Un informe de la Generalitat descarta que el referèndum coincideixi amb altres eleccions

L’Institut d’Estudis d’Autogovern que dirigeix Carles Viver Pi-Sunyer censura la possibilitat que la convocatòria d'un presumpte referèndum independentista pugui coincidir el mateix dia amb unes altres eleccions, com podrien ser uns comicis autonòmics. Així consta en un document datat de l'abril del passat any que intenta marcar les pautes de com hauria de ser una consulta independentista pactada amb el Govern central.

En aquest document es destaca la necessitat de garantir la “neutralitat de la data”, de manera que el referèndum no es trepitgi amb “altres eleccions ni amb festivitats que puguin alterar, d'una banda o de l’altra, la mobilització i el resultat de la consulta”. Aquest criteri sembla que resol el debat sobre la possibilitat que l’Executiu català intenti fer coincidir la consulta amb unes eleccions constituents, una possibilitat que s'ha situat en el debat després que el regidor de Barcelona en Comú Jaume Asens així ho manifestés en una entrevista.

La portaveu del Govern, Neus Munté, ha assegurat aquest matí que el sistema de doble urna no ha estat plantejat per l'equip de Carles Puigdemont. “Ara mateix no està previst d'aquesta forma”, ha assenyalat a RAC1, alhora que ha assegurat que vol que la consulta “ofereixi les màximes garanties”.

Aquest plantejament figura en un document titulat Un referèndum acordat sobre la independència de Catalunya: algunes claus jurídiques per a una hipotètica negociació política, avançat avui per La Vanguardia. El text, signat en última instància per Viver Pi-Sunyer, respon a una petició realitzada pel Govern el març de l’any passat i és una síntesi de doctrina jurídica del Tribunal Constitucional, dels principis de la Comissió de Venècia sobre referèndums i de polítiques comparades sobre la matèria, entre d’altres.

La seva elaboració forma part de l'estratègia de l’Executiu català d'intentar canalitzar amb el Govern central una negociació que permeti la via escocesa del referèndum. El document, no obstant això, adverteix de les dificultats d'aplicar una presumpta victòria del sí. L'equip de Viver Pi-Sunyer assenyala que les reformes constitucionals que han de permetre la secessió “són extremadament complexes de negociar i d'aprovar”, donat l'actual mapa espanyol de partits polítics i “la ciutadania espanyola en el seu conjunt”, i obre la porta al fet que la secessió pugui consumar-se mitjançant un “reconeixement informal”, sempre que hi hagi acord intergovernamental.

En aquest cas, s'obre la possibilitat que n’hi hagi prou amb una declaració televisada del president del Govern o un acord polític entre partits. Aquestes fórmules permetrien evitar la impugnació del TC i donar pas a una negociació de reconeixement amb la comunitat internacional. El document assenyala que si hi hagués un pronunciament del Constitucional, els governs podrien al·legar que la secessió és una qüestió de “política constitucional”, però no de “justícia constitucional”. També, sempre segons el mateix document, es podria al·legar l’“emergència d'un nou poder constituent”.

Abans d'aquest pas, no obstant això, els governs de l’Estat i de la Generalitat haurien d'haver-se compromès a una negociació de bona fe posterior a la consulta. En aquest cas, assenyala el document, es podria delimitar la negociació per abordar únicament la secessió o fer-la més àmplia “per acomodar les demandes sobiranistes”.