Barcelona negocia amb l’Estat els fons de capitalitat en cultura

Barcelona vol recuperar els fons que percebia anualment de l'Administració central en concepte de capitalitat cultural. Es tracta d'uns recursos, d'entre 15 i 20 milions d'euros anuals, que la ciutat va guanyar amb l'aprovació de la Carta Municipal de Barcelona que reconeixia que exercia com a capital cultural a l'àrea metropolitana i que, com a tal, requeria una aportació econòmica similar a la que rep Madrid. “Aquests fons es van deixar de percebre fa uns anys, des de l'administració de Xavier Trias al Consistori, i ara hem tornat a plantejar la qüestió amb els actuals responsables de Cultura, tot i que sense posar cap xifra sobre la taula”, ha explicat el segon tinent d'alcalde, Jaume Collboni, en la presentació dels Pressupostos de Cultura per a aquest any.

Les despeses de capitalitat cultural, així com els d’infraestructures de transport, pretenien reconèixer el pes de Barcelona, que va més enllà del seu territori estricte i abasta l'àrea metropolitana, i servien per compensar, en certa manera, les aportacions que la ciutat fa en equipaments que no són de titularitat municipal però que són clau per a la ciutat i tota la seva àrea, des del Liceu fins al MNAC, per posar-ne dos exemples. “Confiem que les negociacions arribin a bon port”, ha resumit Collboni, que ha explicat el detall dels números de l'àrea que dirigeix per al 2017.

Barcelona destinarà 132 milions d'euros del total del pressupost municipal –uns 2.640 milions– a despeses i inversions culturals. Representa un 5% del total, un esforç notablement més alt que el que dedica la Generalitat a la despesa cultural, que no arriba ni al 1%. “Dedicar un 5% a Cultura ens situa en el mateix nivell que moltes capitals europees, encara que Barcelona no és capital”, afegia. Respecte a la inversió cultural de l'any passat, els 132 milions d'aquest any representen un increment de l’11%.

La majoria del pressupost, uns 30 milions d'euros, es dedicaran al manteniment i adequació del patrimoni cultural. Es destinaran 16,8 milions al reequilibri territorial dels equipaments culturals pels barris de la ciutat i 16,2 milions més serviran per a la consolidació de sectors culturals de la ciutat, com l'audiovisual, i per al sector editorial la xifra encara s'ha de concretar. La partida per consolidar programes de divulgació cultural de gestió directa, com el Grec, les diferents setmanes dedicades a la literatura o el futur festival de dansa que vol impulsar Barcelona serà d’11,7 milions. I una altra part important del pastís de la despesa cultural se l’emportaran els equipaments culturals nacionals, com el Liceu o el MNAC, entitats i institucions en què l'Ajuntament participa en els seus consorcis. En política d'innovació i investigació, per exemple, al Canòdrom, el Consistori hi dedicarà cinc milions.

Números a part, Collboni ha dit que des del Consistori se segueix reclamant a la Generalitat la gestió del 100% de la taxa turística, “que ens va molt bé perquè una part serveix per finançar projectes culturals, com aquest any es farà amb el funcionament del Grec a l'agost o la intervenció de la capella del monestir de Pedralbes”. El regidor de Cultura també ha reconegut que està a favor de fomentar la participació privada en entitats culturals: “Hi ha molt camí per recórrer”.