prop d'ell una pancarta negra amb la llegenda impresa, en blanc: "Vivim lliures o morim". Aleix Pons, de 27 anys, estudiant de Direcció de Cinema, diu que la pancarta va ser idea del seu pare i que fa referència a la consigna del setge del 1714. "Espero que tot això posi fi a la independència. És una vergonya negar al poble la llibertat d'expressió després que hàgim arrossegat els polítics. És un atemptat a la democràcia", diu.

MÉS INFORMACIÓ